'''Jordi''' o '''Georges Baillat''' ([[Maurí]], [[1896]] - [[Perpinyà]], el 2009<ref>{{Citar web|url=http://www.rotary1730.org/admin-news/news-files/20091210_district1730_principal_fichier_1_215.pdf|títol=www.rotary1730.org}} {{Enllaç no actiu|url=http://www.rotary1730.org/admin-news/news-files/20091210_district1730_principal_fichier_1_215.pdf| data=desembre de 2013}}</ref> ja era mort) va ser un cirurgià [[Rosselló|rossellonès]] que s'especialitzà, principalment, en el camp de la patologia digestiva.
== Biografia ==
Nasqué a Maurí, a la zona de [[la Fenolleda]] de transició del [[català]] a l'[[occità]]. Es doctorà a [[Tolosa de Llenguadoc]] el 1925, i durant un temps va ser cap de clínica a la [[Universitat de Tolosa de Llenguadoc|Facultat de Medicina de Tolosa]]. Posteriorment s'establí a Perpinyà i hi exercí com a cirurgià al centre hospitalari. El 1936 era vocal de la junta directiva de l'[[Associació General de Metges i Biòlegs [http://www.acmcb.es/ebdml/1186/biolegs_06.pdf de Llengua Catalana]] ] i com a tal treballà en la preparació del IX Congrés de l'Associació. El 1976, amb la represa, era a la presidència del "X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana", fet a la capital del Rosselló<ref>En les [http://www.acmcb.es/ebdml/1186/biolegs_06.pdf actes del congrés ] s'indica la "col·laboració entusiasta" d'[[Andreu Roquere]], [[Francesc Català i Duran|Francesc Català]] i Jordi Baillat en l'organització de l'acte</ref> Perpinyà. Durant la [[segona guerra mundial]] participà en la [[Resistència Francesa|Resistència]] i, entre altres fets, se n'explica la intervenció quirúrgica clandestina que va fer a [[Morellàs i les Illes|les Illes]] al perseguit [[vallespir]]enc [[François Dabouzi]]. El 1968, quan presidia<ref>Del 1941 al 1947 va ser president del Consell de l'Orde dels Metges dels Pirineus Orientals, i posterioment en fou president honorari. Al 1974 encara el presidia.</ref> el Consell departamental de l{{'}} ''Ordre des Médecins'' s'enfrontà al filòsof [[Francesc Brousse]] per un article crític de l{{'}}''Ordre'' que aquest havia escrit (''En réponse à M. F. Brousse, une mise au point de l'Ordre des Médecins'', ''[[L'Indépendant]]'' del 6 de juny del 1968). També va ser president de la "Societat de Gastroenterologia del Sud-Oest".
Baillat pertangué durant molts anys al [[Rotary|Moviment rotari]]<ref>És esmentat a ''The Rotarian'' del maig del 1950, i als ''1971 Proceedings: Sixty-Second Annual Convention of Rotary International'' en surt el càrrec de president del districte 173 (Perpinyà) i una fotografia</ref> i al període 1971-1972 en presidí el districte 173. El 1973<ref>si més no, perquè als anys 50 prologà diversos [[#Obres|llibres turístics]] sobre el Rosselló</ref> dirigia l'oficina de turisme de Perpinyà; la ciutat el distingí dedicant-li -de forma pòstuma- un carrer.
