Costa-Gavras: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: AvatBOT |
|||
Línia 23:
| Mostra de Venècia =
| Festival de Berlin = '''[[Ós d'Or]]'''<br />1990 - ''[[Music Box]]''<br />'''[[Berlinale Camera]]'''<br />2002 - Trajectòria cinematogràfica
| Festival de Canes = '''
| filmfare awards =
| national film awards =
Línia 39:
La pel·lícula ''[[Le Jour et l'Heure]]'', per la qual treballa com assistent, li permet conèixer [[Simone Signoret]] i Yves Montand, dels quals es farà molt amic. Descobrint el llibre ''Compartiment tueurs'' de [[Sébastien Japrisot]], en va fer el guió i va aconseguir interessar-hi el productor Julien Derodé; la pel·lícula va tenir èxit a França i fins i tot als [[Estats Units]], on va rebre crítiques ditiràmbiques.
En una estada a Grècia, descobreix el llibre de [[Vassilis Vassilikos]], [[Z (pel·lícula)|Z]], que descriu l'assassinat d'un líder de l'esquerra organitzat per la policia i camuflat en un trivial accident. A la tornada n'escriu el guió en col·laboració amb [[Jorge Semprún]]. No trobant el finançament, en parla a [[Jacques Perrin]], a qui va conèixer a la pel·lícula ''[[Compartiment tueurs]]''. Així, [[Jacques Perrin]] va crear la seva pròpia productora per finançar la pel·lícula i utilitzar els seus contactes, en particular a [[Algèria]], on serà rodada la pel·lícula. [[Jean-Louis Trintignant]] va acceptar uns pobres honoraris i
En el muntatge de «[[Z (pel·lícula)|Z]]», en el transcurs del sopar de Nadal, [[Claude Lanzmann]] parla de Lisa i [[Artur London]] que havia estat vice-ministre d'Assumptes estrangers de [[Txecoslovàquia]] i era un dels tres supervivents del [[procés de Praga]] que s'havien mantingut el [[1952]]. Molts intel·lectuals de la seva generació s'havien entusiasmat per l'[[estalinisme]] {{cita|perquè obria perspectives que semblaven formidables. Fins que, poc a poc, un s'adoni del revés de la decoració.}} [[Yves Montand]] s'adhereix també al projecte de ''[[L'Aveu]]'', i el finançament es desbloqueja gràcies a l'èxit de «[[Z (pel·lícula)|Z]]».
Línia 49:
El guió de la pel·lícula ''[[Missing]]'' (1982) és adaptat del llibre de Thomas Hauser: «L'Execució de Charles Horman», inspirat d'una història verdadera. La pel·lícula conta la història de la desaparició d'un jove periodista americà durant el cop d'estat del general [[Augusto Pinochet]] el [[1973]]. Allò que l'havia afectat en aquesta història, era {{cita|molt menys el context politiqueja del [[cop d'estat]] que el tema del pare que, acompanyat per la seva nora, cerca el seu fill tant sí com no en un país en ple caos.}}
La pel·lícula va ser molt polèmica als [[Estats Units]], ja que posa el focus en l'acció dels agents del govern americà i la seva responsabilitat en aquell cop d'estat. L'extrema dreta americana demanà «''Però que ve a fer aquí aquest comunista europeu ? ''». Tanmateix, la pel·lícula va rebre la
== Filmografia ==
=== com a director ===
*
*
* [[1967]]: ''[[Un homme de trop]]''
* [[1969]]: ''[[Z (pel·lícula)|Z]]''
| |||