Successió vegetal: diferència entre les revisions

4. L'incendi ha deixat un desrtdesert, però sense destruir el sòl ni el seu contingut en llavors. El vent, l'aigua i els animals en faran la propagació.

6. Petits [[arbustArbust]]os i arbres petits comencen a recolonitzar la zona

7. Creixement ràpid de [[coníferes]], iperò lent d'espècies tolerants de l'ombra al sota-bosc.

8. Desaparició de les espècies efímeres intolerants a l'ombra a mesura que els grans arbres de fulla perenne o caduca "densifiquen" l'indret. L'ecosistema esdevé recuperat a un estat semblant a l'inicial , just fins a la següent pertorbació]]

Com a sistema ecològic que són, els boscos estan subjectes a la successió d'espècies.<ref>McEvoy, Thom, Positive Impact Forestry, p 32 "Species Succesion and Tolerance", Island Press, 2004</ref> Això es deu al fet que hi ha espècies "oportunistes" o '''"pioneres"''' que produeixen altes quantitats de llavors, que s'escampen pel vent, i per tant poden establir-se ràpidament sobre grans superfícies no aforestades, i són capaces de créixer a plena llum. Un cop han creat una massa forestal, la seva pròpia ombra dificulta la seva reproducció. A les horesAleshores, apareixen les espècies '''"tolerants"''' d’ombra, que són capaces d'establir-se a l'ombra de les pioneres. Quan les pioneres morin, les tolerants ocuparan el seu lloc. A la Garrotxa, per exemple, el trèmol (Populus tremula) és una espècie clarament pionera en zones frescals. Les espècies tolerants són capaces de reproduir-se sota la seva pròpia ombra, i per tant es diu que el bosc ha assolit un '''clímax'''. Això no obstant, si sobrevé una catàstrofe important, farà falta de nou l'actuació de les pioneres, que per tant és desitjable que no siguin gaire lluny.