Mot: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: bassades en > basades en
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 183:
Està demostrat que el nostre vocabulari passiu és més ampli que el nostre vocabulari actiu, és a dir, coneixem més paraules que les que emprem habitualment.<ref>{{ref-llibre|cognom=Morera i Escarré |nom= Montserrat|títol= Les paraules i el significat|url=http://books.google.cat/books?id=zcxobyviVNE |editorial=Universitat Oberta de Catalunya |lloc=Barcelona |data= |isbn=8483181762 }}, p.11</ref> Aquest fet és conseqüència de la manera en què s'organitzen les dades emmagatzemades en la nostra memòria. Les paraules que hem après són organitzades dins del nostre ''lèxic mental'' a manera d'un diccionari, no obstant a diferència d'aquests les entrades no són organitzades alfabèticament, sinó que s'estableix un ordre segons l'ús i en les relacions entre els diferents mots.<ref>{{ref-llibre|cognom=Morera i Escarré |nom= Montserrat|títol= Les paraules i el significat|url=http://books.google.cat/books?id=zcxobyviVNE |editorial=Universitat Oberta de Catalunya |lloc=Barcelona |data= |isbn=8483181762 }}, p.9</ref> Així les paraules que més emprem les tenim més "a mà" que les que no emprem.
 
Una persona pronuncia tres paraules per segon sense, aparentment, gaire esforç o problemes. Això vol dir que el cervell ha de ser capaç de buscar i seleccionar paraules des del diccionari mental d'una forma extremadament eficient i ràpida. El cervell accedeix al lèxic mental en menys de 200 mil·lisegons <ref>Kristof Strijkers, Albert Costa, and Guillaume Thierry. ''Tracking lexical access in speech production: Electrophysiological correlates of word frequency and cognate effects''. Cerebral Cortex, in press:?+, Agost 2009.</ref><ref>[http://www.upf.edu/enoticies-recerca/0910/0927.html El cervell recupera les paraules que desitgem expressar en menys de 200 mil·lisegons, e-noticies Recerca UPF]</ref>
 
== Dicotomia Paraula - Concepte ==
Línia 211:
 
Per altra banda cal tenir en compte que el significat d'una paraula pot variar, i varia, en funció del discurs en què és esmentada (com queda palès en els exemples donats de sinònims parcials). Si bé les paraules poden tenir significat per si soles, és en la combinació d'aquestes, d'unes amb les altres, on s'assoleix la complexitat del llenguatge. Així cal diferenciar entre diferents significats:
* Significat informatiu: relació entre la paraula i el món del qual parlem, pren com a referència la relació entre els mots i certes expressions i els objectes que denoten, tot donant informació sobre l'entorn extern <ref name="Ref">{{ref-llibre|cognom=Espinal |nom=Maria Teresa |títol=Semàntica. Del significat del mot al significat de l'oració |editorial= EDITORIAL ARIEL, S.A|lloc= |data=2002 |isbn=8434482509 }}</ref>
* Significat social: quan s'expressen aspectes vers el nostre món intern (imaginacions, creences, pensaments, desitjos, etc.), informa sobre el parlant <ref name="Ref"/>
* Significat cognitiu: Aquest últim afecta més a l'enunciat, l'oració o les expressions que no pas als mots concrets. Informa de com es conceptualitza el significat, posant l'atenció en la relació entre els mots i expressions d'una llegua i les representacions mentals basades en el coneixement semàntic dels parlants.<ref name="Ref"/>
 
Línia 218:
* Significat connotatiu: Dit significat fa referència a allò que es comunica en virtut dels elements als quals es fa referència, part d'aquest prové del coneixement del món real i presenta connotacions, relativament, obertes i inestables que poden canviar amb el pas del temps. Així, per exemple, la paraula Dona porta implícits els significats d'Humà, adult i no masculí així com significats entorn les característiques físiques (capacitat de tenir fills,...), connotacions socials, que depenen del substrat cultural( cabells llargs, dur faldilles,...) i connotacions pròpies del punt de vista del parlant.<ref name="leech"/>
* Significat estilístic: Fa referència a allò que es comunica de les circumstàncies socilas de l'ús del llenguatge, és força relacionat amb la variació situacional, social i geogràfica. Aquest significat és present en la utilització d'un mot o un altre depenent de les circumstàncies. Així, per exemple, per a definir-nos a una casa emprem diferents paraules segons el context: Domicili (oficial), residència (formal), casa (general), llar (poètic, afectiu), etc.<ref name="leech"/>
* Significat afectiu: Fa referència a allò que es comunica de les creences i dels sentiments del parlant, és relacionat amb l'actitud d'aquest. Els elements prosòdics podem fer variar aquest significat. Per exemple: el mot Burro: Burro! (com insult) <ref name="leech"/>
* Significat reflectit: Fa referència a allò que es comunica per associació amb un altre sentit de la mateixa expressió, la multiplicitat de significats conceptuals d'una paraula fa que la nostra interpretació s'inclini cap a un sentit o un altre d'aquesta. Per exemple: "La casa de Déu" (interpretat com l'església). És en aquest significat on apareixen les paraules [[Tabú]], ja que un dels sentits de la paraula es relaciona amb un concepte tabú en segons quin context.<ref name="leech"/>
* Significat posicional: Fa referència a allò que es comunica per associació amb altres paraules que tendeixen a aparèixer en el mateix context. Les paraules agafen sentit en funció de les paraules amb les quals tendeixen a aparèixer. Per exemple Tremolar (+) de por.<ref name="leech"/>