Nitsana Darshan-Leitner: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 8:
== Carrera ==
En la dècada de 1990 va ajudar Darshan-Leitner a litigar un cas en nom de les víctimes del [[Achille Lauro]] segrestat en 1985. Durant els treballs en aquest cas, ella es va presentar davant del Tribunal Suprem d'Israel en un intent d'evitar que a un dels segrestadors, [[Mohammed Abbas]], li fos permès viatjar a Israel.
El 2003, va fundar Darshan-Leitner Xurat ha-Din - Israel Law Center a Tel Aviv. Xurat ha-Din és un centre d'Israel basat en els drets civils que se centra a entaular demandes i accions legals en nom de les víctimes del terrorisme. Ella ha dit que va ser influenciada per les activitats del Southern Poverty Law Center, que havia portat a la fallida diverses branques del Ku Klux Klan i altres grups neonazis a través del litigi civil. En fundar Xurat ha-Din, va assegurar que el seu objectiu era "perseguir els terroristes de la mateixa manera que ells (SPLC) perseguien racistes".
== Casos destacats ==
Des del 2003 Darshan Leitner i un equip d'advocats han treballat amb centenars de víctimes del terrorisme en judicis<ref name=Amy>{{cite news | url=http://www.jewishreview.org/node/8584| title=Attorney hits terrorists where it hurts| publisher=[[Jewish Review]] |date=May 2, 2003| first=Amy| last= Kaufman | accessdate = 2008-04-02}}</ref> i accions legals en contra de [[Hamàs]], l'Autoritat Palestina, Iran, Síria,<ref name=July>{{cite news | url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9C06E1DF1E3DF931A3575BC0A9669C8B63&sec=&spon=&pagewanted=all| title=Syria Is Sued by Family of Man Killed by '96 Bomb in Jerusalem | publisher=[[NYTimes]] |date=2 d'agost de 2000| first=Judith| last= Miller | accessdate = 2008-04-03}}</ref> la Jihad Islàmica i nombroses institucions financeres.
Darshan-Leitner ha participat en una àmplia gamma d'accions legals a Israel
El febrer de 2002 Darshan-Leitner va rebre $ 183 milions de Iran per un tribunal dels EUA per al paper de l'Iran en un atemptat suïcida de Hamàs a Jerusalem.
Línia 40:
El 21 d'agost de 2008, més de 100 víctimes dels atacs terroristes duts a terme pel [[Hamàs]] i el [[Gihad Islàmic palestí]] les organitzacions terroristes a Israel va presentar una demanda civil al Tribunal Superior de Justícia de Los Angeles contra el banc més gran de la Xina, el Bank of Xina Ltd ("BOC"). La demanda, Zahavi contra el Banc de la Xina, té per objecte tant els danys compensatoris i punitius. Els demandants al·leguen en la seva denúncia que a partir de 2003, BOC executat dotzenes de transferències electròniques per al Hamàs i el Gihad Islàmic palestí per un total de diversos milions de dòlars. L'abril de 2005, els oficials israelians contra el terrorisme es va reunir amb funcionaris del Ministeri xinès de Seguretat Pública i el Banc Central de la Xina pel que fa a aquestes transferències electròniques de Hamàs i el Gihad Islàmic. Els israelians van exigir que les autoritats xineses prenguin mesures per evitar BOC de fer qualsevol transferència d'aquest tipus. Malgrat les advertències israelianes, el BOC - amb l'aprovació del govern xinès - va continuar enviar els fons per al terrorisme de Hamàs i el Gihad Islàmic palestí. Els demandants estan representats pels advocats Federico C. Sayre de Los Angeles, Robert Tolchin de Nova York i Darshan Leitner.
Al febrer de 2011, Darshan Leitner i Schoen David va presentar una demanda 5 milions de dòlars contra l'expresident dels EUA Jimmy Carter, al·legant que el seu llibre Palestina: Pau no Apartheid "intencionalment enganya i tergiversa fets històrics sobre la realitat", contraris a les lleis de l'estat de Nova York contra les pràctiques comercials enganyoses.
| |||