Indústria lítica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fenomens > fenòmens
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 4:
* el [[neolític]] (5.000-2.000) on utilitzen el sílex, l'[[or]], la [[plata]] i el [[coure]], que anaven perfeccionant a mesura que milloraven la seva destresa manual.
 
És la indústria més antiga que es coneix, els [[Hominina|hominins]], almenys els ancestres de l'[[Homo sapiens|ésser humà]], han fet servir aquest tipus d'eines des de fa almenys 2.800.000 anys. <ref name = "sala2005a"> {{citar llibre|autor = Sala, R.|any = 2005 |capítol = Les principals seqüències plioquaternaries |editor = Carbonell, E.|títol = Homínids: les primeres ocupacions dels continents|lloc = Barcelona|editorial = Editorial Ariel|pàgines = 135-160|isbn = 84-344-6789-5}} </ref> Es pot dir que les eines lítiques van constituir una adquisició important per al desenvolupament de la nostra espècie, ajudant a l'adaptació de nous ambients en permetre modificar la dieta alimentària (incorporant tubercles o proteïnes procedents de grans herbívors). <ref name="sala2005b">{{citar llibre |autor = Sala, R.|any = 2005b|capítol = L'emergència del Mode tècnic I|editor = Carbonell, E.|títol = Homínids: les primeres ocupacions dels continents|lloc = Barcelona|editorial = Editorial Ariel|pàgines = 160-184|isbn = 84-344-6789-5}}</ref >
 
La capacitat de producció d'eines s'ha desenvolupat des de les primeres pedres tallades per una cara, fins als complexos ordinadors i màquines de l'actualitat, passant per tot un seguit de tècniques molt diverses, però tractant sempre d'aprofitar les seves qualitats i fenòmens per a la consecució d'uns objectius concrets en la tasca: primer, per adaptar-se al medi i després per adaptar el medi a pròpies necessitats.
Línia 14:
=== [[Olduvaià]] (Mode 1) ===
 
Desenvolupada a l'[[Àfrica]] pels primers individus humans, són eines molt senzilles que requereixen una petita despesa energètica per a la seva elaboració, per la qual cosa se suposa serien fabricades segons les seves necessitats i abandonades després del seu ús. Es tracta de pedres, normalment còdols, sílex o similars, que eren percutits per obtenir el tall per un dels seus costats, que s'utilitzaven per extreure la [[Medul·la òssia]] dels animals que caçaven, o fines [[ascla|ascles]] amb tall que servien per tallar. El seu origen se situa a l'Àfrica com a mínim des de fa 2.800.000 anys Formació ([[Shungura]], [[riu Omo]], [[Etiòpia]]) <ref name="sala2005a"/> i a [[Europa]] en 1.000.000 anys, com les trobades al jaciment de la Sima del Elefante al [[Jaciment arqueològic d'Atapuerca]].
 
=== [[Axelià]] (mode 2) ===
Línia 51:
#'''Tècnica d'elaboració''', que ens mostra el desenvolupament tecnològic aconseguit en cada època i la seva relació amb altres grups humans contemporanis.
#'''Disposició espacial''' dels útils dins del jaciment ens revelen la seva organització de treball.
#'''Empremtes d'ús''' i '''morfologia''', que proporcionen dades sobre la seva utilitat o sobre la [[dieta]] que seguien aquestes persones. <ref> {{citar llibre|autor = Muñoz Amilibia, A. M ª.; Cabrera Valdés, V.; Fernández Vega, A.; Ripoll López, S.; Hernando Gran, A.; Menéndez Fernández, M. i Ripoll Perelló, I.|títol = Prehistòria Tom I|any = 2001|editorial = [[Universitat Nacional d'Educació a Distància]], Unitats didàctiques|pàgines = 1472|isbn = 84-362-4400-1}} </ref>
 
== Vegeu també ==