Edifici històric de la Universitat de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la última -> l'última intervenció |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 28:
La procés constructiu de la Universitat es divideix en dos projectes, un data de l'any 1860 i situava el nou edifici al mateix espai del [[Convent del Carme (Barcelona)|convent del Carme]], cosa que Rogent critica i proposa a canvi, situar-la al nou [[Eixample de Barcelona]], de la qual s'acaba d'acceptar el projecte. El segon projecte, de l'any 1861 ja situa la Universitat a l'Eixample. Aquest nou espai permet ampliar l'edifici que serà finalment de 10.836 m2 amb 129 metres de llargada i 84 de profunditat. Gràcies a aquestes noves dimensions, Rogent reordena el projecte però el plantejament general segueix sent el mateix que el del projecte de l'any 1860. Aquesta nova reordenació permet l'arquitecte plantejar una distribució més lògica tenint sempre molt en compte l'ús i la funcionalitat dels espais. Alguns dels canvis del segon projecte respecte al primer, són l'ampliació del claustre al primer pis, el canvi de pilars per columnes, i la modificació de l'escala principal que passa a ser col·locada d'una manera més centrada, donant-li més importància, i la divideix en dues branques que la dirigeixen cap als dos cossos laterals de l'edifici.
L'any [[1867]] Rogent farà un petit canvi en el projecte, sobre l'acabament del cos central, el qual volia realitzar en un primer moment en quatre pendents, cosa que no el convencia i que acaba realitzant un acabat horitzontal del cos central rematat per un pinyó amb una cornisa i que és coronat per una corona amb unes cresteries.
==Organització arquitectònica==
[[Fitxer:Patio Interior - Universidad (Barcelona).jpg|thumb|Pati de Ciències]]
[[Fitxer:Paranimf de la Universitat de Barcelona.jpg|thumb|Paranimf, espai emblemàtic de l'edifici|300px]]
L'organització arquitectònica de l'edifici respon a dues idees principals; la de situar el paranimf al centre de la seva composició, i la de la directa correspondència de cada una de les parts situades als dos costats del cos central tal com diu Milizia que ha de ser una universitat.
El vestíbul es divideix en tres [[nau (arquitectura)|naus]] de vuit trams, i és cobert amb [[volta d'aresta|voltes d'aresta]] sustentades per pilars neoromànics amb [[capitells]] decorats amb els escuts de les [[províncies espanyoles]]. A les parets s'hi troben cinc estàtues dels germans Vallmitjana ([[Agapit Vallmitjana i Barbany]] [[Venanci Vallmitjana Barbany]]), que ens representen a [[Sant Isidor de Sevilla]], [[Averrois]], [[Alfons X el Savi]], [[Ramon Llull]] i [[Joan Lluís Vives]].
Línia 56:
==Estil arquitectònic==
Entès com a edifici d'estil neoromànic, l'edifici és l'exemple paradigmàtic de l'arquitectura del [[segle XIX]], segle de recerca d'una identitat cultural nacional i pròpia del moment.
És important doncs, conèixer el context i alhora també la teoria arquitectònica de Rogent, la qual és, com han dit alguns autors, més important i més transcendental que la pròpia obra de l'arquitecte. Els aspectes més importants de la teoria de Rogent, a l'hora d'abordar l'estudi d'aquest edifici, són el constant rebuig de la formació classicitzant que va rebre a l'[[Escola de Llotja de Barcelona]], la influència de l'obra de [[Francesco Milizia]] i la seva relació amb el grup de [[Natzarenisme|Natzarens]] catalans.
L'obra de Milizia; Principii d'Architectura Civile, recull el pensament més avançat del [[segle XVIII]], que denuncia la pràctica classicista en l'arquitectura, eleva l'[[arquitectura gòtica]] com a alternativa al desfasat [[classicisme]], i elabora tota una teoria sobre l'adequació organitzativa de l'espai a l'ús al que són destinats els edificis. Aquest últim punt que tracta Milizia és el que podem veure tractat per Rogent a l'edifici de la Universitat.
| |||