Almoina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: és tant important > és tan important |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 18:
[[Fitxer:Tzedoko gelt.JPG|thumb|Moneder per al tzedakah.]]
==L'almoina al judaisme==
A la tradició jueva, l'almoina i la caritat reben el nom de '''[[tzedakah]]''', i no és pas simple benevolència sinó justícia la que la justifica. Ajudar els pobres i necessitats és un deure i una obligació. Tradicionalment la tzedakah consisteix en el 10% dels ingressos. El [[Talmud]] descriu diferents nivells de tzedakah, uns més meritoris que els altres, des de donar de mala gana o donar només si demanen, fins a donar sense saber a qui i fer-lo sortir de la dependència de l'almoina. Es permet investigar la legitimitat de la caritat per evitar donar a qui realment no necessita. També hi ha l'obligació de no esdevenir necessitat de rebre tzedakah; però si es rep, refusar-la es considera una transgressió.
[[Fitxer:David - Belisarius.jpg|thumb|[[Belisari]] demanant '''almoina''', oli sobre tela de [[Jacques-Louis David]], 1781.]]
==L'almoina al cristianisme==
L'almoina apareix a l'[[antic testament]] com un acte que esborra pecats ([[Siràcida|Sir]] 3,30: ''Com l'aigua apaga un foc abrandat, l'almoina esborra els pecats.''
També el [[nou testament]] exhorta a practicar l'almoina ([[Evangeli segons Lluc|Lc]] 12,33: ''Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina.''
Pensadors posteriors als evangelis van matisar diverses qüestions relatives a l'almoina. Per exemple, [[Agustí d'Hipona]] va criticar l'almoina feta amb allò adquirit il·lícitament, o amb préstecs o usura, o que perjudica a qui la dóna o a un altre. Sant [[Joan Crisòstom]], [[Jeroni d'Estridó]], [[Gregori I]], Sant [[Cebrià de Cartago]] i molts d'altres elogien i promouen amb insistència la pràctica de l'almoina, i reiteren que beneficia als necessitats i per tant a Déu i per tant a un mateix.
Qüestions semblants va tractar segles després Sant [[Tomàs d'Aquino]]. Per exemple, al capítol 32 de la seva ''[[Summa Teològica]]'' hi planteja deu preguntes relatives a l'almoina, les argumenta de forma crítica i autorespon a les objeccions. Sant Tomàs hi tracta qüestions com si l'almoina és o no caritat, els tipus d'almoina (corporal i espiritual), si és preceptiu o no donar almoina, si es pot fer almoina amb allò adquirit il·lícitament, si cal donar en abundància, si cal prioritzar l'almoina en les persones més properes, etc.
En temps més contemporanis, l'almoina continua veient-se com un acte de [[compassió]], [[misericòrdia]] i [[caritat]]. En paraules de [[Joan Pau II]], un acte bó, com expressió d'amor al proïsme i com acte salvífic; no és tan important la quantitat pecuniària, ni tan sols que es donin diners, sino la predisposició a compartir amb aquell qui no té,<ref>{{citar web |url=http://www.fluvium.org/textos/lectura/lectura521.htm|títol=La limosna, catequesis de Juan Pablo II, 1979|consulta= 13 de novembre de 2011|llengua=castellà}}</ref> així com a compartir el patiment d'aquell qui el té.<ref>{{citar web |url=http://www.iglesia.org/articulos/cuaresma-pilares.php|títol=Los pilares de la Cuaresma|consulta= 13 de novembre de 2011|llengua=castellà}}</ref> L'almoina continua sent avui dia, juntament amb el [[dejuni]] i l'[[oració]], un dels pilars de la [[quaresma]].
==L'almoina a l'islam==
El [[economia a l'islam|sistema econòmic islàmic]] integra l'ajut als necessitats en un impost o almoina (''sadaqa'') anomenat '''[[zakat]]''', tot i que es considera més un dret inalienable dels pobres sobre els qui tenen més que ells, i no pas una mera taxa o un simple acte de caritat o de bondat. D'aquesta manera no se'ls obliga a demanar. El zakat és un dels cins [[pilars de l'islam]]. Molts passatges de l'[[Alcorà]] en fan referència al zakat, no tant com a pagament de diners sino com de menjar i altres necessitats. El pagament del zakat es considera obligatori com a mínim un cop a l'any i al final del [[Ramadà]].
== Vegeu també ==
| |||