Obre el menú principal

Canvis

m
Correcció tipogràfica: espais sobrants
==Història==
 
L'origen de la creació de la '''DDE''' cal datar-la el 1955 en els últims moments de la vida Mn.[[Antoni Batlle]], que maldava des de feia anys per aconseguir l'empara de l'Església per tot l'escoltisme o si més no pels agrupament d'adscripció catòlica, que actuaren de catalitzador. En el seu el llit de mort, el bisbe de Barcelona, Dr. Gregorio Modrego pressionat pel Nunci del Vaticà Monsenyor Antonioni i per personalitats catòliques, el nomenà '''Consiliari Diocesà de l'Escoltisme''' i prometé l'emparament de l'església per als seus agrupaments escoltes. <ref> A. Balcells i G. Samper 1993 a "Els darrers temps de Mn. Batlle" pàgines 167-170 del llibre “L’escoltisme català (1911-1978)</ref>
 
El 4 d'agost de 1956, complint la seva promesa el bisbe va reconèixer la '''Delegació Diocesana d'Escoltisme'''DDE, dins del Consell Diocesà dels Joves d'[[Acció Catòlica]] (JAC). Amb aquest reconeixement es donava base legal (dins dels acords del Concordat Església-Estat espanyol) als agrupaments escoltes que funcionaven a les diverses parròquies de la diòcesi i les seves activitats que realitzaven. La DDE de Barcelona, això no obstant, no serà oficialment creada fins al 13 de març de 1957 en què s'apliquen els seus estatuts (que determinaven una autonomia quasi total amb l'Acció Catòlica en el que teòricament estaven integrats). El ''Consiliari Diocesà'' serà Mn. [[Ricard Pedrals i Blanxart]], deixeble de Mn. Antoni Batlle, i el primer responsable [[Jordi Bonet i Armengol]]. La seu de la DDE de Barcelona serà al c/ Roger de Llúria, nº 7. 3r. pis.
 
Poc després, els bisbes de Vic, Dr.[[Ramon Masnou]] (1957) <ref> Diversos autors a l’apartat “l’Escoltisme a Vic i Mn. Batlle” dins el llibre “Mn. Antoni Batlle. Miscel•lània d’homenatge” pàgines 163 i següents</ref> i de Girona (1960) <ref>Salomó Marquès a l’apartat Delegació Diocesana d’Escoltisme pàgines 163 i següents del llibre “L’escoltisme gironí 1984 “</ref><ref>Salomó Marqués i Sureda a l'article [http://www.raco.cat/index.php/EducacioHistoria/article/view/223042 El naixement de l'escoltisme catòlic gironí: el paper dels seminaristes i del clergat en el paper preconciliar (1950-1962)] Any: 2003</ref> seguien l'exemple i creaven també una Delegació d'Escoltisme a les seves respectives diòcesis. Posteriorment es crearen en la majoria de la resta de diòcesis catalanes altres DDE que reuniren agrupaments confessionals ja existents, amb delegacions a la Seu d'Urgell, Solsona, Tarragona, Lleida; i afavoriren la creació de nous grups escoltes a les parròquies. El conjunt de DDE's finalment acabà coordinant-se creant- estructures organitzatives i pedagògiques comunes. (formació de caps, metodologies, recursos pedagògics, creació de les branques escoltes de llobatons, minyons i clan en l'escoltisme de nois, i de daines i noies guies en el de noies etc.
 
Els primers anys molts capellans joves varen fundar nous agrupaments a les parròquies i hi va haver una gran expansió al territori. A l'inici la vida d'aquests agrupaments escoltes i de la DDE no fou fàcil atès la pressió del règim atès que en la pràctica no havia canviat la legislació que donava el monopoli de les activitats de temps lliure a les organitzacions del règim franquista (el [[Frente de Juventudes]],..), <ref> “8-1-1957 Decreto de Presidencia del gobierno sobre campaments y marchas juveniles” G. Samper “50 anys d’Escoltisme Català” 1993 pàgines 206 i següents </ref> amb el temps la pressió, sigui per la fermesa dels dirigents eclesials, i el suport de la població, va afluixar i la situació es va tornar més tolerant, fent simplement els ulls grossos i prohibint de tant en tant alguna activitat <ref>[[#| A. Balcells i G. Samper 1993 a "Reconeixement eclesiàstic i divisió de l’escoltisme”]] pàgines 187 i següents</ref>
 
