Qüestió jueva: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Substituint plantilles de ref redirigides
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 8:
A partir de 1860 la idea va començar a adquirir una tendència cada cop més agressivament antisemita: es feia servir per culpar col·lectivament els jueus d'impedir la identitat i la cohesió de la nació alemanya, i se'ls acusava de ser enemics en terra dels alemanys ètnics. Autors antisemites com [[Wilhelm Marr]], [[Karl Eugen Dühring]], [[Theodor Fritsch]], [[Houston Stewart Chamberlain]] o [[Paul de Lagarde]] entre d'altres decidiren que el problema tenia dimensions "[[raça|racials]]" i que no es podria solucionar a través de la integració. Aquests autors demanaven la "desjudaització" de la premsa, el sistema escolar, la política, l'economia i la cultura, i condemnaven els matrimonis entre jueus i gentils.
 
Al segle XX, la idea va donar lloc a una de les més infames expressions dels [[nazi]]s, culminant amb el compliment d'allò que anomenaren "[[Solució Final|La solució final a la qüestió jueva]]" durant la [[Segona Guerra Mundial]].<ref>Stig Hornshoj-Moller (1998-10-24). [http://www.holocaust-history.org/der-ewige-jude/hitler-19390130.shtml "Discurs de Hitler al Reichstag el 30 de gener de 1939]". The Holocaust History Project.</ref> <ref>[[François Furet]], [http://books.google.com/books?id=02PpAAAACAAJ ''Unanswered Questions: Nazi Germany and the Genocide of the Jews''] Schocken Books (1989), p. 182; ISBN 0805240519 </ref>
 
==Bruno Bauer==