Diferència entre revisions de la pàgina «Merv»

4 octets eliminats ,  fa 6 anys
m
Correcció tipogràfica: espais sobrants
m (Corregit: l'altra costat > l'altre costat)
m (Correcció tipogràfica: espais sobrants)
[[Plini el Vell]] diu que els presoners romans de [[Marc Licini Cras Dives I|Crassus]] capturats pel rei part Orodes van ser establerts aquí. La visita d'[[Alexandre el Gran]] i la refundació de la ciutat que esmenta [[Plini el Vell]] és incerta; es diu que la ciutat va portar el nom d{{'}}'''Alexandria Margiana''' per un temps; els clàssics anomenen a la ciutat com a ''Margiana'' i al riu com a ''Margus'' ([[Murghab]]). Les excavacions arqueològiques de l'era soviètica revelen que la ciutat podria haver estat fundada o refundada-ampliada pel rei [[selèucida]] [[Antíoc I Sòter|Antíoc]], entre els anys [[280 aC|280]] i [[261 aC]], amb el nom de '''Margiana''' o '''Antioquia Margiana''' (Ἀντιόχεια Μαργιάνη), al lloc on avui hi ha la fortalesa de Gavur Gala (turc Gayur Kala). Però a un centenar de quilòmetres s'han trobar restes molt anteriors, del [[segle XV aC]]. A la mateix època, vers la meitat del segle III aC es va construir un mur per defensar la zona cultivada de les incursions dels nòmades de l'estepa.
 
Després del [[selèucides]] van venir els [[Imperi Part|parts]]. En aquest temps la ruta de caravanes entre Orient mitjà i [[Xina]], sortint de Merv, passant per [[Balkh]], [[Darwaz]] i el nord del [[Badakhxan]], seguint a l'[[Alay]], [[Kashghar]] i l'imperi xinès. Als parts els van seguir els [[sassànides]], amb els que es va donar un regne tolerant que va permetre la convivència entre [[budisme|budistes]], [[zoroastrians]], [[maniqueus]] i [[cristians nestorians]]. Ja el primer sassànida [[Ardashir I]] va dominar Merv. Les monedes sassànides trobades i encunyades a la ciutat proven que va estar sota aquest domini per quatre segles. Al segle V i havia un bisbe [[nestorià]] i el [[553]] va esdevenir la seu de la província metropolitana de l'església siríaca oriental <ref>Marquart, ''Eranshahr''</ref> (fins al segle XI). La ruita comercial es va desplaçar al seu temps al nord, sortint de Merv cap a [[Shardjui]], [[Samarcanda]] i [[Semireche]] (el País dels Set Rius) i era un centre comercial d'artesania i empori a la ruta caravanera. El sistema agrícola de la regió de Merv continuava sent capdavanter i extraordinari; els geògrafs del segle X el descriuen i en donen detalls: els canals eren mantinguts i vigilats amb cura sota direcció d'un ''mulawalli'' o ''mukassim al-ma'' (equivalent del persa ''mi-rab'', un funcionari d'irrigació) que disposava d'un equip de cabussadors (''ghawwasun''); hi havia un embassament més amunt de la ciutat, al riu, i l'abastiment d'aigua estava mesurat per un dispositiu especial de mesura anomenat ''mikyas'' (per analogia al Nilometre) que era una planxa de fusta amb un senyal a cada ''shaira'' o interval mesurat; el servei del ''diwan al-kastabzud'' (persa ''kast u afzud'') tenia en compte a tots els que tenien dret a beneficiar-se de l'aigua.
 
Sota els sassànides fou seu d'un [[marzpan]] que governava les "Marques del Nord" i er el punt més avançat de l'imperi després del qual ja venien les ciutats-estat de [[Sogdiana]], el [[Khwarazm]] i la gran estepa dominada pels [[Turcs Occidentals]]. Podria ser la ''Ho-Mo'' (en realitat Mo-ho) del viatger budista xinès [[Hueng-tsang]].<ref>
a una carta xinesa del segle XIV hi figura amb el nom Ma-li-wu</ref> El darrer rei sassànida [[Yazdegerd III]] (632-651) fou assassinat no lluny de la ciutat <ref> fou enterrat pel metropolità cristià de Merv Iliyya a Pa-yi Baban</ref> pel [[marzuban]] persa Mahui Suri <ref>
Per aquest acte el perses van anomenar a la ciutat com ''Khudah-dushman'' "Desfavorable als Reis" </ref> que es va rendir al acostar-se els àrabs manats per [[Abd-Al·lah ibn Àmir]], governador del [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]], signant un pacte amb Mahui pel que aquest pagaria un fort tribut de tres milions de dirhams i 200.000 ''djaribs'' de blat i ordi; els ''dekhans'' (àrab ''dikhans'') de l'oasi s'encarregarien de recaptar els impostos i les tropes de guarnició àrab serien allotjades pels habitants.<ref> la guarnició fou de quatre mil homes </ref> Va esdevenir la capital de la província del Khorasan. El [[671]] [[Ziyad ibn Abih]] Sufyan va enviar 50.000 homes de [[Bàssora]] i [[Kufa]] a colonitzar la regió, que foren instal·lats pel següent governador Rabi ibn Ziyad al-Harithi (671-673); els colons àrabs es van barrejar amb la població iraniana local sobretot quan van adquirir terres i van esdevenir subjectes al tribut per part dels ''dikhans''. Els colons que venien de Kufa van retenir les seves simpaties alides. Merv fou la base des de la qual [[Kutayba ibn Muslim]] va sotmetre part de l'Àsia Central incloent [[Balkh]], [[Bukharà]], [[Regne de Fergana|Fergana]] i [[Kashghària]] i es va acostar a Xina.
 
