Modes rítmics: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 4:
== Història ==
La '''notació modal''', que va ser desenvolupada pels compositors de l'[[Escola de Notre-Dame]], entre 1170 i 1250, va substituir el ritme encara no mesurat de la primera [[polifonia]] i [[cant pla]] pels patrons basats en els peus mètrics de la poesia clàssica, i va ser el primer pas cap al desenvolupament de la moderna [[notació mensural]].
Encara que l'ús dels modes rítmics és el tret més característic de la música tardana de l'[[Escola de Notre Dame]], sobretot les composicions de [[Pérotin]], també predominen en gran part de la resta de la música del '' [[ars antiqua]] '' a mitjans del segle XIII aproximadament. Els tipus de composició que estaven impregnats pel ritme modal són els del [[organum]] (els més cèlebres, el organum triplum i el organum quadruplum de Pérotin), el [[conductus]] i la [[clàusula de discanto]] de Notre Dame. Més endavant en aquest mateix segle, els [[motet]]s de [[Petrus de Cruce]] així com molts compositors anònims, que conreaven les '' cláusulae '' de discanto, també utilitzaven el ritme modal, sovint amb una complexitat molt més gran que la que podem trobar a principis de segle. Per exemple, hi ha passatges en els quals cada veu canta en una mode diferent, com si fos un idioma diferent.
Línia 18:
# Breu - Breu ([[pírric]])
Encara que aquest sistema de sis modes va ser reconegut pels teòrics de l'Edat Mitjana, a la pràctica només els tres primers semblen haver estat els models estàndard del període modal, sent el segon mode menys freqüent que el primer i tercer. El quart mode gairebé no apareix, per la seva banda el cinquè i el sisè són difícils de veure en el seu ritme uniforme. El cinquè mode s'utilitza normalment només en la veu més baixa (o tenor).
La transcripcions modernes dels sis modes generalment són les següents:
Línia 29:
# Corxera, corxera, corxera (mesurat en 3/8 o 6/8) <br/> [[Fitxer:Rhythmic mode 6.PNG|frameless|Sisè mode rítmic]]
El sistema va ser concebut a finals del segle XII i es van utilitzar combinacions estereotipades de les lligadures per indicar les pautes de les notes llargues (longas) i de les notes curtes (breus), que permetien a l'intèrpret o executant reconèixer quin dels sis modes rítmics calia aplicar a un passatge determinat. Les notes lligades en grups de 3, 2, 2, 2, etc indiquen la primera modalitat, 2, 2, 2, 2, ... 3, el segon mode, 1, 3, 3, 3, 3, etc. la tercera mode, 3, 3, 3, ... 1, el quart mode, 3, 3, 3, 3, etc. la mode cinquè i 4, 3, 3, 3, etc. el sisè.
Així doncs, la lectura i la interpretació de la música utilitzant els modes de notació rítmica es basa en el context. Després de reconèixer quin dels sis modes s'ha d'aplicar a un passatge de [[neuma]] s, un cantor normalment seguirà en aquest mateix mode fins al final d'una frase, o una [[cadència]]. En les edicions modernes de la música medieval, lligams estan representats per parèntesis horitzontal sobre les notes que hi figuren.
Tots els modes es regeixen per un principi de mètrica ternària, el que significa que cada mode tindrà un nombre de subdivisions divisible entre 3. Es creu que aquest tret pot tenir el seu origen en la teologia en la qual la santíssima trinitat era símbol de perfecció i, com tota música busca la perfecció, per això havia de ser divisible en 3. Menys especulativa és la possible flexibilitat del ritme que permet la varietat i evita la monotonia. Les notes podien dividir en unitats més curtes ('' fractio modifica '') o dues unitats rítmiques de la mateixa mode podien combinar en una sola ('' extensions modificació '').
Un ''' ordo ''' (plural '' ordines '') és una [[frase (música)|frase]] construïda a partir d'una o més porcions d'un patró modal i que acaba en un silenci. Els '' ordines '' es descriuen en funció del nombre de repeticions i la posició del silenci final. Els "'' ordines '' perfectes" acaben amb la primera nota del patró seguida d'un silenci que substitueix la segona meitat del patró, i els "'' ordines '' imperfectes" acaben en l'última nota del patró seguida d'un silenci igual a la primera part. Els "'' ordines '' imperfectes" són pràcticament teòrics i rars en la pràctica, mentre que els "perfectes" són predominants.
== Teòrics ==
| |||