Diferència entre revisions de la pàgina «Galítsia»

2 bytes afegits ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
[[Fitxer:Ukraine-Halychyna.png|thumb|La HalytxynàHalitxinà històrica o la HalytxynàHalitxinà Oriental a l'Ucraïna actual.]]
[[Fitxer:Alex K Halych-Volhynia.svg|thumb|esquerra|Escut del Regne de Halyxynà-Volyn (1119-1349).]]
[[Fitxer:The castle in Olesko (Ukraine) 1.jpg|thumb|El castell d'Olesko, a [[Ucraïna]].]]
 
'''Galítsia''' o '''Halitxinà''' (en [[ucraïnès]]: Галичина, ''HalytxynàHalitxinà''; en [[polonès]]: Galicja, pronunciat: ''Galítsia''; [[jiddisch]]: גאליציע, pronunciat: ''Galítsie''; [[alemany]]: Galizien; [[rus]]: Галиция, transcrit: ''Galítsiia'', [[txec]]: Halič, pronunciat: Hàlits; [[eslovac]]: Halič, pronunciat: Hàlits; [[hongarès]]: Halics / Gácsország) és una regió històrica de l'[[Europa Central]], avui dividida entre [[Polònia]] i [[Ucraïna]]. El nom prové de la seva primera capital, la ciutat ucraïnesa de Hàlitx (Галич), a l'actual [[Província d'Ivano-Frankivsk|óblast d'Ivano-Frankivsk]].
 
El nucli de la Halitxinà històrica es formada per tres regions de la [[Ucraïna]] occidental: les actuals óblasts de [[óblast de Lviv|Lviv]], [[óblast de Ternópill|Ternópill]] i [[óblast d'Ivano-Frankivsk|Ivano-Frankivsk]].
 
== Història ==
[[Fitxer:Kingdom of Galicia.png|thumb|Mapa de canvis territorials de HalytxynàHalitxinà 1772-1918, amb la incorporació de la "Galítisa Nova" (la Oriental), i mostrant també el districte de Tarnopil ([[Ternópill]]), [[Bucovina]] i la ciutat lliure de [[Cracòvia]].]]
[[Fitxer:Alex K Halych-Volhynia-flag.svg|thumb|esquerra|Bandera del Regne de Halyxynà-Volyn (1119-1349).]]
[[Fitxer:Wappen Königreich Galizien & Lodomerien.png|thumb|esquerra|Escut del Regne de Halyxynà-Lodomèria durant l'imperi Austrohongarès (1772-1918).]]
 
=== Segles XIV-XVI, territori disputat, Gran Ducat de Lituània i Regne de Polònia ===
A partir del [[segle XIV]], fou territori disputat pels [[polonesos]], [[hongaresos]] i [[lituans]]. El 1340, l'últim príncep de HalytxynàHalitxinà, Boleslav Iurii II Tróidenovytx (Ю́рій II Болесла́в Тро́йденович), mor enverinat pels seus propis boiars a Volodýmyr (ara Volodýmyr-Volynskyi), i [[Casimir III de Polònia]] aprofita el moment per atacar [[Lviv]] com a un dels pretendents dinàstics del tron. Conquistà [[Lviv]] i altres ciutats del principat el [[1349]], moment en què fou incorporat al regne polonès com a regió anomenada "Regne Ruteni" (Королівство Русі), mentre que la part de [[Volínia|Volyn]] continuà essent disputada entre els polonesos i els lituans. El 1392, [[Volyn]] esdevé part del [[Gran Ducat de Lituània]].
 
El [[Regne de Polònia|regne polonès]] va suprimir tota autonomia per la regió de HalytxynàHalitxinà, i va suprimir també el [[Dret Ruteni]]. Seguidament, la [[servitud]] de la pagesia (els [[serfs]]) s'incrementa, procés que culmina el 1505, provocant durant aquest temps un fort descontent entre la població i una sèrie de revoltes, la més important la del 1490—1492, dirigida per Mukha i Borúlia (Муха та Боруля). A la primera meitat del segle XVI, comença el "moviment dels opryxky" (опришківський рух), que arribà al seu apogeu el segle XVIII sota el lideratge de l'Oleksa Dóvbuix (Олекса Довбуш). Aquest moviment apareix com a resposta a la repressió feudal dels senyors polonesos i moldaus i els terratinents hongaresos i austríacs.
 
Durant el període de la Khmelnýtxyna (Хмельниччина, 1648—1657), és a dir la guerra d'alliberació nacional liderada pel hetman [[Bohdan Khmelnitski]] (Богдан Хмельницький), es van emprendre dues incursions a HalytxynàHalitxinà (1648, 1655), amb dos setges de [[Lviv]], però sense èxit.
 
