Revisió del 11:08, 3 abr 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: la diòcesis de > la diòcesi de ← Edició anterior		Revisió del 22:26, 23 juny 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Correcció tipogràfica: espais sobrants Edició següent →
Línia 1: '''Llop I''' fou un suposat [[duc d'Aquitània]] i potser de [[Gascunya]], de possible origen basc <ref>les teories de l'origen són diverses </ref> Els ducs d'[[Aquitània]] i [[Gascunya]] a la meitat del segle VII són desconeguts. [[Aichinà]]/[[Aighí]]/[[Amand de Gascunya]] va exercir segurament del [[627]] fins potser vers el [[645]] quan es produí una nova rebel·lió nacional dels vascons <ref> el seu govern ja hauria estat interromput de vers el [[635]] al [[636]] per una rebel·lió dels vascons </ref> i després no hi ha més notícies. Una part d'Aquitània incloent Gascunya hauria format en aquest temps un ducat feudatari governat per Boggis i el seu germà Bertran, personatges que probablement mai van existir i l'existència dels quals resulta només de l'apòcrifa carta d'Alaon. I la resta d'Aquitània (Aquitània d'[[Austràsia]]) hauria tingut el seu duc o ducs. Un dels ducs d'Aquitània fou [[Fèlix de Tolosa]], del que Llop era un dels "fideles" i al que hauria succeït vers el 670. Si Llop ja era duc d'Aquitània-Gascunya (asutrasiana) abans i va reunir els dos ducats, és només una especulació. Devic i Vaisette el consideren el duc de l'Aquitània austrasiana (Albigès, carci, Velai i Gavaldà) doncs suposen l'Aquitània de Nèustria (principalment el Tolosà, Gascunya i l'Aquitània a l'oest del Tolosà) en mans dels inexistents Boggis i Bertran (així aquest Llop no seria duc de Gascunya però els dos dominics el consideren el personatge que va presidir un concili a Bordeus a Gascunya, el que fa aquesta teoria poc probable).<ref> Devic i Vaisette van haver de fer a Llop duc de l'Aquitània austrasiana perquè l'Aquitània de Nèustria havia d'estar sota Boggis i Bertran d'acord a la carta d'Alaon; una vegada descobert que es tracta d'una falsificació res impedeix assignar a Fèlix i Llop I la consideració de governadors-ducs de l'Aquitània i Gascunya dependents del regne de Nèustria</ref> Un Llop amb títol de duc apareix per primer cop el [[673]], però ni tan sols hi ha la seguretat de que es tracti del mateix personatge: S'esment un Llop com a duc presidint el concili de Bordeus, probablement el [[673]] <ref>segons Devic i Vaisette en tot cas abans del setembre del [[673]] quan va morir el rei [[Clotari III]]</ref> I un duc Llop atacant la regió de [[Besiers]] el setembre del [[673]]: avançat l'any 673 el rei visigot [[Vamba]] havia posat fi a la [[revolta de Paulus]] i estava a punt de retornar a Toledo. Llavors van córrer rumors de que els francs ferien una incursió a [[Septimània]] per alliberar als rebels presoners; Vamba va desistir de retornar de moment. Segons Julià bisbe de Toledo, autor contemporani, Vamba volia declarar la guerra i atacar el primer però els nobles del seu consell li van desaconsellar perquè la pau que regnava entre francs i visigots era molt convenient pel seu regnat; això indicaria que els senyors francs que havien participat en la revolta de Paulus ho havien fet a títol personal i sense el suport, almenys oficial, del rei [[Khilderic II]] (662–675). Després d'estar un temps a la ciutat de Nimes,<ref>quatre dies després de la seva conquesta</ref> Vamba, veient que no hi havia cap moviment franc, i que la presència de l'exèrcit visigot havia imposat la por a tota la regió, es va disposar a sortir, i just llavors va saber que un general franc atacava a la zona de Besiers que estava devastant. Vamba va sortir cap a [[Besiers]] el [[7 de setembre]], per enfrontar a aquest general, que era un duc de nom Llop, i es trobava acampat a Aspiran, a la vora del [[riu Erau]] (Herault) entre Pézénas i la diòcesi de [[Lodeva]]. Quan Llop va saber que el rei visigot s'acostava va aixecar el seu campament i es va retirar cap a les muntanyes precipitadament, havent d'abandonar part del equip per anar més ràpid, equip que va caure en mans dels visigots. Línia 9: A la mort de [[Clotari III]] de [[Nèustria]] (657-673) el majordom de palau [[Ebroí]], en mans del qual estava el poder del regne, va proclamar com a rei a [[Teodoric III]], germà petit del difunt (en realitat Ebroí tenia el poder), però finalment l'oposició de la noblesa va donar la corona a l'altra germà, [[Khilderic II]] d'Austràsia, i el majordom fou tancat al monestir de [[Luxeuil]] ([[674]]). A la mort de [[Khilderic II]] ([[675]]) va pujar al tron [[Teodoric III]]; llavors Ebroí es va escapar del monestir i es va dirigir a Austràsia on va proclamar rei a un suposat fill de Clotari III amb el nom de [[Clodoveu III]], fent saquejar les províncies que refusaven reconèixer a aquest rei titella. Es va voler estendre cap a Borgonya, i va ocupar la [[ciutat d'Autun]] on va capturar i torturar al bisbe [[Leodegari d'Autun]] i va fer matar al seu germà, senyor borgonyó de Vergy, però després va fracassar a [[Lió]]. Llavors va fer un pacte amb el rei Teodoric III que el va nomenar majordom de palau; va fer assassinar a [[Leudesi]], fill d'[[Erquinoald]], que exercia com a majordom del regne, i va ocupar el càrrec, i va abandonar a Clodoveu III cedint la part meridional d'Austràsia on aquest havia estat reconegut a Teodoric com a rei sota el seu propi poder. Molts nobles austrasians van marxar al sud per oposar-se a Teodoric i Ebroí on foren acollits per Llop I d'Aquitània erigit en virtual cap dels rebels; Aquitània es va erigir de fet en un ducat vascoaquità separat. Als ''Miracula Martialis'' on els fets no segueixen un estricte orde, Llop apareix combatent a Ebroí al costat de sant [[Leodegari d'Autun]] (Léger d'Autun), erigit en campió dels drets de Teodoric III, però Leodegari va ser assetjat a la [[ciutat d'Autun]] i va haver de capitular, sent cegat i se li van arrancar els llavis i la llengua; el germà de Leodegari, Garí o Guerí senyor de Vergy (a [[Borgonya]]), fou executat. Leudegari va sobreviure i fins i tot va recuperar la parla (el que implica que la part de llavis i de llengua arrancats hauria estat reduïda) però Ebroí el va fer matar el [[2 d'octubre]] del [[678]] <ref> algunes fonts assenyales [[677]] i altres [[679]]</ref> i enterrar secretament al bosc de ''Sarcinium'' (avui dia Sus-Saint-Léger) a l'[[Artois]] (actualment a la comuna de Lucheux a [[Picardia]]), a fi i efecte de que el cadàver no fos trobat. Llop I va seguir la lluita contra Ebroí i va ser greument ferit a [[Llemotges]] el mateix [[676]]. Després d'aquesta data la seva sort és desconeguda, però no es segur que morís. El [[681]] Ebroí va morir a mans d'Ermenefred, un senyor al que havia expropiat els bens.

Llop I d'Aquitània: diferència entre les revisions