|
=== Un benefactor de l'Església ===
El [[824]], una carta datada del [[7 de novembre]] menciona un intercanvi de terres amb [[Notó d'Arle|Notó]], l'[[arquebisbe d'Arle]] <ref>Notó d'Arle i "Letibulfo comitem" van acordar vescambiar propietats segons diploma que es conserva datat el 7 de novembre del 824.</ref> Aquest intercanvi fou confirmat el [[3 de gener]] de [[825]] per l'emperador.<ref name="Poly_p40"/><ref>El 825, la terra d'Argence, de la que [[Beaucaire]] va ser la capital, era propietat de Leibulf, comte d'Arle, que la tenia en feu dels reis de França com a benefici de la diòcesi d'Arle. Va demanar, per mig de Hilduí, ardiaca i abat de Saint-Denis, a [[Lluís I el Pietós]], el permís d'intercanviar-lo amb Notó arquebisbe d'Arles i el seu clergat, contra altres terres que aquests li oferien al seu lloc al mateix territori. L'emperador va confirmar aquest intercanvi en un diploma datat del [[3 de gener]] de 825; les terres que va adquirir Liebulf foren les d'una illa del Roine prop d'Arle que seria la Camargue, i les retornades eren territoris a la dreta del riu pel costat de Septimània incloent el lloc d'Argence amb l'església i tres altars; en aquest canvi va tenir segurament origen la senyoria que va ostentar l'església d'Arle sobre la vila de Beaucaire i el lloc d'Argence al Llenguadoc</ref> Leibulf fou també un benefactor del monestir de Lérins,<ref>. Ibid, 54</ref> i segons Jean-Pierre Poly, seria el fundador de l'abadia Saint-André de la Cappe, sobre una illa del [[Roine]] més avall d'Arle.<ref>. Jean-Pierre Poly, ''Provence i la societat feudal 879-1166'', pàg. 22</ref> S'esmenta altre a Liebulf cop en un diploma de [[20 de març]] de [[825]] i en un de [[23 d'octubre]] de [[837]].
=== la seva fi ===
[[Bernat de Septimània]] va rebre els seus ''honores'' a Septimània.<ref>Bernat va rebre el ducat i marquesat de Septimània el 828; res no indica que Leibulf hagués mort el 828 o 829 excepte el testament, però la seva mort el 828 feria molt plausible que Bernat, que ja governava a Barcelona i Girona, hagués estat anomenat aquell any. Però en aquell moment els comtats no es cobrien necessàriament per mort sinó per decisió reial. Així és possible que Leibulf hagués seguit viu uns anys, havent estat canviat de càrrec, i de fet un Leibulf s'esmenta posteriorment</ref>
Leibulf podia estar viu fins vers el [[835]] quan apareix un suposat comte de Provença de nom Miló de Provença i quan per lluitar contra els pirates l'emperador Lluís el Pietós va reagrupar el conjunt dels comtats provençals sota l'autoritat d'un duc no esmentat residint a Arle, que potser era Leibulf. En tot cas havia de ser mort el [[841]] quan ja consta com a comte [[Guerí de Provença]]. Un ''comes'' Liebulf de Provença o Arle esmentat el 843/844 <ref name="Poly_p40"/> seria un ''missi dominici'' que presidia un ''placitum'', ja que sembla poc probable que en aquesta data, fos encara en vida. El seu successor a Provença no se sap del cert, ja que apareixen esmentats Miló, Guerí i Audibert, però el primer sembla que només fou comte d'una part i el darrer era comte de Marsella.
== Descendència ==
|
