Obre el menú principal

Canvis

m
Correcció tipogràfica: espais sobrants
}}</ref>
 
Un estudi dirigit per l'Institut Sal d'Estudis Biològics i publicat a la revista [[Nature]] al maig de [[2007]] va determinar que el [[gen]] PHA-4 és responsable de la longevitat sota l'efecte de la restricció calòrica en animals, esperant resultats similars en humans. <ref name=The-gene-for-longevity,-if-you're-a-worm>{{citar llibre
|títol = The general for Longevity, if you're a worm
|url = http://abc.net.au/science/news/stories/2007/1913183.htm?health
|data = 2007
|editorial = ABC News}}</ref>
El descobriment ha donat esperances per a la síntesi de futurs fàrmacs que incrementin la longevitat humana estimulant els efectes de la restricció calòrica. No obstant això, el biòleg del [[MIT]] Leonard Guarente va advertir que el "tractament no ha de ser un substitut d'un estil de vida saludable. A més s'ha d'anar al gimnàs". <ref name ="Longevity-gene-linked-to-low-calorie-diets">{{citar ref
|títol = Longevity gene linked to low-calorie diets
|url = http://www.usatoday.com/news/health/2007-05-02-longevity-gene_n.htm
== Efectes de la restricció calòrica en diferents organismes ==
=== Primats ===
Els investigadors de la Facultat de Medicina Mont Sinaí de Nova York van trobar que els [[Saimiri|micos esquirols]] sotmesos a una dieta de restricció calòrica de per vida tenien menys probabilitats de desenvolupar canvis semblants al [[Malaltia d'Alzheimer|Alzheimer]] en els seus cervells en comparació d'aquells alimentats amb una dieta normal. <ref> Qin W, Chachich M, Lane M, Roth G, Bryant M, de Cap R, Ottinger MA, Mattison J, Ingram D, Gandy S, Pasinetti GM. Calorie Restriction attenuata Alzheimer 's disease type brain amyloidosis in Squirrel monkeys (Saimiri sciureus). J Alzheimers Dis. 2006 Dec; 10 (4) :417-22. PMID 17183154 </ref> Com que els micos esquirol tenen una longevitat relativament gran, les conclusions definitives referent a si envelleixen o no més lentament encara no estan disponibles.
 
El 1989 va començar un estudi amb [[mulatta|micos resus]] a la [[Universitat de Wisconsin]]. Els resultats preliminars van mostrar nivells d'insulina i glucosa en dejú menors així com una major sensibilitat a la [[insulina]] i perfils de [[Lipoproteïna de baixa densitat (LDL)|lipoproteïnes de baixa densitat]] associats amb un menor risc d'aterogènesi en els animals que havien estat sotmesos a restricció dietètica. <ref>Ramsey JJ, Colman RJ, Binkley NC, Christensen JD, Gresl TA, Kemnitz JW, Weindruch R. [http://ntp.neuroscience.wisc.edu/faculty/fac-art/Kemnitz35.pdf Dietary Restriction and aging in rhesus monkeys: the University of Wisconsin study.] Exp Gerontologia. 2000 Dec; 35 (9-10) :1131-49</ref>
 
=== Rates ===
La hipòtesi de la mitohormesis proposa que la dieta imposa un estrès biològic de baixa intensitat a l'organisme, la qual cosa suscita una resposta de defensa que ajuda a protegir-la contra les causes de l'envelliment. En altres paraules, la RC posa a l'organisme en un estat defensiu tal que li permet sobreviure les condicions adverses i això produeix una millora de la salut i allarga la vida. Aquest canvi a un estat defensiu pot estar controlat pels [[gens de la longevitat]] (veure més endavant).
 
Encara que la hipòtesi de la mitohormesis va ser un concepte purament hipotètic fins a finals de 2007, un treball recent dut a terme pel grup de Michael Ristow en [[Caenorhabditis elegans]] ha posat de manifest que la restricció del metabolisme de la glucosa augmenta la longevitat augmentant en principi l'[[estrès oxidatiu]] fins a exercir un augment de la resistència contra l'estrès oxidatiu. <ref> [http://www.cellmetabolism.org/content/article/abstract?uid=PIIS1550413107002562 Publicació que demostra que l'estrès oxidatiu promou la longevitat] </ref> Aquest és probablement la primera prova experimental que demostra que la [[hormesis]] és una causa primordial de l'augment de la longevitat que resulta de la RC.
 
