Ibadisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Masila el [[11 > Masila l'[[11
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 49:
El [[768]] o poc després els ibadites, amb el suport dels sufrites, van iniciar una revolta general berber i ibadita contra el governador [[abbàssida]] de l'[[Ifriquiya]], Umar ben Hafs conegut com a Hazarmard. Abu-Hàtim al-Malzuzí es va posar al front (vers 771) amb el títol d'''imam al-difa'' (imam de la defensa). La lluita fou important i és relativament ben coneguda per les fonts àrabs. Va participar amb la seva gent al setge de [[Tubna]] al [[Zab]] mentre que altres forces de la Tripolitana romanien al setge de [[Kairuan]] que fou conquerida el 155 de l'hègira ([[771]]/[[772]]).
 
Poc després un exèrcit abbàssida enviat des de Egipte va aparèixer a la frontera oriental de Tripolitana. Abu Hatim ja era a Trípoli i va sortir d'aquesta ciutat i va derrotar a l'exèrcit abbàssida a un lloc que segons els historiadors ibadites fou prop de Maghmadas (la clàssica ''Macomades Syrtis'', moderna Marsa Zafran) indicació que podria ser errònia. Un segon exèrcit abbàssida més potent fou despatxat des del Caire el [[772]], sota la direcció de Yazid ben Hatim al-Azdi. Abu-Hàtim va cridar a les tribus ibadites de Tripolitana per fer-hi front: els nafusa, els hawwara, els darisa i altres, i va atacar als invasors lliurant una batalla decisiva el [[7 de març]] del [[772]] a l'oest de la localitat de Djanbi <ref>Crònica d'Abu Zakariya</ref> o Djanduba <ref>Shamakhi a ''Siyar''</ref> en la qual els ibadites foren derrotats i dispersats. L'imam va morir junt amb milers dels seus, potser fins a trenta mil.
 
Dominada Tripolitana els ibadites van emigrar a l'oest d'aquest territori i a Tunísia. D'aquesta emigració va resultar la dels [[kharigites]] d'Ifriquiya cap al país dels [[Kutama]] el [[773]], que esmenta [[Ibn Khaldun]]. Els emigrants es van unir a l'imam ibadita, Ibn Rustum que dominava Tahert. En una data incerta entre el [[776]] i [[778]] fou escollit imam. L'imam Abu-Hàtim al-Malzuzí de [[Tripolitana]] ja l'havia reconegut com a dirigent suprem i els seus successors van portar el títol de [[valí]]s com a senyal de submissió a l'imam rustúmida.