La nàusea: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 60:
El crític William V. Spanos va usar<ref>{{Cite journal| first = William | last = Spanos | title = The Un-Naming of the Beasts: the Postmodernity of Sartre's ''La Nausée'' | journal = Criticism | volume = 20 | issue = Summer 1978 | pages = pp. 223–80}}</ref> la novel·la de Sartre com un exmple de "capacitat negativa", una presentació de la incertesa i el temor de l'existència humana, tan forta que la imaginació no pot comprendre.
 
''The Cambridge Companion to the French Novel'' situa<ref name=Unwin>{{Harvnb|Unwin|1997|p=13}}</ref> ''La Nàusea'' en una tradició d'activisme francès: "A continuació d'[[André Malraux]], [[Jean-Paul Sartre]], [[Simone de Beauvoir]], i [[Albert Camus]] d'entre d'altres, eren capaços d'utilitzar l'escriptura de les novel·les com una poderosa eina d'exploració ideològica." Tot i que novel·listes com Sartre afirmen <ref>{{Harvnb|Unwin|1997|p=52}}</ref> estar en rebel·lió contra la novel·la francesa del [[Segle XIX]], "de fet, li deuen molt, tant per a la promoció dels humils com per als aspectes ambigus o de poètica."
 
En la seva obra «Que és la literatura?» Sartre escrivia: <ref>{{ref-llibre|cognom = Martin |nom = Wallace |títol = Recent Theories of Narrative |editorial = [[Cornell University Press]] |lloc = Ithaca|pàgines = 158|any = 1986 |isbn = 0801493552 }}</ref> «D'una banda, l'objecte literari no té cap substància excepte la subjectivitat del lector . . . Però, d'altra banda, les paraules són allà com trampes per provocar les nostres sensacions i reflectir-los cap a nosaltres... Així, l'escriptor atreu la llibertat del lector de col·laborar en la producció del treball.»
 
La novel·la és un modeled de consecució formal intricat sobre molta ficció de 18è segle que es presentava com un "diari descobria entre els papers de..."<ref>{{Harvnb|Bradbury|1976|p=413}}</ref>