Pirateria barbaresca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: península ibèrica > península Ibèrica |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 11:
Cal tenir en compte que la pirateria a naus cristianes era considerada pels barbarescos una forma de [[Guerra santa|Guerra Santa]] i, per tant, noble i exemplaritzant.
Des d'aquestes fortaleses, els barbarescos atacaven els ports del sud de la península Ibèrica, l'arxipèlag de les [[Balears]], [[Sicília]] i el sud de la península Itàlica. Tant és així que el cronista Sandoval va escriure: «Diferents corrien les coses en l'aigua: perquè d'Àfrica sortien tants corsaris que no es podia navegar ni viure en les costes de Castell».
Pot sorprendre que un perill tan gran durés tants segles, especialment sabent que aquells ports no eren parts d'un Estat centralitzat (el poder dels sultans era nominal) i el tribalisme predominava a la regió, dividint les forces enfront d'un atac d'Europa. Autors com [[Ramiro Feijoo]] puntualitzen que aquella regió tenia un escàs o nul valor econòmic per a les monarquies de [[Saragossa]] o [[Valladolid]]. No obstant això, la situació va canviar amb la signatura de la [[Pau de Lió]] el [[1504]] i els atacs barbarescos a [[Elx]], [[Màlaga]] i [[Alacant]] el [[1505]].
Els especialistes consideren un error pensar que la península Ibèrica patia molts més atacs que la Itàlica. No obstant això, la primera comptava amb el coneixement de la llengua, les costes i els costums dels andalusins que havien abandonat la península amb la [[Reconquesta]]. Molts d'ells es van convertir en guies, llengües, aladides, Levente o fins i tot capitans
La major part de les naus barbaresques eren [[galera|galeres]] de poc [[francbord]], propulsades per rems. Els rems eren accionats per multitud d'esclaus no musulmans, alguns raptats de països europeus i altres comprats a l'Àfrica Subsahariana. La galera generalment tenia un sol pal amb una vela quadrangular. Les accions barbarescas van anar augmentant en nombre i gosadia, arribant a prendre possessions a [[Illa d'Eivissa]], [[Mallorca]] i en la pròpia Espanya continental amb atacs en [[Almuñécar]] o [[València]].
Tot i ser el [[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] el principal focus d'atenció dels [[Àustries]], les accions a la Mediterrània mai es van descuidar. Actualment tota la costa mediterrània espanyola està encara marcada per torres de vigilància (des d'una sempre se n'albiren dues) i torres de guàrdia per defensar les costes (un exemple és [[Orpesa]], en [[província de Castelló|Castelló]] ). Aquests pirates van donar origen a una frase que ha perdurat des de llavors: « No hi ha moros a la costa». El mateix que les accions de la qual avui anomenaríem societat civil, per alleujar el sofriment dels captius i les seves famílies amb la fundació de l'ordre dels [[Mercedaris]] dedicats únicament a reunir i pagar rescats.
| |||