Mahmud Ghazan: diferència entre les revisions

[[Tabriz]] quatre grams de plata.]]

[[Fitxer:GhazanAndKingOfArmenia1303.JPG|thumb|Ghazan i el rei d'Armènia Hethum II.<ref>In "Le Royaume Armenien de Cilicie", p.74-75</ref>]]

[[Fitxer:Mongol_coin_Shiraz_Iran_AH_700_AD_1301.jpg|thumb|moneda d'or de Ghazan, 1301]]

 

 

==Biografia==

 

El [[1289]] el oirat [[Nawruz]] es va rebel·lar i es va aliar a [[Qaidu]] (o Kaidu) khan dels Khanats de [[Ogodei]] i [[Txagatai Khan|Txagatai]]. Ghazan va defensar la frontera durant deu anys. Quan Arghun fou assassinat el [[1291]], els atacs de Nawruz i la gana a [[Nishapur]] i tot el Khurasan el van impedir reclamar el tron. Gaykhatu fou proclamat Il-khan i es va apoderar de les vídues d'Abaqa i les seves propietats.<ref>Rashid al-Din - Ibid, p.I,d.III</ref>

A la caiguda de Gaikhatu fou proclamat khan Baydu, però Ghazan va presentar la seva pretensió al tron, el va combatre durant un més i va assolir el poder. Nawruz el va convèncer d'adoptar com a religió el islam i això li va donar prou suport.<ref>Jackson, p.170</ref><ref>"Amir Nawruz era musulmà i va oferir el seu suport a Ghazan a canvi d'adoptar el islam si guanyava la guerra contra Baydu", Foltz, p.128</ref> Una vegada en el poder Ghazan va adoptar el islam com a religió d'estat, vas instal·lar la seva capital a [[Tabriz]] i va canviar el seu nom a Mahmud (i adoptar el turbant), però privadament va conservar les seves pràctiques xamàniques.<ref>Christopher P.Atwood-Encyclopdia of Mongolia and the Mongol Empire, p.199</ref> El codi mongol [[yassa]] es va mantenir i els xamans mongols van poder restar al dominis del Il-khan i encara que van conservar influència van iniciar la seva decadència, accentuada més tard a la mort d'Oldjeitu.<ref>Amitai, Secció VI–Ghazan, Islam and Mongol Tradition– pg. 9 i secció VII– Sufis and Shamans, Pg 34.</ref> A les monedes del seu regnat ja no apareix com a delegat del gran khan (de Xina) sinó com a sobirà per la gràcia de Déu (mongol: ''tngri yin kučundur''). No obstant a [[Geòrgia]] les monedes portaven la inscripció tradicional però "encunyades per l'Il-khan Ghazan en nom del Khakhan" ja que pretenia el suport del Gran Khan per posseir el [[Caucas]] (en litigi amb l'[[Horda d'Or]]).<ref>Culture and Conquest in Mongol Eurasia By Thomas T. Allsen, p.33</ref> També va usar el segell del gran khan per proclamar-se wang (príncep) per sota del gran khan.<ref>Mostaert and Cleaves - Trois documents, p. 483</ref> L'ambaixador del gran khan, Bolad, fou nomenat comandant d'una unitat militar de joves mongols esclaus alliberats.

 

 

Els que li podien fer ombra foren eliminats com per exemple el general Taghachar nomenat governador de l'Àsia Menor (s'havia passat a Ghazan durant la guerra conra Baydu) que fou discretament assassinat més tard. Va protegir als camperols i va restablir l'economia. Va cultivar les arts i les ciències i ell mateix fou gran coneixedor de història natural, medicina, astronomia, química i oficis manuals; parlava mongol, àrab, persa, hindi, caixmiri, tibetà, xinès i "franc" (referit sembla al llatí o al francès). A petició seva Rashid al-Din va escriure la seva famosa Djami al-tawarikh, de la que Ghazan fou en part la font.<ref> "Histoire de l'Empire Mongol", Jean-Paul Roux, p.432</ref> Va tenir al seu servei a europeis com [[Isol de Pisa]] o [[Buscarello de Ghizolfi]].<ref>Roux, p.410</ref>

