Revisió del 04:38, 18 juny 2014 modifica CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 433.692 edits m Revertides les edicions de 188.84.21.89 (discussió) a l'última versió de CommonsDelinker ← Edició anterior		Revisió del 07:34, 23 juny 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Correcció tipogràfica: espais sobrants Edició següent →
Línia 72: Quaranta anys després, enmig dels efectes causats per la [[Revolució Francesa]], les guerres napoleòniques i les guerres d'independència a l'Amèrica Hispànica, [[Pius VII]] va decidir restaurar la Companyia. De fet, els jesuïtes havien sobreviscut a Rússia-uns quants centenars-protegits per [[Caterina II]]. La restauració universal era vista com una resposta al desafiament que representaven els que eren vistos en aquell temps com els enemics de l'Església: la [[maçoneria]] i els liberals, principalment. De [[1814]] fins al [[Concili Vaticà II]] <ref> [http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/index_sp.htm La Santa Seu - fitxer - Documents del Concili Vaticà II ]</ref> de 1960, la SJ és associada amb corrents conservadores i elitistes. L'Orde és identificada amb un incondicional suport cap a l'autoritat del Papa. Poc temps després de la restauració, el Tsar expulsa els jesuïtes de Rússia. Els Generals (Fortis, Roothaan i Beckx) tornen a instal·lar-se a Roma després d'un parèntesi de 40 anys. Durant el segle XIX la SJ pateix les conseqüències de les revolucions polítiques de tall liberal i ha d'afrontar nombrosos atacs. Acaba sent novament expulsada de Portugal, Itàlia, França, Espanya, Nicaragua, Colòmbia, Equador, Alemanya, etc. El ressorgiment italià, és a dir, la unificació de la península sota l'ègida de la Casa de Savoia, comporta complicacions al Papat i a la Companyia. El comte de Cavour, primer ministre del Rei Víctor Manuel, era francament liberal i, per tant, anticlerical. El 1870 sorgeix la «qüestió romana» quan els exèrcits piemontesos ocupen Roma i el Papa es declara presoner al Vaticà. La situació política posterior a Itàlia va obligar el Pare General Luis Martín a abandonar Roma i a governar des de [[Fiesole]].

Companyia de Jesús: diferència entre les revisions