=== Senyalització de la Insulina ===
 
=== Sir2/SIRT1 ===
El Sir2 o "regulador silent d'informació 2" és un gen de longevitat descobert en el llevat de la cervesa que augmenta la longevitat suprimint la inestabilitat de l'ADN (veure Sinclair i Guarente, Cell, 1997). <ref>Sinclair DA, Guarente L. Extrachromosomal rDNA circles--a cause of aging in yeast. Cell. 1997 Dec 26;91(7):1033-42. PMID: 9428525[http://www.cell.com/content/article/abstract?uid=PIIS0092867400804936&highlight=guarente&highlight=sinclair]</ref> En [[mamífer]]s el Sir2 es coneix com [[SIRT1]]. Recents descobriments han suggerit que el [[gen]] [[Sir2]] pot estar en el mecanisme subjacent de la RC. Al [[Saccharomyces cerevisiae|llevat]] l'[[enzim]] Sir2 s'activa per RC, la qual cosa condueix a un augment de la longevitat del 30%. David Sinclair de la Facultat de Medicina de Harvard, va mostrar que en mamífers el gen [[SIRT1]] s'activa mitjançant una dieta de RC, i aquest protegeix les cèl·lules de morir per estrès. <ref> Cohen HY, Miller C, Bitterman KJ, Wall NR, Hekking B, Kessler B, Howitz KT, Gorospe M, de Cap R, Sinclair DA. Calorie Restriction promote mammalian cell survival by inducing the SIRT1 deacetylase. Science. 2004 juliol 16; 305 (5682) :390-2. Epub 2004 juny 17.
PMID: 15205477 [http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/305/5682/390] </ref> Un article d'un exemplar de juny de 2004 de la revista [[Nature]] exposava que el SIRT1 allibera àcids grassos de les cèl·lules en què s'emmagatzema. <ref> Picard F, Kurtev M, Chung N, et al. SIRT1 promote fat mobilization in white adipocytes by repressing PPAR-gamma. Nature. 2004 juny 17, 429 (6993) :771-6. PMID 15.175.761. Carta a [http://www.nature.com/nature/journal/v429/n6993/abs/nature02583.html Nature ] </ref> El laboratori de Sinclair va informar que havia trobat petites molècules, com el [[resveratrol]] que activaven Sir2/SIRT1 i augmentaven la longevitat dels llevats, <ref> Howitz KT, Bitterman KJ, Cohen HY, Lamming DW, Lavu S, Wood JG, Zipkin RE, Chung P, Kisielewski A, Zhang LL, Scherer B, Sinclair DA. Small molecule activators of sirtuins extend Saccharomyces cerevisiae lifespan. Nature. 2003 setembre 11; 425 (6954) :191-6. Epub 2003 Agost 24. PMID 12939617 [http://www.nature.com/nature/journal/v425/n6954/abs/nature01960.html] </ref> [[nemàtode]] s, i [[Drosophila|mosques de la fruita]], <ref> Wood JG, Rogina B, Lavu S, Howitz K, Helfand SL, Tatar M, Sinclair D. Sirtuïnes activators Mimic caloric Restriction and delay Ageing in metazoans. Nature. 2004 August 5; 430 (7000) :686-9. Epub 2004 juliol 14. Erratum in: Nature. 2004 Set 2; 431 (7004): 107. PMID: 15254550 [http://www.nature.com/nature/journal/v430/n7000/full/nature02789.html] </ref> i la de ratolins que consumeixen una dieta hipercalòrica. <ref> Baur JA, et al. Resveratrol improve health and survival of mice on a high-Calorie diet. Nature. 2006 novembre 16; 444 (7117) :337-42. Epub 2006 novembre 1. PMID: 17086191 [http://www.nature.com/nature/journal/v444/n7117/abs/nature05354.html] </ref> Un grup italià encapçalat per Antonio Cellerino va mostrar que el resveratrol augmentava la longevitat d'un peix a un 59%.<ref>Curr Biol. 2006 16:296[http://www.current-biology.com/content/article/abstract?uid=PIIS0960982206010207&highlight=cellerino]</ref> En els estudis sobre llevats, cucs i mosques el resveratrol no augmenta la longevitat si el gen Sir2 està [[mutació|mutat]]. Un grup d'investigadors liderat per Matthew Kaeberlein i Brian Kennedy (que igual que Sinclair van aprendre en el laboratori de L. Guarente) de la Universitat de Washington a Seattle pensaven que els treballs de Sinclair amb el resveratrol eren artefactes i que el gen Sir2 no tenia rellevància per a la RC. <ref>Kaeberlein M, Kirkland KT, Fields S, Kennedy BK. Sir2-independent life span extension by calorie restriction in yeast. PLoS Biol. 2004 Sep;2(9):E296. Epub 2004 Aug 24. PMID: 15328540[http://biology.plosjournals.org/perlserv/?request=get-document&doi=10.1371/journal.pbio.0020296]</ref>
 
Guarente ha publicat recentment un article en el que posa de manifest que el comportament associat amb la restricció calòrica no es dóna quan un [[ratolí knockout|ratolí KO]] per al SIRT1 es sotmet a una dieta de restricció calòrica, la qual cosa implica que aquest gen és necessari per als efectes que produeixen la restricció calòrica. No obstant això aquest paper que també s'ha atribuït a paràmetres bioquímics dels quals es pensa que intervenen en l'efecte aumentante de la longevitat (baixos nivells d'insulina, IGF i [[dejuni]] de glucosa), no canviaven en ratolins normals i en els que no tenien SIRT1. No es va informar en aquest estudi de si l'efecte sobre la RC era encara evident en els Ratolins amb SIRT1 noquejat.
La [[dehidroepiandrosterona]] (DHEA) és una prohormona endògena precursor dels andrògens i estrògens. Entre moltes altres utilitats, se sap que és eficaç en la prevenció de l'envelliment i com a estimulant sexual.
 
Encara que s'ha vist que la restricció calòrica augmenta l'DHEA en primats, <ref name=dhea> PMID 12543259 </ref> no s'ha vist que ho faci en els individus post-pubescents. <ref Name=postpubescentes> PMID 15247063 </ref>
 
=== Radicals lliures i glicación ===
1.120.671

modificacions