Nawruz va emetre un decret que prohibia el culte cristià i ordenava la mort dels caps religiosos cristians i jueus, segons la història del patriarca [[Mar Yaballaha]].<ref>citada a Foltz, p.129</ref> Segons aquesta història del patriarca de l'església oriental. Els lleials a Nawruz van destruir els temples budistes de Tabriz i [[Sultaniyye]] i els monjos van emigrar a [[Xingiang]], [[Tibet]] o [[Xina]]; els budistes foren expulsats de [[Pèrsia]] o es van convertir a l'islam;<ref>Roux, p.430</ref> els cristians també van ser afectats i la catedral de Maragha, l'anterior capital mongola, fou destruïda, així com esglésies a Tabriz i [[Hamadan]]. Però Ghazan no va donar suport al seu ministre i va emetre un decret que eximia als cristians de la jizya i va garantir que no haurien d'abandonar la seva fe; el Patriarca podria viure lliurement a l'estat.<ref>Foltz, p.129</ref> Mar Yaballaha fou restablert en les seves funcions el [[1296]], quan es va tornar a la política anterior al decret de Nawruz.<ref>Roux, p.431</ref> Ghazan també va voler respectar la religió dels reis vassalls de la [[Petita Armènia]] i de [[Geòrgia]]. Amir Nawruz i els seus partidaris foren acusats de traïció el maig del [[1297]]; Ghazan va marxar en persona contra Nawruz, aleshores governador de Khurasan i el va derrotar a [[Nishapur]]; Nawruz es va refugiar a la cort del malik (rei) d'Herat (els [[Kart]]) però aquest el va entregar al khan que el va executar el [[13 d'agost]] de [[1397]].<ref>Roux, p.432</ref> A l'any següent va nomenar al jueu convers a l'islam [[Rashid al-Din]], com a primer ministre càrrec que va exercir fins al [[1318]].<ref>Roux, p.432"</ref> També va ser tolerant amb els xiïtes.

 

 

Durant l'expedició el grup mongol semiindependent dels [[Qaraunas]] or Neguderis que vivien a la frontera de [[Khurasan]] i al khanat de [[Khanat de Txagatai|Txagatai]], van atacar els seus dominis i li van causar alguns problemes. Quan va retornar a Pèrsia el febrer del [[1300]], segurament per buscar farratge pels seus animals, va prometre retornar a Síria al hivern del 1300-1301, i atacar [[Egipte]]; llavors a Síria van restar deu mil homes sota el general Mulay que va governar breument fent atacs al sud fins a [[Jerusalem]] i [[Gaza]].<ref>Schein, 1979, p. 810</ref><ref>Demurger (p.146, edició francès): "Després de la retirada mameluca cap al sud, les forces principals mongoles es van retirar del nord al febrer, i Ghazan va deixar al general Mulay per governar Síria".</ref> El juliol del [[1300]], els croats van formar una petita flota de 16 galeres i alguns vaixells petits per atacar la costa i l'ambaixador de Ghazan els acompanyava.<ref>Demurger, p. 147</ref><ref>Schein, 1979, p. 811</ref> Síria però fou recuperada ben aviat pels mamelucs.<ref>Demurger, p.146</ref></ref> Els caps religiosos locals, dirigits pel shaykh al-Islam Ibn Taymiyyah li van tirar en cara a Ghazan aquest atac contra musulmans.<ref>[http://www.fatwa-online.com/scholarsbiographies/8thcentury/ibntaymiyyah.htm Erudits musulmans]</ref>

El [[1300]] els croats van intentar establir una base a l'illa [[Ruad]] a la costa siriana per fer incursions contra els mamelucs mentre esperaven l'arribada de l'exèrcit de Ghazan. Però aquest no va poder complir el seu compromís el 1300 i els croats van haver de retornar a [[Xipre]] deixant guarnició a Ruad que finalment fou assetjada i conquerida pels mamelucs el [[1302]].

 

 

 

Ghazan va ordenar un nou cens per planificar la política fiscal. Va unificar les mesures, pesos i monedes i va començar a reutilitzar les terres abandonades que foren concedides als soldats com ikta (feu); va fer construir edificis públics com hospitals i escoles i un sistema de correu per enviaments urgents; els enviats de la cort rebien un sou i els de la noblesa els havia de pagar aquesta. Va iniciar una nova política d'armament i va crear diverses unitats militars entre les quals una que formaven joves mongols que havien caigut en l'esclavatge per manca de diners i la llibertat dels quals fou comprada amb fons públics.