Diferència entre revisions de la pàgina «Hector Guimard»

14 octets eliminats ,  fa 6 anys
m
Correcció tipogràfica: espais sobrants
(Suprimida Categoria:Persones de Lió; Afegida Categoria:Artistes de Lió usant HotCat)
m (Correcció tipogràfica: espais sobrants)
== Els anys d'estudi ==
Estudià a l’''Ecole Nationale des Beaux-Arts'' a [[París]], però fou a partir dels seus estudis d'arquitectura, que Guimard se sensibilitzà (com [[Antoni Gaudí i Cornet|Gaudí]]) amb les teories d'[[Eugène Viollet-le-Duc|Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc]] que establí les bases, a partir de 1863, dels futurs principis estructurals de l'[[Art Nouveau]].
La conversió de Guimard a l'estil es produí de forma ocasional: en un viatge a [[Brussel·les]], on visità l'[[hôtel Tassel]] de [[Victor Horta]]. La realització més emblemàtica d'aquest temps, el Castel Béranger <ref>{{ref-web|url=http://rubens.anu.edu.au/raid3/new/france/paris/cityscape/rue_la_fontaine/14_castel_beranger_guimard/|títol=rubens.anu.edu.au}} {{Enllaç no actiu | url=http://rubens.anu.edu.au/raid3/new/france/paris/cityscape/rue_la_fontaine/14_castel_beranger_guimard/ | data=setembre de 2013}}</ref> (1898), il·lustra aquest moment de transició que veu el xoc entre aquestes dues herències: sobre els volums geomètrics d'inspiració medieval de l'estructura s'estén a profusió la línia orgànica en ''[[coup de fouet]]''<ref>{{ref-web|url=http://www.arch.mcgill.ca/prof/schoenauer/arch528/lect10/b12.jpg|títol=Porta del Castel Béranger<!--Títol generat per bot-->}}</ref> importada de [[Bèlgica]].
 
== Una glòria fulgurant ==
 
A partir de 1888 va construir un seguit de vil·les i palauets per a una clientela del districte XVI de París. Però fou la decoració del Castel Béranger a la primavera de 1896, que torna a Guimard famós de la nit al dia i nombroses comandes li permeten llavors precisar encara més les seves investigacions estètiques, l'harmonia i la continuïtat estilístiques en particular (un ideal principal del [[Modernisme]]), que l'inciten a una concepció gairebé totalitària del decorat interior, culminant el 1909 amb l'hotel Guimard <ref>{{ref-web|url=http://lartnouveau.com/artistes/guimard/122_av_mozart_hotel_guimard1.htm|títol=Hôtel Guimard d'Hector Guimard <!--Títol generat per bot-->}}</ref> (regal de casament a la seva rica esposa americana) on parts ovoides <ref>{{ref-web|url=http://lartnouveau.com/artistes/guimard/mozart_122/interieur/salle_mang_122.htm|títol=Salle à manger<!--Títol generat per bot-->}}</ref> imposen únics mobles, part integral de l'edifici.
Si el pou de llum consubstancial a [[Victor Horta]] és una dada més aviat absent de la seva obra (excepte en l'exemple tardà de l'hotel Mezzara,<ref>{{ref-web|url=http://nakano.main.jp/misc/guimard/mezzara/153019.jpg|títol=nakano.main.jp}} {{Enllaç no actiu | url=http://nakano.main.jp/misc/guimard/mezzara/153019.jpg | data=setembre de 2013}}</ref> de 1910), Guimard no porta menys experiències espacials sorprenents, en la volumetria de les seves construccions en particular : la casa Coilliot,<ref>{{ref-web|url=http://lartnouveau.com/artistes/guimard/maison_coilliot.htm|títol=Maison Coilliot à Lille <!--Títol generat per bot-->}}</ref> i la seva tafanera doble-façana (1898), La Bluette <ref>{{ref-web|url=http://lartnouveau.com/artistes/guimard/pavillons/villa_bluette.htm|títol=La Villa La Bluette <!--Títol generat per bot-->}}</ref> i la seva bonica harmonia volumètrica (1899), i sobretot el Castel Henriette <ref>{{ref-web|url=http://www.lecercleguimard.com/accueil.html|títol=www.lecercleguimard.com}} {{Enllaç no actiu | url=http://www.lecercleguimard.com/accueil.html | data=setembre de 2013}}</ref> (1899) i el Castel d'Orgeval <ref>{{ref-web|url=http://aplressources.free.fr/GUIMARDOC/5t.html|títol=GUIMARD (5t.jpg)<!--Títol generat per bot-->}}</ref> (1905), manifestacions radicals d'un " pla-lliure" vigorós i asimètric, vint-i-cinc anys abans de les teories de [[Le Corbusier]]. La simetria no es proscriu tanmateix: l'esplèndid hotel Nozal <ref>{{ref-web|url=http://lartnouveau.com/artistes/guimard/documents/hotel_nozal.htm|títol=L'Hôtel Nozal d'Hector Guimard <!--Títol generat per bot-->}}</ref> el 1905, reprèn la disposició racional d'un pla en escaire proposat per [[Eugène Viollet-le-Duc|Viollet-le-Duc]].
 
