Com que havia passat gran part de la seva vida reclòs, era aliè a molts dels afers d'estat i depenia dels seus consellers. Va intentar reformar l'administració, l'exèrcit i l'educació. Va sanejar les finance, establí un cens dels [[genísser]]s i millorà la marina turca. També va reprimir nombroses revoltes locals, especialment la d'Egipte ([[1786]]-[[1787|87]]).
El [[1787]] es va reprendre la [[Guerra russoturca (1787-1792)|guerra contra Rússia]], que aquest cop comptava amb el suport d'Àustria. Suècia i Prússia van entrar al conflicte a favor de l'Imperi, però van proveir poca ajuda. TotEls iturcs aixòvan aconseguir que els otomansaustríacs vanes plantarretiressin carade durant[[Mehadia]] uni tempsvan conquerir el [[Banat]] (1789), totperò ia que[[Moldàvia]] eventualmentel retrocedirenmariscal de camp [[Piotr Rumiantsev|Rumiantsev]] va prendre [[Iaşi]] i perderen[[Khotin]] mentre [[Fiódor Uixakov|Uixakov]] va destruir la ciutatflota otomana a [[Batalla de Kinburn (1787)|Kinburn]] i [[Batalla de Fidonisi|Fidonisi]] i després d'Ochakovun llarg setge hivernal [[Otxakiv]] va caure davant el 1788[[Grigorii Aleksàndrovitx Potiomkin|Príncep Potiomkin]]. Després de les derrotes a [[Batalla de Focşani|Focşani]] i [[Batalla de Rymnik|Rymnik]] els otomans van evacuar [[Bessaràbia]] i [[Valàquia]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mikaberidze |nom=Alexander |títol=Conflict and Conquest in the Islamic World |volum=vol.1 |url=http://books.google.es/books?id=WjQfo3a1eVMC&pg=PA774&dq=Rymnik+1789&hl=ca&sa=X&ei=gQupU8rCH-TA7AbXiIH4CA&ved=0CDcQ6AEwAw#v=onepage&q=Rymnik%201789&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=774 |isbn=1598843362}}</ref> Abdülhamit morí quatre mesos més tard als 64 anys.
Tot i els fracassos militars, era tingut en gran estima pels otomans. Era de natura pacífica i profundament religiós, i la seva conducta li féu guanyar l'apel·latiu de "celi" (sant).
