Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
'''Juan Everardo Nithard''',<ref name=gec>{{GEC|0046162|Juan Everardo Nithard}}</ref> conegut així a [[Espanya]], de naixement, en [[alemany]], '''Johann Eberhard Neidhardt''' ([[Falkenstein (Alta Àustria)|Falkenstein]], [[Arxiducat d'Àustria|Àustria]], [[8 de desembre]] de [[1607]] - [[Roma]], [[Estats Pontificis]], [[1 de febrer]] de [[1681]]) va ser un religiós austríac, membre de la [[Companyia de Jesús]].
 
Membre d'una família catòlica del [[Tirol]], ingressà als 21 anys a la [[Companyia de Jesús]], estudien al Col·legi de [[Graz]]. Després va esdevenir preceptor dels fills de l'[[Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Ferran III]], va acabar com a acompanyant, en qualitat de confessor, de l'arxiduquessa [[Maria Anna d'Àustria (muller de Felip IV)|Maria Anna d'Àustria]] a [[Madrid]], en casar-se aquesta amb el seu tiet [[Felip IV de Castella]].<ref name=gec/> A la mort del rei s'inicià la regència de la reina vídua durant la minoria de [[Carles II de Castella|Carles II]] va contravenir els designis del testament del seu marit i, durant la seva primera etapa de regència, moltMolt influenciada per Nithard, va intentar introduir a aquest en el Consell de RegènciaGovern del regne.<ref name=muy>{{ref-publicació|cognom=García Bourrellier|nom=Rocío|títol=El ocaso de una dinastía|publicació=Muy Historia |pàgines=52-55 |exemplar=9|lloc=Madrid|editorial=G y J España Ediciones|any=2007|issn=1885-5180}}</ref> Com elEl consell de govern estava format per una sèrie de càrrecs concrets, la reina va esperar a la mort de l'[[inquisidor general]], [[Diego de Arce y Reinoso]], que va morir el mateix dia que Felip IV, i malgrat haver resultat escollit [[Pasqual d'Aragó]], la reina va pressionar-lo per a que renunciés al càrrec i després, amb coneixement de què l'inquisidor general només podia ser espanyol, però la nacionalització només la podia autoritzar les [[Corts de Castella]]; abans de reunir-les, la reina havia contactat amb les vint-i-una ciutats que en formaven part i n'havia obtingut una resposta positiva, el [[20 de setembre]] de [[1667]], Nithard era nacionalitzat, i dos dies després nomenat inquisidor general, obtenint una dispensa papal d'[[Alexandre VII]], deslliurant-lo del vot jesuïta de no exercir càrrecs polítics.{{sfn|Martínez Peñas|2007|p=478-479}} A la mort del rei s'inicià la regència de la reina vídua durant la minoria de [[Carles II de Castella|Carles II]] i, durant la seva primera etapa de regència, Tanmateix, això liles vaaccions de la reina van permetre a Nithard entrar en el consell de Regència i va arribar a actuar com un primer ministre, ''de facto'' com a [[privat]] de la reina.<ref name=muy/>
 
Durant la seva privança, es va produir la [[Guerra de Devolució]], que tingué com a conseqüència el [[Tractat d'Aquisgrà (1668)]], que va suposar la pèrdua d'algunes ciutats als [[Països Baixos Espanyols]], però es va recuperar per a la monarquia el [[Franc Comtat]] i el mateix any es reconeixia oficialment la independència de Portugal.<ref name=muy/> En general, les seves polítiques van ser desencertades i van tenir l'oposició de la població, en són exemples les prohibicions de les [[curses de braus]] i les representacions teatrals,<ref name=gec/> però també dels regnes de la monarquia, Nithard va fer poc cas dels consells territorials i, a més, els seus èxits van ser escassos.{{sfn|Martínez Peñas|2007|p=481}} La seva condició d'estranger i de membre dels [[jesuïtes]] li van fer guanyar molts enemics a la cort, el seu major detractor va ser el fill bastard de Felip IV, [[Joan Josep d'Àustria]], que havia estat allunyat expressament de Madrid pel possible temor de que pogués arrabassar-li la corona al seu germanastre. Després de dues proves fallides que intentaren acabar amb la vida Nithard,<ref name=muy/> es va intentar fer arrestar a Joan Josep, però aquest va aconseguir refugiar-se a [[Principat de Catalunya|Catalunya]].{{sfn|Martínez Peñas|2007|p=484}} El [[1669]] va dur a terme un cop d'Estat, conjuntament amb el partit contrari a Nithard, amb èxit va marxar sobre Madrid. La reina Maria Anna es va veure obligada a cedir i va destituir al jesuïta i el va fer fora de territori hispànic,<ref name=muy/> el va enviar [[Roma]] com a ambaixador extraordinari.<ref name=gec/> Allà va ser [[Bisbat d'Agrigent|Bisbe d'Agrigent]] i, posteriorment, Arquebisbe d'Edessa, essent nombrat [[cardenal]] l'any [[1672]] pel Papa [[Climent X]].
15.719

modificacions