Revisió del 04:30, 9 juny 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: artístics, al 1688 > artístics, el 1688 ← Edició anterior		Revisió del 12:13, 23 juny 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Correcció tipogràfica: espais sobrants Edició següent →
Línia 3: Va ser escolà de la [[catedral de Barcelona]]; en l'any 1667 obtingué la cota grana i en el 1672, canviada la veu,<ref>Aquest canvi de veu entre 1667 i 1672 el faria nascut en algun moment entre 1655 i 1660, més probablement el 1655 donada la seva carrera posterior</ref> li atorgaren les "rosses". En l'any 1677 era [[Llista de mestres de capella de la catedral de Tarragona\|mestre de capella]] de la [[catedral de Tarragona]] (possiblement suplint el titular, [[Isidre Escorihuela]]). Al 24 de desembre del 1679 va començar a fer de mestre de la Capella del [[Palau de la Comtessa]] de Barcelona, i ocupà la plaça fins a jubilar-se -per raons de salut- a l'1 de novembre del 1700. Pels seus mèrits artístics, el 1688 li havia estat oferta la plaça -que rebutjà- de [[Llista de mestres de capella de la catedral de Girona\|mestre de capella de la catedral de Girona]], vacant per la mort del titular, [[Francesc Soler (músic)\|Francesc Soler]]; i el 1982 es presentà a la vacant de [[Llista de mestres de capella de la catedral de Barcelona\|mestre de capella de la Seu barcelonina]], però la plaça se l'endugué [[Joan Barter]]. En l'any 1985 li va ser concedit el [[benifet]] de [[Santa Quitèria]] de la catedral de Barcelona, de presentació dels Requesens. Durant els mesos d'agost a octubre del 1699 aparegué com a mestre de la capella de Palau el músic [[Gabriel Argany]], possiblement com a coadjuctor d'Olivelles; des de maig del 1701 fins al 1714 ja hi fou el seu successor, [[Tomàs Milans]]. S'ha esmentat Olivelles com a mestre de capella de l'[[Santa Maria del Pi\|església del Pi]] de Barcelona, però sense dates. Entre les seves obres com a compositor hi ha [[Missa (música)\|misses]], [[villancet]]s, [[to (música)\|tons]], un ''Stabat Mater'' que [[Sant Josep Oriol]] <ref>El 22 de març del 1702, segons ressenya el llibre ''Josep Oriol, amb tota l'ànima'' de Josep Lligadas (Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2001)</ref> va demanar que li cantessin en les seves darreres hores, i altres obres de [[Música religiosa\|música sacra]]. Va llegar al Palau els seus papers, amb gran nombre de composicions, i aquestes darreres passaren posteriorment a la [[Biblioteca de Catalunya]]; unes altres obres seves són a l'arxiu musical de la catedral de Girona. == Obres == Línia 18: * ''Missa de tiple, al 5º tono'' (Biblioteca de Catalunya) * ''Nadie diga palabra'' * ''O qué dulces finezas'', villancet a 13 veus <ref>Encara que alguna bibliografia secundària, com l'''Enciclopèdia Catalana'' el fa de tres veus, el ''Catàleg'' de la Biblioteca [[Felip Pedrell\|Pedrell]], que veia l'obra original -sense que sigui una certesa absoluta-, en diu 13</ref> * ''Quién será, señores'', to a 4 veus * ''Salve'', per a sis veus i violins

Felip Olivelles: diferència entre les revisions