Fernão de Magalhães: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 51:
L'octubre de 1517, a [[Sevilla]], Magalhães va contactar amb Juan de Aranda, factor de la [[Casa de la Contractació d'Índies]]. Després de l'arribada del seu company [[Rui Faleiro]], i amb el suport d'Aranda, presenten el seu projecte al monarca espanyol [[Carles V, Sacre Emperador Romà|Carles V]] que acabava d'arribar d'Espanya.<ref> {{Harvnb|ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 55-56}} </ref> La proposta de Magalhães per descobrir el mític pas entre l'[[Oceà Atlàntic]] i el [[Mar del Sud]] descobert per [[Vasco Núñez de Balboa]] el 1513, li va semblar particularment interessant al rei, ja que podria obrir la "ruta de les espècies", sense danyar les relacions amb els veïns portuguesos, una acció que segurament portaria riqueses i honors a la monarquia. Des de la [[Junta de Toro]] el 1505 la Corona es va proposar descobrir la ruta occidental, que portaria els espanyols a Àsia. La idea doncs, arribava en un bon moment. [[Juan Díaz de Solís]], un portuguès al servei d'Espanya, estava tractant de trobar aquest camí mitjançant l'exploració del [[Riu de la Plata]] el 1515-1516, però va perdre la vida.
El 22 de març de 1518 el rei va nomenar Magalhães i Faleiro capitans per a anar a la recerca de l'illa de les espècies, i al juliol els va elevar al rang de Comandant de l'[[Orde de Sant Jaume]]. El rei els va concedir:
* El monopoli de la ruta descoberta durant un període de deu anys.
* El seu nomenament com a governadors de la terra i les illes que descobresin, amb el 5% dels ingressos nets que s'obtingueren.
Línia 118:
=== Travessa del Pacífic i mort de Magalhães ===
[[Fitxer:Detail from a map of Ortelius - Magellan's ship Victoria.png| thumb |El ''Victoria'' en un mapa d'[[Abraham Ortelius|Ortelius]] de finals del [[segle XVI]]]]
A l'època de Magalhães la circumferència de la Terra encara no es coneixia amb precisió, tot i la tasca d'[[Eratòstenes]] que l'havia calculat prop de 18 segles enrere. Però Magalhães no subestimava la dimensió del [[oceà Pacífic|Pacífic]], com l'opinió actual suggereix. La seva memòria geogràfica, que va deixar al rei abans de sortir
L'aigua no era potable, les racions anaven disminuint, fins i tot s'acaben les galetes, la tripulació ha de sobreviure menjant rates. [[Antonio Pigafetta]] va escriure: "Nosaltres només menjavem galetes velles que s'havien tornar pols, tot ple de cucs i pudent, escombraries de l'orina de les rates, i vàrem beure una infecta aigua groga.".<ref> {{Harvnb|ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 114}} </ref> L'[[escorbut]] i [[beri-beri]] va atacar a la tripulació, però sense delmar-la. Un estudi recent mostra que només hi va haver nou morts durant el viatge de tres mesos i mig i això és probablement a causa de l'[[api]] silvestre collit àmpliament a l'Estret.<ref> {{Harvnb|ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 379-381}} </ref> El 6 de març de 1521 s'adreçaren cap a [[Guam]] a les [[Illes Marianes|Marianes]], on podrien proveir-se de combustible. A continuació, va posar veles cap a les [[Filipines]], on va desembarcar el 17 de març a l'illa d'[[Homonhon]].
| |||