Banswara: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 9:
 
== Demografia==
L'estat tenia 1.287 ciutats i llogarets i la seva població era el [[1881]] de 152.000 habitants, el [[1891]] de 211.600 habitants i el [[1900]] de 165.000; aquest darrer cens és més acurat, ja que als altres es van incloure els habitants de l'estat de [[Khusalgarh]] i els bhils dispersos, però la reducció es va deure principalment a les morts produïdes per la fam de [[1899]]-[[1900]] <ref> altres fams o escassetat es van produir el 1836, 1861, 1865, i 1877-1878</ref>; els ramats van quedar reduïts entre un 30 i un 50% . Fins al [[1901]] l'estat estava dividit en nombrosos districtes (''thanas'') però es van demostrar innecessàries i finalment aquell any es van reduir a dos: nord (amb capital a [[Bhongra]]) i sud(amb capital a [[Kalinjara]]). La majoria de la població era animista amb un 30% de hindús; les llengua més parlada era el bhili o vagdi. El poble dels [[bhils]] eren la majoria amb 104.000 (63%), seguit dels [[kunbis]] (11.000), [[brahmans]] (9500), [[mahajans]] (7000) i [[rajputs]] (5000).
 
== Economia ==
Línia 42:
Entre el segle XIII i el XVI el país formava part de [[Dungarpur]] o [[Bagar]] com era generalment anomenat. Va esdevenir estat separat quan, segons una versió, Udai Singh de Bagar, mort a la batalla de Khanua el [[1527]], va repartir el seu domini entre dos fills, Prithwi Raj i Jagmal; aquest darrer va rebre els dominis orientals; una altra versió diu que Jagmal fou deixat per mort a Khanua però es va recuperar i va tornar al seu país on fou acusat de ser un impostor; es va apoderar de la zona al nord de Banswara i va iniciar la guerra contra el seu germà Prithwi Raj; després d'un temps de guerra els dos germans van decidir repartir-se el país el 1530, segons l'arbitratge del raja de [[Dhar]] i el riu Mahi fou fixat com a frontera entre Banswara i Dungarpur. Així els sobirans de Banswara serien una branca menor dels sesòdia rajputs.
 
De posterior sobirans (títol ''rawal'') hi ha notícies destacades d'alguns com Kushal Singh (finals del segle XVII) que hauria arrabassat als bhils el sud-est anomenat en endavant Khusalgarh <ref>derivat del seu propi nom</ref>; i Prithwi Singh (1747-1786), el primer que va agafar el títol de ''maharawal'', que va saquejar el veí estat de [[Sunth]] i va ocupar el districte de Chilkari (o Shergarh) situat al sud-oest de Banswara. Aquestos districtes eren governats al segle XIX i XX cadascun per un ''rao'' (noble principal) anomenats rao de [[Kushalgarh]] i rao de [[Garhi (Banswara)|Garhi]].
 
Al final del segle XVIII va pagar tribut al raja mahrata de Dhar. El [[1812]] el sobirà va oferir als britànics una aliança a canvi d'expulsar als marathes, i finalment el tractat de protectorat fou signat el [[6 de novembre]] de [[1818]] amb un acord per obeir les instruccions britàniques i pagant un tribut màxim de 3/8 dels seus ingressos. El [[1899]] es va incrementar degut a la necessària intervenció britànica pel gran desordre a l'administració.
Línia 76:
* 1944 - 1947 Chandra Vir Singh (+1985)
 
Per la genealogia dels sobirans de Banswara vegeu ''Indian Princely States, thikanas and Zamindaris'' <ref>{{Citar web|url=http://www.uq.net.au/~zzhsoszy/ips/b/COA_banswara.jpg|títol=Escut|arxiudata=5 de juny de 2011|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20110605122318/http://www.uq.net.au/~zzhsoszy/ips/b/COA_banswara.jpg}} </ref>
 
== Bandera i escut ==