Proteïna antigel: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 9:
Hi ha molts tipus no homòlegs de proteÍnes anticongelants:
*Proteïnes anticongelants dels peixos, es troben per exemple, en peixos de l’oceà Antàrtic i en el bacallà del nord amb els tipus I AFP, I-hyp AFP, II AFP III AFP, IV AFP.
*En les plantes les PA són bastant diferents dels altres tipus de proteïnes anticongelants i la seva classificació és més complicada<ref name="Griffith1992">{{cite journal | author = Griffith M, Ala P, Yang DS, Hon WC, Moffatt BA | title = Antifreeze protein produced endogenously in winter rye leaves | journal = Plant Physiol. | volume = 100 | issue = 2 | pages = 593–6 | year = 1992 | month = October | pmid = 16653033 | pmc = 1075599 | doi = 10.1104/pp.100.2.593| url = }}</ref> Tenen una activitat més feble d’histèrisi tèrmica,<ref name="Griffith and Yaish2004">{{cite journal | author = Griffith M, Yaish MW | title = Antifreeze proteins in overwintering plants: a tale of two activities | journal = Trends Plant Sci. | volume = 9 | issue = 8 | pages = 399–405 | year = 2004 | month = August | pmid = 15358271 | doi = 10.1016/j.tplants.2004.06.007 }}</ref> la seva funció fisiològica és probablement més la d’inhibir la recristal·lització que la d’evitar la formació de gel<ref name="Griffith and Yaish2004" />La majoria d’elles haan evolucionat de les proteïnes relacionades amb la patogènesi, de vegades conserven propietats antifúngiques.
* En insectes les PA són de dos tipus:, ''Tenebrio'' que es troba en coleòpters)<ref name="Graham1997">{{cite journal | author = Graham LA, Liou YC, Walker VK, Davies PL | title = Hyperactive antifreeze protein from beetles | journal = Nature | volume = 388 | issue = 6644 | pages = 727–8 | year = 1997 | month = August | pmid = 9285581 | doi = 10.1038/41908 }}</ref> i ''Dendroides'' que es troben en alguns lepidòpters. El seu sisè [[residu químic]] és la [[cisteïna]].
*Organismes que viuen en gel marí. Les [[diatomees]] ''Fragilariopsis cylindrus''i ''F. curta'' tenen PA')<ref name="pmid17651136">{{cite journal | author = Raymond JA, Fritsen C, Shen K | title = An ice-binding protein from an Antarctic sea ice bacterium | journal = FEMS Microbiol. Ecol. | volume = 61 | issue = 2 | pages = 214–21 | year = 2007 | month = August | pmid = 17651136 | doi = 10.1111/j.1574-6941.2007.00345.x }}</ref><ref>Kiko, R. (2010): Acquisition of freeze protection in a sea-ice crustacean through horizontal gene transfer? Polar Biology (33) 543-556.</ref>
== Història ==
A la dècada de 1950 el científic canadenc Scholander va explicar com podien sobreviure els peixos àrtics a la presumpta congelació de la seva sang gràcies a una substància anticongelant que va ser aillada per Arthur DeVries a finals de la dècada de 1960.<ref name="De Vries and Wohlschlag1969">{{cite journal | author = DeVries AL, Wohlschlag DE | title = Freezing resistance in some Antarctic fishes | journal = Science | volume = 163 | issue = 3871 | pages = 1073–5 | year = 1969 | month = March | pmid = 5764871 | doi = 10.1126/science.163.3871.1073 }}</ref> El 1992, Griffith ''et al.'' documentaren el seu descobriment en les fulles del [[sègol]]. De forma gairebé simultània, Urrutia, Duman i Knight (1992) documentaren la proteïna amb histèresi tèrmica en les plantes angiospermes l’any següent se’n van trobar en 23 plantes algunes d’elles usades com comestibles.<ref name="Duman and Olsen1993">{{cite journal |author = Duman JG, Olsen TM | year = 1993 | month = | title = Thermal hysteresis protein activity in bacteria, fungi and phylogenetically diverse plants | journal = Cryobiology | volume = 30 | issue = 3 | pages = 322–328 | doi = 10.1006/cryo.1993.1031 }}</ref> També informaren de la seva presència en fongs i bacteris.
==Aplicacions comercials ==
| |||