Fortitud: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Normalitza etiquetes <ref>
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 1:
[[Fitxer:Fortitudo_Papstgrab_Bamberg_aus_Gottfried_Henschen_u_Daniel_Papebroch_1747.jpg|thumb|200px|right|Ilustració de 1747 que reprodueix el relleu de la virtut cardinal de la Fortitud a la tomba del papa [[Clement II]] a la Catedral de [[Bamberg]] (Alemanya)]]
La '''fortitud'''<ref>[http://dcvb.iec.cat/ Concepte normatiu]</ref> és una [[virtut]] que assegura la fermesa en les dificultats i la constància en la cerca del [[bé (filosofia)|bé]], arribant, fins i tot, a la capacitat d'acceptar l'eventual [[sacrifici]] de la pròpia vida por una causa justa.<ref>[http://www.vatican.va/archive/compendium_ccc/documents/archive_2005_compendium-ccc_sp.html Compendi del Catecisme de l'Església Catòlica 382]</ref> <ref>[http://www.vatican.va/archive/ESL0022/_P66.HTM#D4 Catecisme de l'Església Catòlica 1808]</ref>
 
Per [[Plató]] les virtuts eren específiques per a cada una de les classes que integren l'estat: Els governants regits per la [[saviesa]] o [[prudència]] (''solfa''); els guardians per la fortitud (''andreía'') i el productors per la [[temprança]] (''frónesis''). La [[justícia]] (''dikaiosine''), com a virtut màxima o perfecció, s'aconsegueix quan cadascun d'aquests segments socials es guia per la virtut que li és pròpia. Aquest esquema també és aplicable a nivell personal.