|
'''Manuel d'Aux Borrellas''' ([[Perpinyà]], ? — [[Nils]], [[25 de juny]] <ref>[[Jean Capeille]] ''Dictionnaire de biographies roussillonnaises'' Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1910 (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978) {{ref-web|url=http://www.mediterranees.net/biographies/capeille/index.html|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref> del [[1665]]) fou un cap militar de cavalleria catalana que desenvolupà la seva carrera a la [[guerra dels Segadors]].
== Biografia ==
Era fill de Vidal d'Aux, de Perpinyà. La seva primera acció militar fou encapçalant una companyia de cavalleria francesa en la defensa del [[Setge d'Illa]], contra l'escomesa de [[Juan de Garay Otañez]], i restà destinat a l'[[Empordà]] <ref>participant, però, en els setges d'[[Argelers]], [[Elna]] i [[Millars (Rosselló)|Millars]] així com en combats a la rodalia de [[Cornellà del Bèrcol]]</ref> fins a la [[batalla de Montjuïc (1641)|batalla de Montjuïc]] del 1641. Participà en aquesta sota les ordres d'[[Henri Robert de Serignan]], i hi va matar [[Carlo Maria Caracciolo]], el ''duc de San Giorgio''.<ref>Crònica ''Exemplària'' de la Catedral de Barcelona. (1637-1641)</ref> El mes de maig fou nomenat [[capità]] de cuirassers, i com a cap de les milícies rosselloneses s'integrà a l'exèrcit d'[[Enric II de Borbó-Condé]] el [[1641]] per expulsar les tropes de [[Felip IV de Castella]] dels comtats, participant en els [[Setge de Perpinyà (1642)|Setges de Perpinyà]] i [[Setge de Cotlliure|de Cotlliure]]. En un d'aquests, avortà una sortida dels defensors a mitjans de desembre juntament amb [[Gabriel de Llupià]], causant nombroses pèrdues a l'enemic, i poc després prengué part en la derrota de l'exèrcit hispànic que conduïa [[Pere IV d'Empúries]] a la [[batalla de Montmeló]], en què fou fet presoner dels hispànics, però finalment alliberat.<ref>Gabriel Nogués, ''Relacio de la derrota, y presa del general don Pedro de Aragón y de todo su exercito'' Barcelona, 1642</ref>
El 6 de febrer del 1642 rebé d'[[Urbain de Maillé-Brézé]], mariscal de França i capità general de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, el títol de cavaller per a ell i la seva descendència, i el monarca l'atorgà una pensió anual de sis-centes lliures.
|
