Maxence Van der Meersch: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 34:
El 1927, Maxence s'enamora de Thérèze Denis, una jove obrera pobra, amb la qual s'instal·la en concubinatge a [[Wasquehal]] contra l'opinió del seu pare que somiava amb una unió altrament prestigiosa. El 1929, d'aquesta unió no oficial que no regularitzarà fins al 1934, neix la seva filla Sarah, anomenada així en record de la seva germana desapareguda massa d'hora. Thérèze serà l'únic amor de la seva vida i és la clau essencial per a la comprensió de l'obra de Van der Meersch.
 
Advocat de formació, exerceix molt poc. Prefereix la ploma a la toga i es dedica ràpidament de manera exclusiva a l'escriptura. La seva obra, impregnada d'humanisme i de la seva pròpia vivència, és consagrada essencialment a la vida de la gent modesta del [[Nord (departament)|Nord]], la seva regió natal. En [[1936]], va obtenir el [[Premi Goncourt]] per ''[[L'Empreinte du dieu]]'' (L'empremta del déu) i el [[Premi de l'Académie française]] li va ser atorgat el 1943, any en què va escriure ''Corps et âmes'' ("Cossos i ànimes"), èxit internacional traduït a tretze llengües. Aquesta novel·la s'inspira en la vida del doctor [[Paul Carton]], un gran personatge de la medicina natural, per qui sentia una profunda admiració, i per l'extraordinària medicina que aquest va posar en pràctica. Va explicar la tria de l'assumpte d'aquesta novel·la en una obra : ''Per què vaig escriure [[Corps et âmes]]''.<ref>La revista ''Le Témoin'' (títol complet : ''Le Témoin de la médecine naturelle et spirituelle'', republica regularment els articles de Maxence Van der Meersch</ref>[[Catolicisme|Catòlic]], contràriament al seu pare, Benjamin, que era un ateu convençut, va escriure igualment obres de caràcter religiós, sobretot una vida del [[Jean-Marie Vianney|rector d'Ars]] i una biografia literària de [[Teresa de Lisieux]] (1947) que va ser molt discutit en base a les seves imprecisions <ref>Col·lectiu : ''« La Petite sainte Thérèse » de Maxence Van der Meersch devant la critique et devant les textes'', Ed. Saint-Paul, 1950, 562 p</ref>
 
L'escriptr va gaudir d'un gran èxit mentre era viu, però avui és gairebé oblidat; tanmateix, la seva primera novel·la, ''La Maison dans la dune'' ("La Casa a la duna"), fou adaptada al cinema el 1988 per Michel Mees, amb [[Tchéky Karyo]] al paper principal.