Maria Gay i Tibau: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 27:
|patronatge=}}
 
'''Maria Gay i Tibau''' ([[Llagostera]], 24 d'octubre de 1813 - [[Girona]], 10 de març de 1884) fou una religiosa gironina, fundadora de la congregació de les [[Germanes de Sant Josep de Girona]]. Ha estat proclamada [[serventa de Déu]] per l'Església catòlica. El dia 9 de desembre de 2013, el Sant Pare Francesc va proclamar les seves virtuts heroiques i li atorgà el títol de Venerable, pas previ a la seva beatificació.<ref>{{ref-notícia|títol=Maria Gay i Tibau ha rebut el títol de “venerable”|publicació=Bisbat de Girona|url=http://www.bisbatgirona.cat/actualitat.php?idm=1&subpagina=2&c_noticia=942|consulta=13 desembre 2013|data=9 desembre 2013}}</ref> <ref>{{ref-notícia|títol=El papa reconeix la vida heroica de Maria Gay|publicació=El Punt/Avui|url=http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/5-societat/700168-el-papa-reconeix-la-vida-heroica-de-maria-gay.html|consulta=13 desembre 2013|data=10 desembre 2013}}</ref>
 
==Biografia==
Línia 38:
La seva tasca fou reconeguda aviat, i altres joves volgueren adherir-s'hi. El 12 de juliol de [[1872]] el bisbe de Girona, Constantí Bonet, els va fer lliurament d'un reglament intern. Per evitar la prohibició de les congregacions religioses, Maria Gay i les seves companyes van fer la seva professió en el [[Tercer Orde de Sant Francesc]], laic. Establiren un primer convent a la Pujada de Sant Domènec, després a la Força i en 1876 al Portal Nou, que esdevingué la casa mare de la congregació i el centre de formació de les novícies.
 
El 1879, la comunitat obrí casa a [[la Bisbal d'Empordà]], des d'on anaven als domicilis dels malalts; l'any següent, l'ajuntament de [[Banyoles]], sol·licità germanes per tenir cura dels malalts de l'hospital, que serà el primer confiat a l'institut. El 1880, el nou bisbe Tomàs Sivilla els va permetre inaugurar el noviciat. La comunitat inicial s'anava fent cada vegada més nombrosa; des d'aleshores, assistien els malalts tant als seus propis domicilis com en els hospitals. El 1881 una altra comunitat es feia càrrec de l'hospital de [[Lloret de Mar]], a petició de l'ajuntament. Maria encara va fundar a [[Torroella de Montgri]] (1882), [[Sant Feliu de Guíxols]] i [[Blanes]], les dues en 1884. El mateix any, però, Maria morí a Girona.<ref>{{ref-web|url=http://fundadora.irsjg.org/ca/area/biografia-fundadora/servicio/infancia.jsp|consulta=13 desembre 2013|títol=Maria Gay Tibau|obra=http://fundadora.irsjg.org/|editor=Religioses de sant Josep}}</ref> <ref>{{ref-notícia|nom=ReL|títol=Empezó ayudando a algunos enfermos y hoy su obra está en 13 países: María Gay hacia los altares|publicació=Religión en Libertad|url=http://www.religionenlibertad.com/articulo.asp?idarticulo=32722|consulta=13 desembre 2013|data=13 desembre 2013}}</ref> <ref>{{ref-notícia|nom=Europa Press|títol=La Iglesia reconoce la virtud heroica de María Gay, que fundó las religiosas de San José de Gerona|publicació=Religión en Libertad|url=http://www.religionenlibertad.com/articulo.asp?idarticulo=32713|consulta=13 desembre 2013|data=10 desembre 2013}}</ref>
 
==Veneració==