D'acord amb [[Otto de Freisingen]], Roscelin "primus nostris temporibus sententiam vocum instituit",<ref>"Gesta Frederici imp". in "Monum. German. Histor.: Script., XX, 376 </ref> però el cronista de "Historia Francia"<ref> Bouquet, "Recueil des hist. des Gaules et de la France", XII, Paris, 1781, 3, b, c </ref> el menciona primer com a "magister Johannes", la personalitat del qual és molt discutida i encara no ha estat definitivament identificada. Què constitueix els "flatus vocis"? Per jutjar-ho, tenim els textos de "De generibus et speciebus" ([[segle XIII]]), erròniament atribuïts a Abelard per Victor Cousin. Els "flatus vocis" era una de les solucions anti-realistes al [[problema dels universals]], a l'[[Alta Edat Mitjana]]. Resumint l'alternativa de [[Porfiri]] (''mox de generibus et speciebus illud quidem sive subsistent sive in nudis intellectibus posita sint''), els primers filòsofs medievals van distingir gènere i espècie (substància, corporeïtat, animalitat, humanitat) com a coses o com a no existents, i aplicant a aquesta alternativa la terminologia de [[Boeci]], van derivar-ne que hi havia "res" (coses) o "voces" (mots). Per als nominalistes, els universals eren merament ''veus'': ''mots'', cops d'alè, paraules sense significat.