== Les DDE i la divisió de l'escoltisme català==
La creació la DDE amb aquest paper d'aixopluc legal que oferia l'Església no estava restringit només als agrupaments confessionals, sinó que inicialment s'oferia també la possibilitat d'acollir a aquells agrupaments que es consideraven laics. Però, per motius comprensibles, la part laica del moviment escolta no es trobava còmode amb aquesta situació, i així a finals dels anys '50 s'acaba produint la ruptura entre confessionals i laics, i el trencament de la unitat de l'escoltisme català.
 
La voluntat majoritària dels agrupaments des que varen reprendre les activitats als anys '40, sempre havia estat la de mantenir unit tot l'escoltisme català, a través de la ‘’’Institució Catalana d'Escoltisme’’’. Però el 1958 es va produir, com comentàvem una crisi amb l'escissió d'un nucli d'agrupaments per la inoperància d'aquest organisme. Durant l'any 1959, amb l'objectiu de preservar la unitat de l'escoltisme català, es van reformar els estatuts de la institució unificada durant la Guerra Civil i es creà així a Montserrat l'[[Associació Catalana d'Escoltisme']] ACDE <ref>Antoni Serra a l’apartat “Associació Catalana d’Escoltisme” pàgines 103i 104 del llibre “ Història de l’Escoltisme Català” 1968</ref> de tipus federatiu i que preservava la unitat de l'escoltisme tot permetent l'actuació autònoma de versions diferents per raons d'història i d'opció educativa o religiosa. L'associació esmentada tenia la composició següent:
– '''Minyons de Muntanya - Boy-Scouts de Catalunya''': branca oberta integrada per agrupaments oberts i confessionals.
– '''Boy Scouts de Catalunya''': branca oberta integrada per agrupaments no confessionals.
A.E.MD Montserrat; A.E. Abat Marcet; A.E.M D Núria; A.E. Lluís Carreras; A.E. La Salle; AE Don Bosco; A.E. M D .Deu de Lourdes; A.E. Sant Isidre, (L'Hospitalet de Llobregat); A.E.M.D. de Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat); A.E.M. D. de la Pau (e); A.E. Dr. Pere Tarrés (e); A.E. Sant Josep de Calasanç; A.E. Jaume Balmes; A.E. Sant Benet; A.E. Santa Agnès; A.E.M.D. de Pompeia (e); A.E. Torras i Bages (e); A.E. Bisbe Irurita; A.E. Pare Claret; A.E. Sant Pius X; A.E. Mossèn Pere Ginebra (e); A.E.M.D. del Roser (e); A.E. Jaume l; A.E. Antoni Gaudí (e); A.E. Anselm Clavé; A.E. Sant Ignasi; A.E. Sant Lluís; A.E. Sant Bernat de Menthon, (Sabadell) (e); A.E. Sant Bernat de Claravall, Olesa de Montserrat; A.E.Mn. Norbert Font i Sagué, Terrassa (e); A.E. Joaquim de A.E. Sagrera, (Terrassa) (e); A.E.M.D. de la Ruta, (El Masnou); A .E. Antoni Vila, (El Prat de Llobregat); A.E Sant Joan (e); A.E. Sant Joan Baptista; A.E. Pius XII, (Cornellà); i A.E. Joan Fivaller.(Rubí).
 
D'Aquest nucli de quaranta agrupaments de la DDE de Barcelona es passarà en 10 anys, en 1968 a 170 agrupaments a tot Catalunya amb 12.818 afiliats. <ref>[[#| A. Balcells i G. Samper 1993 a "Efectius implantació i base social”]] pàgina 359 </ref>
 
==Dissolució de las Delegacions Diocesanes d'Escoltisme i la constitució de Minyons Escoltes i de les Guies Sant Jordi==
1.120.671

modificacions