Diferència entre revisions de la pàgina «Guerra de les Malvines»

m
Correcció tipogràfica: espais sobrants
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
m (Correcció tipogràfica: espais sobrants)
A l'Argentina, la decisió britànica presa mesos abans de replegar les forces navals de l'Atlàntic Sud fou el fet que la dictadura argentina interpretà com a senyal que [[Londres]] no tindria ganes ni forces per defensar les Malvines, als habitants de la qual el [[1981]] s'havia retirat la plena ciutadania britànica
 
Durant la guerra, el govern va excitar el [[xovinisme]] [[nacionalista]] de la població<ref>"Història contemporània d'Amèrica 315"</ref> amb una campanya mediàtica <ref>{{ref-web|url= http://abc.gov.ar/docentes/efemerides/24marzo/htmls/control/medios.html|títol= Medios de comunicación|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= |llengua=castellà|obra= Portal ABC|editor=Dirección General de Cultura y Educación de la Provincia de Buenos Aires}}</ref> destinada tant a alimentar el triomfalisme de la població com a difondre informacions falses en relació al desenvolupament de la guerra. Les portades de les publicacions més importants publicaben frases com ''ESTAMOS GANANDO'', ''¡SEGUIMOS GANANDO!'' o ''ESTAMOS DESTRUYENDO LA FLOTA BRITÁNICA'' ([[Revista Gente]]) o ''EUFORIA POPULAR POR LA RECUPERACIÓN DE LAS MALVINAS'' ([[Diari Clarín]]) o ''BASTA, PIRATAS: SI NOS ATACAN: ¡VAN A LA LONA!'' ([[Crónica]]). Els [[canal de televisió|canals de televisió]], monopoli de l'[[Estat]], també van participar en la campanya mediàtica. Personalitats de tots els camps van donar suport a la invasió en entrevistes televisives.<ref>"La sangre de Malvinas"</ref> El [[canal 7 de l'Argentina]] va transmetre tant les notícies de la guerra, mitjançant l'[[informatiu]] ''[[60 minutos]]'' (a càrrec de [[Carlos Gómez Fuentes]]) com un programa especial, ''[[24 horas por Malvinas]]'',<ref>{{ref-web|url= http://www.clarin.com/diario/2001/10/24/c-00501.htm|títol=50 años de Canal 7: la historia en imágenes|consulta= |cognom= Iglesia|nom= Fernanda|coautors= |data= octubre de 2001|llengua=castellà|obra= Diari Clarín|editor=Grupo Clarín}}</ref> destinat per a recaptar fons de tot tipus ([[joia|joies]], [[abric de pell|abrics de pell]], [[diner]]s, etc) per l'anomenat ''[[Fondo Patriótico]]'' (Decret 753/82)<ref>{{ref-web|url= http://www.trabajo.gov.ar/unidades/discapacidad/files_nacional/decreto0753_82.doc|títol= Decret 753/82|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= 15 d'abril de 1982|llengua=castellà|obra= Decret presidencial signat per Galtieri i Alemann|editor=Ministerio de Trabajo, Empleo y Seguridad Social (Argentina)}}</ref> un fons especial que suposadament estaria destinat a finançar les operacions, però que al cap i a la fi mai no es va saber sense dubtes on va anar a parar.<ref>{{ref-web|url= http://www.clarin.com/suplementos/zona/2005/04/03/z-950123.htm|títol= EQUIPO DE INVESTIGACION: EL ULTIMO SECRETO DE LA GUERRA - DOCUMENTOS INEDITOS A 23 AÑOS DEL DESEMBARCO. El oro de Malvinas: cómo se esfumó la mayor colecta de la historia argentina|consulta= |cognom= Calvo|nom= Pablo|coautors= |data= abril de 2005|llengua=castellà|obra= Diari Clarín|editor=Grupo Clarín}}</ref>
 
== Posicionaments diplomàtics ==
El president francès [[François Mitterrand]] va telefonar Thatcher per comunicar-li el seu suport, com també va ordenar als serveis secrets mostrar als britànics models dels avions [[Dassault Mirage III|Mirage]] i dels míssils [[Exocet (missile)|Exocet]], que França havia venut a l'Argentina;<ref>[http://www.marianne-en-ligne.fr/exclusif/virtual/confidentiel/e-docs/00/00/52/35/document_web.phtml « Argentine. Le code ou la bombe. », ''Marianne, 24/11/2005.]</ref> Londres va tallar relacions comercials amb l'Argentina i, el [[10 d'abril]], la [[Comunitat Econòmica Europea]] va votar sancions econòmiques contra l'Argentina.
 
Arran de l'òbvia ruptura de relacions diplomàtiques entre els dos països bel·ligerants, el [[Perú]] va decidir assumir la representació dels interessos diplomàtics argentins al Regne Unit, i [[Suïssa]] els de la Gran Bretanya a l'Argentina; a més, segons es va saber després, l'ajuda peruana a l'Argentina també es va produir en l'àmbit militar enviant a Buenos Aires deu avions Mirage M5-P carregats de medicines i equipaments militars <ref>[http://www.elcomercio.com.pe/EdicionImpresa/Html/2007-04-02/ImEcTemaDia0700965.html Pilotos de la Fuerza Aérea del Perú llevaron los mirage a Buenos Aires en vuelo silencioso. El Comercio, 2 de abril de 2007]</ref> eludint els radars [[Bolívia|bolivians]] i [[Xile|xilens]];<ref>{{format ref}} http://www.elcomercio.com.pe/EdicionImpresa/Html/2007-04-02/ImEcTemaDia0701054.html Plan de vuelo desde Perú a Argentina para eludir radares. El Comercio, 2 de abril de 2007]</ref> com a mostra de solidaritat, aquests avions foren venuts al govern argentí a un preu molt inferior al del mercat <ref>[http://www.elcomercio.com.pe/EdicionImpresa/Html/2007-04-02/ImEcTemaDia0701053.html Venta de mirages peruanos a Argentina a la quarta parte del precio real del momento. El Comercio, 2 de abril de 2007]</ref> De fet, el Perú fou un dels pocs aliats incondicionals de l'Argentina, ja que, malgrat les seves similituds d'ideologia i de mètodes amb la dictadura argentina, el règim de [[Augusto Pinochet|Pinochet]] va donar suport als britànics arran del contenciós territorial existent entre Xile i l'Argentina per la possessió de les illes del [[Canal de Beagle]].
 
El tractat de l'[[OTAN]] no obligava pas els EUA a donar suport als britànics a l'Atlàntic Sud així com el [[Tractat de Rio de Janeiro]] no els impel·lia tampoc a posar-se de banda de l'Argentina, la potència agressora; a més, dins del govern americà hi havia una divisió entre partidaris de fer costat al Regne Unit per reforçar així l'OTAN mentre que d'altres, com ara [[Jeane Kirkpatrick]], representant dels EUA a l'ONU, s'estimaven més ajudar l'Argentina considerant-la un puntal de la lluita contra el [[comunisme]] a l'[[Amèrica del Sud]]. Tot això va donar lloc al pla de pau presentat pel secretari d'Estat [[Alexander Haig]], segons el qual les Malvines havien de quedar, provisionalment, sota una administració tripartita (americana, argentina i britànica); ara bé, a finals d'abril, el president [[Ronald Reagan]] va atribuir el fracàs de les negociacions als argentins, i, per això, es declarà favorable al Regne Unit per la qual cosa va decretar sancions econòmiques contra l'Argentina, com també proporcionà armes als britànics.
1.154.433

modificacions