Les innovacions estructurals no falten tampoc, com a l'extraordinària sala de concert Humbert-de-Romans <ref>{{ref-web|url=http://www.lecercleguimard.com/maj/projetexpo.htm|títol=www.lecercleguimard.com}} {{Enllaç no actiu | url=http://www.lecercleguimard.com/maj/projetexpo.htm | data=setembre de 2013}}</ref> (1901), on una estructura complexa parteix les ones sonores per aconseguir una acústica perfecta; o com a l'hotel Guimard (1909), on l'estretor de la parcel·la permet a l'arquitecte rebutjar tota funció portadora sobre les parets exteriors (com [[Antoni Gaudí i Cornet|Gaudí]] a la Casa Milà) i alliberar així la disposició dels espais interiors, diferent d'un pis a l'altre;<ref>{{ref-web|url=http://lartnouveau.com/documents/wiki/guimard/hotel_guimard_1er_et.jpg|títol=Plànol de l'Hôtel Guimard<!--Títol generat per bot-->}}</ref> etc.
Esperit curiós i brillant, Guimard és també un precursor de l'estandardització industrial, en la mesura que desitja difondre el nou art a gran escala. Sobre aquesta idea obté un autèntic èxit (malgrat els escàndols) amb les seves famoses entrades del Metro parisenc,<ref>{{ref-web|url=http://www.parisinconnu.com/guimard/l2p1.htm|títol=Entrades al metro de Guimard<!--Títol generat per bot-->}}</ref> construccions flexibles on triomfa el principi de l'ornament estructural de [[Eugène Viollet-le-Duc|Viollet-le-Duc]]. La idea es reprèn (però amb menys èxit) el 1907 amb un catàleg d'elements en fosa aplicables a l'arquitectura : ''Foses Artístiques, Estil Guimard''.<ref>{{ref-web|url=http://www.insecula.com/oeuvre/photo_ME0000053981.html|títol=Panneau central de grand balcon<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
 
Guimard, amb la clara voluntat de diferenciar-se, evita el terme ''Nouveau'' i fa servir el mot ''moderne'', fins a culminar en la autocreació de l’''Estil Guimard''. Guimard justifica esta creació amb una teoria basada en tres eixos: lògica, harmonia i sentiment.
 
Com fa amb el marc arquitectònic global, la concepció intrínseca dels seus objectes d'art procedeix del mateix ideal de continuïtat formal (que permet fusionar totes les funcions pràctiques en un únic cos, com al ''Fang dels Binelles'' <ref>{{ref-web|url=http://www.musee-adriendubouche.fr/pages/page_id18416_u1l2.htm|títol=Vase des Binelles en grès - <nowiki>[</nowiki>Musée national Adrien Dubouché<nowiki>]</nowiki><!--Títol generat per bot-->}}</ref>, de 1903) i lineal, com al dibuix dels seus mobles,<ref>{{ref-web|url=http://www.insecula.com/oeuvre/photo_ME0000053975.html|títol=Fauteuil<!--Títol generat per bot-->}}</ref> a la silueta graciosa i harmoniosa.
 
El seu vocabulari estilístic inimitable procedeix d'un organicisme vegetal especialment suggestiu, romanent al mateix temps voluntàriament sobre el vessant de l'abstracció. Modelatges i enrenous nerviosos inverteixen tant la pedra com la fusta; sobra el pla, Guimard crea veritables composicions abstractes que s'adapten amb la mateixa facilitat a la vidriera <ref>{{ref-web|url=http://nakano.main.jp/misc/guimard/mezzara/153357.jpg|títol=nakano.main.jp}} {{Enllaç no actiu | url=http://nakano.main.jp/misc/guimard/mezzara/153357.jpg | data=setembre de 2013}}</ref> (hotel Mezzara, 1910), al plafó de ceràmica <ref>{{ref-web|url=http://lartnouveau.com/artistes/guimard/lille/coilliot/hall/coil4.htm|títol=Plafó de ceràmica<!--Títol generat per bot-->}}</ref> (casa Coilliot, 1898), al ferro forjat <ref>{{ref-web|url=http://www.stanries.com/cgi-bin/display.cgi?type=v&file=../images/g-gp-chstairs01.jpg|títol=www.stanries.com}} {{Enllaç no actiu | url=http://www.stanries.com/cgi-bin/display.cgi?type=v&file=../images/g-gp-chstairs01.jpg | data=setembre de 2013}}</ref> (Castel Henriette, 1899), al paper pinta <ref>{{ref-web|url=http://aplressources.free.fr/GUIMARDOC/5mi.html|títol=GUIMARD (5mi.jpg)<!--Títol generat per bot-->}}</ref> (Castel Béranger, 1898), o al teixit <ref>{{ref-web|url=http://www.metmuseum.org/toah/ho/11/euwf/hob_49.85.11.htm|títol=www.metmuseum.org}} {{Enllaç no actiu | url=http://www.metmuseum.org/toah/ho/11/euwf/hob_49.85.11.htm | data=setembre de 2013}}</ref> (hotel Guimard, 1909).
== L'oblit ==
Però malgrat aquest foc artificial d'innovacions i demostracions en tots els àmbits, la premsa i el públic s'aparten ràpidament de Guimard: menys que l'obra, és l'home que irrita. I en digne representant de l’[[Art Nouveau]], ell mateix és víctima de les contradiccions inherents als ideals del moviment : les seves creacions més perfectes són financerament inaccessibles a la major part de la gent, i al revés les seves temptatives d'estandardització corresponen malament amb el seu vocabulari molt personal. És finalment completament oblidat quan mor a [[Nova York]] el 1942, on el temor de la guerra ho feia exiliar-se (la seva dona era jueva).
1.129.366

modificacions