Obre el menú principal

Canvis

5 octets eliminats ,  fa 5 anys
m
Correcció tipogràfica: espais sobrants
La situació a la frontera bizantina era encara molt confusa; després de la derrota dels grecs a la batalla de Manzikert el 1071, bandes irregulars de turcmans assolaven Anatòlia però a la part sud-oriental hi resistia un general armeni-bizantí, [[Filaretos]] que amb un exèrcit format principalment per uns vuit mil normands dirigits per Raimbaud s'havia apoderat de [[Cilícia]] on tenia el suport de la població armènia emigrada a la zona els darrers anys. El 1078 es va autoproclamar dux d'[[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] que incloïa [[Edessa]] de forta població armènia. Va tenir els títols de ''domesticos'' i ''protocuropalata'', i després ''sebastos'', i fins i tot ''protosebastos''.
 
El 1076/1077 el general seljúcida [[Ortuk|Ortuk ibn Eseb]] <ref> anys després fundador de la dinastia [[ortúquida]] al [[Diyar Bakr]] </ref> va fer una sèrie de campanyes a [[Aràbia]] per compte de Màlik-Xah I: primer a [[Bahrayn]] on Abd Allah ibn Ali al-Uyuni dels Banu Murra ibn Amir, dominava el nord de la regió i estava assetjant [[al-Ahsa]] feia set anys; el van ajudar amb 200 cavallers, va conquerir la ciutat i va fundar la dinastia [[Uyúnida]] i el 1077/1078 va esclafar la resistència dels [[càrmates]] i les tribus que els donaven suport, i van liquidar el estat [[càrmata]]; els [[uyunides]] van reconèixer al califa abbàssida i la sobirania seljúcida. Després Ortuk va obligar al [[xerif]] de [[la Meca]] a declarar-se pel califat abbàssida en contra del califat fatimita.<ref>El xerif Abu Hashim Muhammad de manera escandalosa venia la seva lleialtat al que pagava més, fos el califa fatimita o el abbàssida/sultà seljúcida; diverses vegades la ''khutba'' es va llegir en nom de l'un, després de l'altra, per tornar al primer i altre cop el segon una i altra vegada. Finalment el sultà seljúcida cansat de la situació, va enviar un exèrcit a la Meca </ref> Les submissions de [[Iemen]] i [[Aden]] van ser efímeres.
 
El 1077 els fills del seljúcida [[Kutalmish]] o [[Kutlumush ibn Arslan Israil]], [[Sulayman I ibn Kutalmish|Sulayman]] i Mansur ibn Kutalmish, establien un soldanat als territoris arrabassats als bizantins, que els turc anomenaven romans (''rumis'') d'on va venir el nom de [[soldanat seljúcida de Rüm]], sent la primera capital a [[İznik]]. Segons la historiografia posterior aquestos dos prínceps foren investits com a governadors per Màlik-Xah, però donat que Sulayman va usar el títol de sultà cal pensar que fou un acte unilateral que el sultà gran seljúcida havia de veure com una alta traïció. Dos altres fills de Kutulmish van lluitar amb els [[fatimites]] a [[Palestina]] contra els grans seljúcides el que provaria les males relacions d'aquests branca amb el gran sultà.
 
Com que el rei de [[Geòrgia]], Giorgi I, havia conquerit [[Kars]],<ref> li va entregar el 1074, uns mesos abans de ser deposat, el emir [[shaddàdida]] (teòric vassall seljúcida); els shaddàdides l'havien ocupat quan fou abandonada pels armenis el 1064</ref> Màlik-Xah va anar a la zona (1078/1079) per fer una campanya i la ciutat fou conquerida per l'amir Ahmad, un dels caps de l'exèrcit, que després va combatre als georgians <ref>les cròniques diuen que els georgians foren atacats l080 des de la ciutat de Kars per un exèrcit turc manat per l'amir Ahmad "que l'havia conquerit poc abans", però no es coneixen els detalls d'aquesta conquesta ni de les lluites.</ref>
 
El 1079 segurament a proposta de [[Ummar Khayyam]], va reformar el calendari establint la era Jalāli o Maliki (Maliki de Màlik i Jalali del lakab Jalal al-Dawla un dels que portava el sultà (l'altra era Muizz al-Din). Umar va construir un observatori a [[Isfahan]].
 
La mort del karakhànida Shams al-Mulk Abu l-Hasan Nasr ibn Tamghač Khan Ibrahim el 1080 no va alterar la pau amb els seljúcides sota el breu govern del seu germà al-Khidr Abu Shuja (Khidr Khan ibn Ibrahim 1080-1081) i el fill d'aquest Ahmad I (1081-1089) que era nebot d'una de les esposes de Màlik-Xah, la karakhànida [[Terken Khatun]] <ref> aquest enllaç es va produir quan Màlik-Xah era un nen de 9 anys el 1064</ref>
 
El 1080/1081 Tekish, germà de Màlik-Xah, va agafar al seu servei a set mil mercenaris que el sultà havia llicenciat per economitzar <ref> el visir Nizam al-Mulk va advertir sense èxit al sultà del perill que representava deixar sense feina a un grup tan gran d'homes armats </ref> i amb el seu ajut es va revoltar (1081). Després de fracassar davant de [[Nishapur]], Tekish es va haver de sotmetre i fou perdonat pel seu germà gran. El 1081 una de les filles del sultà Màlik-Xah I es va prometre amb el califa [[al-Muqtadí]] <ref> una altra filla del sultà es va casar més tard amb el califa [[al-Mústadhhir]] (1094-1118) fill d'al-Muqtadí). </ref>
 
Les relacions amb el [[gaznèvides]] van millorar quan van renunciar de fet a reclamar els seus antics territoris al Khurasan, i els dos imperis van tenir contactes cordials incloent alguns enllaços matrimonials. Els [[saffàrides]] es van mantenir lleials i es van fer algunes operacions conjuntes entre seljúcides i saffàrides contra els [[ismaïlites]] de [[Kuhistan]].
1.121.513

modificacions