Isabel de Portugal i d'Aragó: diferència entre les revisions

Filla de [[Manuel I de Portugal]], i de la infanta [[Maria d'Aragó i de Castella|Maria d'Aragó]], tercera filla dels [[Reis Catòlics]]. Les negociacions de casament amb el seu cosí, el llavors [[Carles I de Castella]], van iniciar-se tan aviat com aquest va posar el peu a la península. Les pressions a Portugal al pare d'Isabel, poc proclius a una aliança matrimonial amb Castella, van fer que busqués com fos la manera de concertar el matrimoni; abans de morir el [[1521]], encomana en el seu testament al seu fill [[Joan III de Portugal|Joan]], que s'encarregui d'aquesta tasca. Tanmateix, la situació a Castella era de dubte, Carles havia signat el [[Tractat de Windsor (1522)]] amb [[Enric VIII d'Anglaterra]], que deixava oberta la possibilitat de matrimoni amb la seva cosina [[Maria Tudor|Maria]], que llavors només comptava sis anys.{{sfn|Alvar Ezquerra|2012|p=31}}

Diversos factors van decantar la balança per Portugal, primer la curta edat de Maria,{{sfn|Alvar Ezquerra|2012|p=31}} la tardança podia endarrerir massa el moment de proporcionar un hereu; la potència que representava Portugal a nivell econòmic, naval i de coneixença dels continents africà i asiàtic.{{sfn|Alvar Ezquerra|2012|p=32}} Joan III va promoure el matrimoni i va remetre'l al Consell Reial, però es va trobar amb la divisió d'aquest en dues faccions, una procliu al matrimoni entre Isabel i Carles i també el de Joan amb [[Caterina d'Habsburg|Caterina]], germana menor de Carles; l'altra estava posicionada en contra d'ambdós matrimonis pel gran dispendi que suposarien al regne.{{sfn|Alvar Ezquerra|2012|p=33}} Van ser diverses les ambaixades diplomàtiques enviades a concretar les condicions del matrimoni, tanmateix, primer s'acordaria el de Joan i Caterina el [[1525]]{{sfn|Alvar Ezquerra|2012|p=35}} i seria l'any següent l'acord matrimonial amb el rei de Castella: el [[10 de març]] de [[1526]] Isabel i Carles va casar-se, en una cerimònia que es va dur a terme a l'[[Alcàsser de Sevilla]], amb grans festes i pompa.{{sfn|Pericot García|1983|p=78}}{{sfn|Pericot García|1983|p=38}}

Va ser l'única esposa de l'emperador, molt estimada per ell, fins al punt de confiar-li el govern dels regnes hispànics durant les seves absències; de [[1529]] a [[1534]], per la tercera guerra contra [[Francesc I de França]] i de [[1535]] a [[1538]].{{sfn|Pericot García|1983|p=48}} Sempre va estar assessorada pels consells de Castella i d'Aragó; el [[setembre]] de [[1532]] es van celebrar corts castellanes a [[Segòvia]], presidides per Isabel, a la qual es va remetre un gran memorial de peticions, però l'emperadriu no va respondre a elles i les va aplaçar fins el retorn de Carles.{{sfn|Pericot García|1983|p=48-49}}