Camarlenc (església catòlica): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 17:
La responsabilitat més important del cambrer és la relacionada amb la determinació formal de la mort del Papa. El procediment tradicional per aquest moment comença quan el cambrer, situat al costat del llit de mort del [[Papa|Romà Pontífex]], crida a aquest amb els seus noms i cognoms de pila-tres vegades, amb una diferència de tres minuts entre cada anomenada-; tot seguit, colpeja suaument el cap del Papa tres vegades amb un martell de plata. Després que el Papa és declarat mort, el cambrer treu l'[[Anell del Pescador]] del seu dit en presència dels cardenals i després procedeix a destruir amb un martell, juntament amb el segell oficial de plata del Pontífex.<ref> El segell oficial del Romà Pontífex s'utilitzava per segellar, amb cera vermella, escrits com encícliques, butlles i cartes personals-entre d'altres documents-, per tal d'evitar la seva falsificació. </ref> Aquests actes simbolitzen la fi de l'autoritat del Papa. Finalment, el cambrer procedeix a tancar les portes que donen accés als estances privats del Papa, davant la presència dels cardenals prefectes i del Secretari d'Estat; posteriorment comunica la notícia als dignataris principals de la Cúria romana, al degà del Col·legi de Cardenals i al Vicari General de Roma que, al seu torn, el dóna a conèixer a l'opinió pública. És en aquest moment quan es dóna inici a la [[Seu vacant]], conformada pels preparatius de les exèquies del Pontífex i la crida a [[Conclave]] per part del degà del [[Col·legi Cardenalici]].
 
El cambrer, durant la Seu Vacant, també actua com a cap d'Estat en funcions de la Ciutat del Vaticà. No obstant això, durant aquest temps, no és responsable del govern espiritual de l'Església Catòlica Romana. La Constitució Apostòlica [[Universi Dominici Gregis|'' Universi Dominici Gregis '']] (22 de febrer de 1996) <ref> [http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/apost_constitutions/documents/hf_jp-ii_apc_22021996_universi-dominici -gregis_sp.html Constitució Apostòlica '' Universi Dominici Gregis '' (22 de febrer de 1996)] </ref> s'encarrega aquesta tasca al [[Col·legi Cardenalici]]; tot i això, el poder de govern que se'ls atorga és molt limitat, i només el suficient com per permetre que les institucions de l'Església continuïn funcionant i realitzen algunes funcions bàsiques, això, sense prendre decisions definitives o nomenaments, facultats o poders les funcions només es reserven el Papa. El cambrer, però, ha de romandre en l'exercici del seu càrrec durant la [[seu vacant]], a diferència de la resta de la Cúria romana. L'altra persona que es manté en el seu càrrec és el [[Penitenciari major]].<ref> President del Tribunal Suprem de la Penitenciaria Apostòlica </ref>
 
Tres cambrer han estat elegits Papa: Cosimo Gentile Migliorati ([[Innocenci VII]], 1404), Gioacchino Pecci (que va prendre el nom de [[Lleó XIII]], el 1878) i Eugenio Pacelli ([[Pius XII]], 1939). Dos, pareixença, que va ser elegit com a Papa amb el nom de [[Honori III]] En 1216, i Rinaldo Conti di Segni, elegit Papa amb el nom de [[Alexandre IV]] en 1254, no ocupaven el lloc de cambrer per al instant que van ser elegits (Cencio va ser cambrer des 1188-1198, mentre que Rinaldo ho va ser des de 1227-1231).