Ports púnics de Cartago: diferència entre les revisions

Excavacions arqueològiques han descobert els traços d'un canal que fan pensar que va funcionar fins al seu [[colmatació|enarenament]] en el segle IV a.C. El canal en qüestió pot ser seguit de forma arqueològica durant 400 m. aproximadament, havent estat edificat sobre terreny natural. Certs historiadors han suggerit que existiria un enllaç amb el Llac de Tunísia a causa de la naturalesa dels sediments oposats.<ref>Serge Lancel, ''Carthage'', reed. Cérès, Tunísia, 2000, p. 252.</ref> Serge Lancel ha documentat igualment que el nivell del Llac de Tunísia era notablement superior al de l'època antiga de la ciutat, i esmenta les seves ribes com un probable lloc de refugi.<ref>Serge Lancel, ''op. cit.'', pàg. 258-259.</ref> Segons aquesta teoria, el canal suposava una «línia de penetració» cap a l'interior de la ciutat. Se suposa també que podria haver existit un segon canal paral·lel al primer. Sobre les vores d'aquestes instal·lacions estarien les [[Drassana naval|drassanes navals]]. En les proximitats s'erigirien els [[hangar]]s, les tendes i els [[temple]]s, constituint l'«[[empori]]». És important remarcar que, per la naturalesa de la civilització púnica, la seva relació amb el mar era fonamental i que el centre de la ciutat, l'[[àgora]], no devia estar situat molt lluny del seu centre econòmic. Els experts han teoritzat que el canal no servia per a la navegació, sinó per desembarcar en una zona particularment hostil a la presència humana.<ref>Serge Lancel, ''op. cit.'', p. 253</ref> La localització del Tofet de Salambó, en les proximitats del centre de la colònia fenícia original, és un clar signe d'aquesta possible hostilitat segons les seccions que s'han descobert, datades del segle VIII a.C.

 

 

Independentment, es fa imprescindible centrar-se en l'observació de les estructures de les quals es conserven rastres per veure si és possible contrastar la seva existència amb les fonts antigues i obtenir així una data aproximada de la seva construcció.