Mahmud Khizr: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ella mateix escollir > ella mateixa escollir |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 3:
A l'extinció de la línia [[batúida]] hi havia diverses branques descendents de [[Joci]] (i per tant de [[Genguis Khan]]). La branca d'[[Orda Khan]] (germà de [[Batu Khan]]) nomaditzava a la part oriental del khanat formant l'anomenada [[Horda Blava]] (Horda Blanca a les fonts perses) a la zona del [[Yaxartes]]. Arang, fill de Toka Timur (un altre germà de Batu) va rebre les ciutats de Krim i Kaffa i el seu districte a [[Crimea]] de mans de [[Mongke Temur]]. La branca de [[Berke Khan]] posseïa el país del [[Kuma]] i el [[Terek]]; un altre germà de Batu Khan, Moghol, fou l'ancestre de la branca de Nogai (iniciada pel seu nét Nogai Noyan) que dominava la regió del [[riu Ural]] i el [[Yemba]]; i la descendència del darrer germà, [[Xiban]], governava sobre una sèrie de tribus confederades que van esdevenir els [[uzbeks]] al que avui és el [[Kazakhstan]]. Totes aquestes branques aspiraven més o menys a recollir la successió de l'extingida línia batúida. Malauradament les fonts sobre el període són confoses i incompletes.<ref>{{Histmong2}} Howorth, en l'obra del qual està basat aquest article, segueix el relat d'Hajji Abdul Ghassar traduït per Langles </ref>
Segons Hajji Abdul Ghassar quan va morir [[Berdibeg]], es va fer un [[kuriltay]], on es va comprovar que no hi havia cap príncep de la sang, i el tron fou ofert a la princesa Sultana Taid Ughlu Begum, vídua d'Uzbeg Khan,<ref> Hajji Abdul Ghassar afegeix que era mare de [[Janibeg]], però aquest punt no és correcte </ref> esmentada a algunes fonts com Taidula, que va refusar i va recomanar posar al tron algún príncep [[genguiskhànida]]. L'assemblea li va demanar a ella mateixa escollir el príncep i va escollir a Khizr Khan, que vivia a Akgul
[[Nikolai Karamzín]] diu que amb el suport d'una part dels notables mongols va pujar al tron i va matar a Nuruzbeg, al fill d'aquest Timur, i a la reina Taidula; aquesta notícia no lliga amb la d'Hajji Abul Ghassar. Howorth la considera un error de Karamzin; situa la revolució de Khizr el 1360. Khizr va confirmar a Constantí III en el principat de [[Rostov]], que fou príncep del 1321 al 1365 (quen el va succeir el seu fill Ivan) i per tant la confirmació s'hauria es podia haver fet el 1360 o el 1361. [[Galítzia]] la va concedir a Demetri Ivanovitx, nét del famós príncep Daniel (mort el [[1264]]); Vers el 1360 algunes bandes de saquejadors de [[Novgorod]] van fer un atac a [[Yukotin]], una ciutat de la [[Bulgària del Volga]], al districte de Laichevski, prop de la desembocadura del [[riu Kama]], on van matar un bon nombre de tàtars i es van emportar el botí; els tàtars van prendre revenja atacant als cristians a Bulgària del Volga. Els prínceps de Yukotin van presentar una queixa a Khizr que van enviar uns representants de noms Urus, Kairmek o Kairtek, i Altunshibeg, per castigar als saquejadors. El gran príncep, el seu germà Andreu de [[Nijni Nóvgorod]], i Constantí de Rostov van ser cridats per entrevistar-se amb els enviats del khan a [[Kostroma]] per respondre dels darrers atacs de bandidatge; els prínceps van anar al lloc amb els culpables (o suposats culpables) i els van entregar als tàtars, als que també van pagar el preu del seu xantatge. Mentre això passava Khizr va ser desposseït del tron.
|