=== Domini dels Habsburgs i Renaixença ===
Com a conseqüència de la primera divisió de Polònia (1772), HalytxynàHalitxinà cau sota el domini dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], que es convertiria més tard en l'[[imperi d'Àustria]]. Aquí es va crear la província del "Regne de HalytxynàHalitxinà i Lodomèria" (Королівство Галичини і Лодомерії, Königreich Galizien und Lodomerien), que incloïa no només les terres ètnicament ucraïneses de la HalytxynàHalitxinà Oriental (tota la Східна Галичина, ''Skhidna HalytxynàHalitxinà''), però també una secció del sud de [[Polònia]] incloent la ciutat de [[Cracòvia]] (tota la Halytyxnà Occidental).
 
Durant l'època Habsburg, es van introduir reformes, la [[servitud]] va ser parcialment abolida, i es va produir una renaixença cultural i econòmica a la regió. Va ser reinstaurada la Universitat de Lviv, i també la [[província eclesiàstica]] de l'església Greco-Catòlica de HalytxynàHalitxinà (Га́лицька митропо́лія, ''Hàlytska Mytropòlia''). A principis del segle XIX, va començar una forta renaixença ucraïnesa, amb un lideratge de capellans-escriptors greco-catòlics ètnicament conscients.
 
=== Període dins l'Imperi Austrohongarès ===
Després de la formació de l'[[imperi Austrohongarès]] el [[1867]], HalytxynàHalitxinà és atribuïda a la part austríaca de l'imperi (la Cisleitània o Cisleithània, en [[alemany]]: Cisleithanien, en [[hongarès]]: Lajtántúl; en [[txec]]: Předlitavsko; en [[eslovac]]: Predlitavsko o Cislajtánsko; en [[polonès]]: Przedlitawia; en [[ucraïnès]]: Цислейтанія, ''Tsysleitàniia''). El poder real a partir d'aquí l'exercia l'aristocràcia polonesa, i fins a la [[Primera Guerra Mundial]], hi havia constants enfrontaments entre els polonesos (aristocràcia, terratinents, burgesia) i la majoria ucraïnesa (pagesia, clergat greco-catòlic, classe obrera, etc.). El [[polonès]] hi esdevingué llengua oficial a detriment de l'[[ucraïnès]], que fou marginalitzat.
 
=== Primera Guerra Mundial i els Fusellers del Sitx Ucraïnès ===
[[Fitxer:USS kokarda.svg|thumb|esquerra|Escarapel·laEscarapel•la (insígnia col·locatcol•locat al barret) dels Fusellers del Sitx Ucraïnès.]]
[[Fitxer:Ukrainian-legion-stab.jpg|thumb|El Sótnyk o comandant Iurii Buzynovskyi (Ю. Бузиновський) i uns soldats, Fusellers del Sitx Ucraïnès ca. 1915.]]
Durant la [[Primera Guerra Mundial]], es va formar a HalytxynàHalitxinà la Legió dels Fusellers del Sitx Ucraïnès (Легіон Українських Січових Стрільців, també Украї́нські січові́ стрільці́), la primera formació militar ucraïnesa dels temps moderns i que esdevindria llegendària pels seus grans fets. Després de la caiguda de l'[[imperi Austrohongarés]], es convertiria en la formació militar de la [[República Popular d'Ucraïna Occidental]] i després de la [[República Popular d'Ucraïna]].
 
=== República Popular d'Ucraïna Occidental i República Popular d'Ucraïna ===
El 19 de novembre del 1918 es proclama a Lviv la República Popular d'Ucraïna Occidental (Західноукраїнська Народна Республіка), formada per la HalytxynàHalitxinà Oriental, [[Bucovina]] i [[Transcarpàcia]], el govern de la qual va firmar, el 3 de gener de 1919, l'acte d'unificació amb la [[República Popular d'Ucraïna]] (Українська Народна Республіка, 1917-1920). L'acte oficial d'unificació es va celebrar el 22 de gener de 1919. Tot i així, el juliol del 1919 la HalytxynàHalitxinà va ser ocupada per tropes poloneses sota el comandament del General Józef Haller.
 
=== D'entreguerres fins al present ===
El 14 de 1923, el consell de representants de la [[Triple Entesa]] van prendre la decisió d'incorporar HalytynàHalitxinà oficialment a [[Polònia]]. Segons aquesta decisió, el govern polonès havia de donar l'autonomia a la regió, cosa que, malauradament, no es va complir mai. Aquesta mateixa decisió, a més, establia que al cap de 20 anys (el 1943), s'havia de plantejar de nou la qüestió de la situació de HalytxynàHalitxinà.
 
El 1939, en produir-se l'atac de [[Adolf Hitler|Hitler]] contra [[Polònia]], l'[[URSS]] ocupà la Galítsia oriental (tota la regió ètnicament ucraïnesa, incloent [[Ternópill]], [[Lviv]], etc.) i l'annexà a la [[RSS d'Ucraïna]]. Aquest fet, ratificat per la [[Conferència de Potsdam]] de 1945, no es modificà amb la independència d'Ucraïna el 1990, ja que el gruix de la població és ucraïnesa, i de religió, típicament greco-catòlica i ortodoxa.
 
== Vegeu també ==
110.931

modificacions