Balasagun: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 2:
'''Balasagun''' (''Balassagun'', ''Balasaghun'', ''Karabalsagun''; 八剌沙衮 = bālàshāgǔn, persa: بلاساغون) fou una antiga ciutat de Sogdiana (modern [[Kirguizistan]]) a la vora del riu [[Chui]] entre [[Bixkek]] i el llac [[Issik Kul]].
 
Balasagun fou fundada pels [[sogdians]] (poble iranià) i a la ciutat es va parlar la llengua fins al [[segle XI]], però fou substituïda pel turc <ref>W. Barthold, "''Balāsāg̲h̲ūn or Balāsaḳūn''", Encyclopaedia of Islam. per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel and W.P. Heinrichs. Brill, 2008. Brill Online. UNIVERSITEITSBIBLIOTHEEK LEIDEN. 11 de març de 2008 <http://www.brillonline.nl/subscriber/entry?entry=islam_SIM-1131> </ref>
 
Fou fundada pels [[karakhànides]] el [[segle IX]] i va suplantar a [[Suyab]] com a principal centre polític i econòmic de la vall del Chui. El poeta [[Yusuf Has Hajib]], autor del ''Kutadgu Bilig'', se suposa natural de la ciutat al segle XI. El khan karakhànida de Balasagun, Toghan Khan, germà d'[[Alitegin]], fou expulsat del territori vers el [[1025]] o [[1026]] pel khan sobirà karakhànida de [[Kashgar]].
Línia 12:
Després de la conquesta mongola la seva prosperitat va declinar. Passat el [[1300]] encara tenia una certa quantitat de residents cristians nestorians.<ref>Klein W. ''Das nestorianische Christentum an den Handelswegen durch Kyrgyzstan bis zum 14 Jh.'', Silk Road Studies III, Brepolis, 2000.</ref> Al segle XIV fou pràcticament abandonada i des de llavors només és un llogaret amb ruïnes a 12&nbsp;km al sud-est de [[Tokmok]].
 
La zona de Burana, a uns 6&nbsp;km del modern llogaret de Balasagun, era la part occidental de la ciutat. Inclou la Torre Burana (un minaret del [[segle XI]] de 24 metres d'alt però antigament de 46 metres <ref>destruït pels terratrèmols el actual minaret és una rehabilitació de les restes feta als anys setanta del segle XX </ref>) i un camp de pedres petroglifiques, el bal-bals.
 
== Referències ==