Successió vegetal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 6:
Aquest procés és d'una sola direcció, i per tant irreversible, però tot i que calen cada cop pertorbacions més grans per destruir-lo, sempre acaben donant-se. A això s'anomena [[regressió vegetal]]. La regressió és un procés asimètric al de la successió, ja que es dóna de sobte (la successió necessita dècades) i condueix a un estadi primerenc indeterminat que no té perquè mai haver-se passat.
== Successió forestal ==
[[Imatge:Secondary Succession.png|thumb|400px|'''Successió d'ecosistemes després d'un incendi forestal:'''
<br />
1. Estadi zero del bosc en situació de [[clímax]]
<br />
2. Pertorbació deguda al foc.
<br />
3. El foc destrueix el bosc fins al nivell del sòl.
<br />
4. L'incendi ha deixat un desrt, però sense destruir el sòl ni el seu contingut en llavors. El vent, l'aigua i els animals en faran la propagació.
<br />
5. Les [[gramínies]]s i altres plantes [[herbaci]]es s'hi instal.len.
<br />
6. Petits [[arbust]]os i arbres petits comencen a recolonitzar la zona
<br />
7. Creixement ràpid de [[coníferes]] i lent d'espècies tolerants de l'ombra al sota-bosc.
<br />
8. Desaparició de les espècies efímeres intolerants a l'ombra a mesura que els grans arbres de fulla perenne o caduca "densifiquen" l'indret. L'ecosistema esdevé recuperat a un estat semblant a l'inicial , just fins a la següent pertorbació]]
Com a sistema ecològic que són, els boscos estan subjectes a la successió d'espècies.<ref>McEvoy, Thom, Positive Impact Forestry, p 32 "Species Succesion and Tolerance", Island Press, 2004</ref> Això es deu al fet que hi ha espècies "oportunistes" o '''"pioneres"''' que produeixen altes quantitats de llavors, que s'escampen pel vent, i per tant poden establir-se ràpidament sobre grans superfícies no aforestades, i són capaces de créixer a plena llum. Un cop han creat una massa forestal, la seva pròpia ombra dificulta la seva reproducció. A les hores, apareixen les espècies '''"tolerants"''' d’ombra, que són capaces d'establir-se a l'ombra de les pioneres. Quan les pioneres morin, les tolerants ocuparan el seu lloc. A la Garrotxa, per exemple, el trèmol (Populus tremula) és una espècie clarament pionera en zones frescals. Les espècies tolerants són capaces de reproduir-se sota la seva pròpia ombra, i per tant es diu que el bosc ha assolit un '''clímax'''. Això no obstant, si sobrevé una catàstrofe important, farà falta de nou l'actuació de les pioneres, que per tant és desitjable que no siguin gaire lluny.
| |||