Diferència entre revisions de la pàgina «Imad-ad-Din Zengi I»

m
Correcció tipogràfica: espais sobrants
m (Corregit: Damasc degut a que un > Damasc perquè un)
m (Correcció tipogràfica: espais sobrants)
El [[10 de novembre]] de [[1143]], [[Folc V d'Anjou]], rei de Jerusalem, va morir d'una caiguda de cavall. La seva mort deixava el tron en mans d'un fill menor d'edat, [[Balduí III de Jerusalem]], i com a regent una dona intrigant. El príncep d'Antioquia, [[Ramon de Poitiers]], va aprofitar llavors la mort de l'emperador [[Joan II Comnè]] ([[8 d'abril]] del [[1143]]) per assolar [[Cilícia]], però [[Manel I Comnè]] va enviar als seus generals a atacar el principat d'Antioquia com a revenja. Més greu era que Ramon de Poitiers i el comte [[Joscelí II d'Edessa]] s'odiaven de manera ferotge, i l'absència d'un rei fort a Jerusalem permetia que el seu odi es manifestés. A més Joscelí s'havia retirat a [[Turbessel]] i, mancat de recursos, no havia pagat als seus soldats feia un any. Zengi va aprofitar aquestes condicions favorables, i sota cobert d'una campanya contra els [[ortúquides]] per no inquietar als francs, va llançar une ofensiva contra [[Edessa]], que va assetjar el [[28 de novembre]] de [[1144]]. La defense fou a càrrec d'Hug II, bisbe llatí d'Edessa, que va refusar rendir-se. Però Zengi va fer mines a les muralles de la ciutat fortificada, que passava per inexpugnable, va obrir una bretxa i va ocupar la ciutat el [[23 de desembre]] de [[1144]]. Zengi va perdonar sla siríacs i als armenis, però va massacrar o esclavitzar als cristians. Aquest esdeveniment va donar lloc a la [[Segona Croada]], i més tard els cronistes musulmans que va assenyalar com l'inici de la guerra santa contra els estats croats. Després Zengi va dominar el comtat fins a l'[[Eufrates]] però va fracassar en el setge de la fortalesa d'[[al-Bira]], un lloc de creuamemnt estratègic del riu, que va resistir i va acabar en mans de l'emir de [[Mardin]] el ortúquida [[Timurtaix|Husam ad-Din Timurtaix]].
 
Zengi no va poder aprofitar el seu avantatge perquè el gran sultà seljúcida, inquiet del seu èxit, va anar a Mossul per remarcar la seva sobirania i va imposar a Zengi la tutela d'un príncep seljúcida, Alp Arslan <ref> segons [[Ibn al-Athir]]</ref> o Farrukhanshah.<ref> segons [[Ibn al-Kalanisi]]</ref><ref> Eliseff sosté que es tracta del mateix personatge amb dos noms i no de dos personatges </ref> Mentre Zengi buscava conquerir la resta del comtat d'Edessa, Alp Arslan o Farrukhanshah intentava fer-se reconèixer com a sobirà a Mossul i en un cop de mà va eliminar al lloctinent de Zengi, però no va aconseguir aprofitar l'efecte de la sorpresa i fou empresonat (maig de [[1145]]). Zengi va haver d'abandonar les seves conquestes per retornar a Mossul a assegurar el poder. Un complot de la població armènia d'Edessa va intentar retornar el control de la ciutat a Joscelí II, pero Zengi va reprimir l'intent amb duresa, fent crucificar als principals conspiradors armenis
 
A causa d'aquestes dificultats Zengi va veure la fragilitat del seu imperi, i en lloc d'iniciar una nova ofensiva contra els francs o contra Damasc, va decidir consolidar el seu regne. L'emirat de [[Kalat al-Djabar]] depenia d'un emir vassall dels [[ukàylides]] que periòdicament amenaçava les comunicacions entre Alep i Mossul; Zengi va marxar contra la ciutat i la va assetjar. La nit del 14 al [[15 de setembre]] de [[1146]], Zengi fou despertat per un dels seus eunucs, Yarankach, que s'estava bevent el vi que Zengi s'havia deixat en un cubell. Furiós d'aquest comportament el va amenaçar d'un càstig l'endemà però va seguir dormint; mentre dormia l'eunuc, per evitar el càstig, el va assassinar. Altres fonts diuen que l'esclau ho era dels francs. El cronista cristià Guillem de Tir, va dir que va ser assassinat per un membre de la seva comitiva, mentre jeia borratxo al llit. L'enciclopèdia de l'Islam diu que fou assassinat per alguns dels seus mamelucs.
1.123.791

modificacions