Confucianisme: diferència entre les revisions

La doctrina confuciana sempre insisteix en la [[moral]] personal i del governant, la cortesia en les relacions socials, en la [[justícia]] i la sinceritat. És per això que per alguns autors com Needham o Zaehner, el confucianisme és en realitat només una forma d'ètica. No obstant la seva dimensió moral és tant amplia, abastant política i religió, que altres autors creuen que no se'l pot reduir a un sistema moral. Entre aquests els que el consideren més aviat una tradició religiosa de caràcter humanista (Taylor i Küng), ja que assenyalen que la relació de la ''humanitat amb el Cel'' i ''el mandat del Cel'' són el nucli metafísic sobre el que giren la resta de paràmetres.<ref name="Xinzhong Yao"/>

 

 

En el pla [[polític]], Confuci defensava un govern paternalista en què el sobirà fos benèvol i honorable i els súbdits respectuosos i obedients. El estadista ha de conrear la perfecció [[moral]] per donar bon exemple a la gent. Un exemple comú que utilitza el confucianisme és el del mal governant que condueix al seu poble a la ruïna mitjançant la seva conducta. El mal govern contrària l'ordre natural i viola el Mandat del Cel. El governant que es condueix així perd la seva [[legitimitat]] i pot ser deposat per un altre que rebrà aquest mandat. El cultiu d'un mateix es veu com el fonament de l'harmonia familiar i al seu torn l'harmonia familiar fa de fonament del govern de l'estat. Tothom des del més poderós almenys influent, estan obligats a participar activament en l'esforç de la millora moral de la societat.<ref name="Tu wei-ming"/>