Al [[segle VII]], l'emigració àrab a la zona fou considerable i els colons la van portar a un nivell de prosperitat que mai havia conegut. Les tècniques agrícoles es van expandir, però mancava blat que era importat de les valls de [[Kashka Darya]] i [[Zarafshan]]; probablement al segle VIII o IX es va introduir la sericultura. L'arqueologia moderna mostra que la ciutat de Merv no era continuada sinó que tenia tres principals nuclis: Gavurkala, que corresponia a la Merv sassànida;<ref> la ciutadella era anterior i havia sorgit a l'entorn del castell d'un ''dekhan'' o noble, però no era la Merv [[aquemènida]] ja que no podia ser tant anterior</ref> Sultankala, a l'oest de l'anterior, sorgida a partir del segle VIII; i Abd Allah Khankala, al sud de l'anterior. A la part occidental de Gavurkala es va formar un barri, que ja existia quan van arribar els àrabs, i fou anomenada Rabad per aquestos i encara que la gran mesquita es va construir a Gavurkala, el centre de gravetat es va desplaçar cap al Rabad i s'hi van traslladar l'administració i els edificis religiosos; al final del [[segle VII]] es va construir la segona Gran Mesquita a la vora del canal Razik que marcava el límit del Rabad. En temps d'[[Abu Muslim]] a la meitat del segle VIII el nucli principal de la ciutat es va desplaçar encara més a l'oest fins al canal Madjan, en el que fou Sultankala, que va tenir una muralla de rajola amb diverses torres.<ref> aquesta muralla fou restaurada per [[Malik Shah I]] vers 1070-1080 </ref> Un monestir cristià de nom Masardjasan és esmentat al nord de Sultankala.
 
La ''dawa'' (missió) [[hashimiyya]] va aprofitar els vells sentiments alides dels colons descendents de Kufa; el [[736]] els agents hashimiyya foren descoberts i executats, però poc després es va formar un comitè de 12 ''nukaba'' presidit per Sulayman ibn Kathir al-Khuzai, després el cap fou [[Abu Salama al-Khallal]] ([[746]]) i després [[Abu Muslim]] el [[748]], que, afavorit per les lluites entre [[Qays Aylan|qaisites]] i [[Iemenites (Líban)|iemenites]] <ref> va donar suport als iemenites contra els kaysites que donaven suport al governador de Khorasan </ref> i que els errors en el tractament fiscal de la població àrab no havien estat prou reparats pels intents de reforma del governador [[Nasr ibn Sayyar]] al-Kinani (738-748), es va fer amb el govern de Khorasan el febrer en nom de l'imam Ibrahim ibn Muhammad ibn Ali ibn Abd Allah ibn Abbas (que seria la dinastia [[abbàssida]]).
 
Després d'establir la nova dinastia a [[Bagdad]], Khorasan va gaudir d'una certa autonomia. La ciutat, afavorida, es va expandir. Abu Muslim fou executat el [[755]] però el Khorasan va continuar sent el suport de la dinastia i el governador del Khorasan a Merv era una de les figures principals del règim. La influent família dels [[barmàquides]] tenia base a Merv (i no fou l'única). [[Al-Mukaddasi]] descriu la ciutat i l'esmenta com la més deliciosa, bonica, elegant, brillant, extensa i satisfactòria. El habitants eren emigrants àrabs i sogdians (Herrmann 1999). La importància de Merv va augmentar quan del [[813]] al [[818]] fou la residència del califa al-Mamun. Merv fou el centre de la revolta més important del segle VIII, dirigida per [[al-Mukanna]], el Velat, que es proclamava profeta i encarnació de Déu, i hereu d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]] i Abu Muslim; la [[khurramiyya]], que en certa forma en derivava, va persistir a Merv fins al segle XII.
1.129.184

modificacions