Mahmud Khizr: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ella mateix escollir > ella mateixa escollir
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 3:
A l'extinció de la línia [[batúida]] hi havia diverses branques descendents de [[Joci]] (i per tant de [[Genguis Khan]]). La branca d'[[Orda Khan]] (germà de [[Batu Khan]]) nomaditzava a la part oriental del khanat formant l'anomenada [[Horda Blava]] (Horda Blanca a les fonts perses) a la zona del [[Yaxartes]]. Arang, fill de Toka Timur (un altre germà de Batu) va rebre les ciutats de Krim i Kaffa i el seu districte a [[Crimea]] de mans de [[Mongke Temur]]. La branca de [[Berke Khan]] posseïa el país del [[Kuma]] i el [[Terek]]; un altre germà de Batu Khan, Moghol, fou l'ancestre de la branca de Nogai (iniciada pel seu nét Nogai Noyan) que dominava la regió del [[riu Ural]] i el [[Yemba]]; i la descendència del darrer germà, [[Xiban]], governava sobre una sèrie de tribus confederades que van esdevenir els [[uzbeks]] al que avui és el [[Kazakhstan]]. Totes aquestes branques aspiraven més o menys a recollir la successió de l'extingida línia batúida. Malauradament les fonts sobre el període són confoses i incompletes.<ref>{{Histmong2}} Howorth, en l'obra del qual està basat aquest article, segueix el relat d'Hajji Abdul Ghassar traduït per Langles </ref>
 
Segons Hajji Abdul Ghassar quan va morir [[Berdibeg]], es va fer un [[kuriltay]], on es va comprovar que no hi havia cap príncep de la sang, i el tron fou ofert a la princesa Sultana Taid Ughlu Begum, vídua d'Uzbeg Khan,<ref> Hajji Abdul Ghassar afegeix que era mare de [[Janibeg]], però aquest punt no és correcte </ref> esmentada a algunes fonts com Taidula, que va refusar i va recomanar posar al tron algún príncep [[genguiskhànida]]. L'assemblea li va demanar a ella mateixa escollir el príncep i va escollir a Khizr Khan, que vivia a Akgul <ref> el nom es tradueix per "Llac Blanc" i correspondria als dos llacs Akgul a l'est del [[Kazakhstan]], oest del [[Irtish]] i sud d'[[Omsk]], que correspon a terres nomaditzades pels [[xibànides]]</ref> que no governava sobre cap ulus, ni era de la família de Batu Khan ni d'Orda Khan, però era un genguiskhànida, probablement un xibànida fill de fill de Bada Kul Khan de [[Turan]]; cridat el príncep va marxar a Sarai on en arribar es va entrevistar amb Sultana que va quedar molt complaguda amb ell i es diu que li va oferir la corona a canvi de compartir el llit. L'historiador fixa la data el 724 de l'hègira o 1324, evidentment incorrecte (per exemple [[Uzbeg Khan]] va morir el 1341 i [[Berdibeg]] el 1359; la data autentica seria el 1361). Una teoria diu que Khizr vol dir cristià i que el seu nom era per tant Khizr Khan (Khan Cristià) però en realitat hi ha poques dubtes de que era musulmà.
 
[[Nikolai Karamzín]] diu que amb el suport d'una part dels notables mongols va pujar al tron i va matar a Nuruzbeg, al fill d'aquest Timur, i a la reina Taidula; aquesta notícia no lliga amb la d'Hajji Abul Ghassar. Howorth la considera un error de Karamzin; situa la revolució de Khizr el 1360. Khizr va confirmar a Constantí III en el principat de [[Rostov]], que fou príncep del 1321 al 1365 (quen el va succeir el seu fill Ivan) i per tant la confirmació s'hauria es podia haver fet el 1360 o el 1361. [[Galítzia]] la va concedir a Demetri Ivanovitx, nét del famós príncep Daniel (mort el [[1264]]); Vers el 1360 algunes bandes de saquejadors de [[Novgorod]] van fer un atac a [[Yukotin]], una ciutat de la [[Bulgària del Volga]], al districte de Laichevski, prop de la desembocadura del [[riu Kama]], on van matar un bon nombre de tàtars i es van emportar el botí; els tàtars van prendre revenja atacant als cristians a Bulgària del Volga. Els prínceps de Yukotin van presentar una queixa a Khizr que van enviar uns representants de noms Urus, Kairmek o Kairtek, i Altunshibeg, per castigar als saquejadors. El gran príncep, el seu germà Andreu de [[Nijni Nóvgorod]], i Constantí de Rostov van ser cridats per entrevistar-se amb els enviats del khan a [[Kostroma]] per respondre dels darrers atacs de bandidatge; els prínceps van anar al lloc amb els culpables (o suposats culpables) i els van entregar als tàtars, als que també van pagar el preu del seu xantatge. Mentre això passava Khizr va ser desposseït del tron.