Aurelià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 7:
Fou tribú de la ''Legio VI'' a la [[Gàl·lia]] i allí va lluitar contra els francs prop de [[Magúncia]]. La seva fama com a soldat va anar creixent. Va rebre els títols d'alliberador d'[[Il·líria]] i [[Tràcia]] (de les quals va expulsar els gots) i l'emperador [[Valerià I]] el va nomenar cònsol al mateix temps que fou adoptat per [[Ulpi Crinit]] (''Ulpius Crinitus'') que el va fer el seu hereu i li va oferir la seva filla ([[Úlpia Severina]]) en matrimoni. El seu nomenament com a cònsol apareix als ''Fastii'' el [[22 de maig]] del [[257]].
 
Sota [[Gal·liè]] no va tenir cap paper rellevant, però [[Claudi II el Gòtic]] <ref>Aureli Víctor, XXXIII, 21 diu que Aurelià va participar en la mort de Gal·liè i va donar suport a Claudi II, però altres fonts no ho esmenten </ref> el va nomenar comandant de l'exèrcit en lloc del seu pare adoptiu i comandant de la cavalleria o (''dux equitum'').
 
La seva participació liderant la cavalleria fou decisiva per derrotar els gots a la [[Batalla de Naissus]] i en les batusses que seguiren la batalla, perseguint-los sense descans en la seva fugida fins a derrotar-los completament. Al morir Claudi II a [[Sirmium]] el [[270]], Aurelià fou aclamat successor per les seves legions.
Línia 33:
[[Fitxer:Busto_di_Claudio_II_il_Gotico,_Brescia,_Santa_Giulia.jpg|thumb|300px|left|Emperador Aurelià]]
 
De nou a Roma, el victoriós Aurelià va decidir posar fi a l'[[Imperi Gal]], doncs les [[Gàl·lies]], [[Britània]] i [[Hispània]] estaven en mans de [[Tètric I]]. Sembla que Tètric va intentar negociar però Aurelià el va derrotar prop de [[Châlons-en-Champagne]] i Tètric es va rendir sense lluita <ref> la seva rendició li fou recompensada amb un alt càrrec a Itàlia </ref> i els soldats, sense cap, foren fàcilment derrotats. Així Aurelià va reunificar l'Imperi i el [[Senat romà]] el va honorar amb el títol de ''Restitutor Orbis'' ("Restaurador del Món").
 
Va tornar a Roma per celebrar el triomf que fou d'una magnificència no vista des de temps de Cèsar. Entre els captius Tètric, Zenòbia i el seu fill. En quatre anys havia pacificat totes les fronteres de l'Imperi i havia reunificat els territoris, donant-li una nova empenta que encara duraria 200 anys més.