Rudyard Kipling: diferència entre les revisions

'''Joseph Rudyard Kipling''' [[Royal Society of Literature|FRSL]] ([[30 de desembre]] de [[1865]] – [[18 de gener]] de [[1936]]) va ser un [[escriptor]] [[Regne Unit|britànic]], nascut a l'[[Índia]], i conegut avui dia fonamentalment pels seus llibres infantils, com ''[[El llibre de la selva]]'' (''The Jungle Book'', 1894), i per ser el primer britànic a aconseguir un [[Premi Nobel de Literatura|Premi Nobel]], a més de ser també la persona més jove en aconseguir-ne un.<ref>{{citar web |url=http://www.20minutos.es/noticia/941016/0/rudyard/kipling/aniversario/ |títol=Se cumplen 75 años de la muerte de Rudyard Kipling, el autor de 'El libro de la selva' |consulta=27 gener 2011 |obra=[[20 minutos]] |editor= |data=27 gener 2011 |llengua=castellà }}</ref><ref name=nobel>{{citar web| cognom = Fundació Alfred Nobel| data = [[2006-09-30]]| url = http://nobelprize.org/contact/faq/index.html#3b| títol = Qui és la persona més jove que ha rebut el Premi Nobel, i la persona més vella?| editor = nobelprize.org| consulta = 2006-09-30}}</ref> Entre altres honors, li va ser ofert el "British poet laureateship" i el rang de cavaller, refusant ambdues distincions.<ref name=kerr>Douglas Kerr, University of Hong Kong. "Rudyard Kipling." The Literary Encyclopedia. 30 May. 2002. The Literary Dictionary Company. 26 de setembre de 2006. [http://www.litencyc.com/php/speople.php?rec=true&UID=4913]</ref>

Tanmateix, al final de la seua vida Kipling va arribar a ser considerat (en paraules de [[George Orwell]]) un "profeta de l'imperialisme britànic".<ref name=orwellonrk>{{citar web| cognom = Orwell| nom = George| data = [[2006-09-30]]| url = http://www.george-orwell.org/Rudyard_Kipling/0.html| títol = Essay on Kipling| consulta = 2006-09-30}}</ref> Molts han vist prejudicis i militarisme en les seues obres,<ref name = "lewis">Lewis, Lisa. 1995. Introducció a l'edició de "Just So Stories" a Oxford World's Classics. Oxford University Press. pp.xv-xlii. ISBN 0-19-282276-4</ref><ref name="quigley">Quigley, Isabel. 1987. Introducció a l'edició de "The Complete Stalky & Co." a Oxford World's Classics. Oxford University Press. pp.xiii-xxviii. ISBN 0-19-281660-8</ref> i la controvèrsia sobre aquest afer ha continuat viva durant gran part de Segle XX.<ref name="said">Said, Edward. 1993. Culture and Imperialism. London: Chatto & Windus. Pàgina 196. ISBN 0-679-75054-1.</ref><ref name = sandison>Sandison, Alan. 1987. Introducció a l'edició de "Kim" a Oxford World's Classics. Oxford University Press. pp. xiii-xxx. ISBN 0-19-281674-8.</ref> D'acord amb el crític Douglas Kerr: "És un autor que encara pot inspirar un desacord apassionat i el seu lloc en la història literària i cultural és lluny d'haver estat establert amb fermesa. Però a mesura que l'era dels imperis europeus desapareix, és reconegut com un incomparable, tot i que també controvertit, intèrpret de com es viu l'experiència d'un imperi. Això, junt al creixent reconeixement de les seues extraordinàries dots com a narrador, fan d'ell un escriptor imprescindible."<ref name=kerr/>

És considerat com un dels principals innovadors en l'art de la narració curta;<ref name="rutherford">Rutherford, Andrew. 1987. Prefaci General a l'Edició de "Puck of Pook's Hill and Rewards and Fairies," de Rudyard Kipling per Oxford World's Classics. Oxford University Press. ISBN 0-19-282575-5</ref> els seus llibres per a infants han esdevingut clàssics de la literatura juvenil; i la millor part de la seua obra s'expressa amb un to narratiu lluminós i versàtil.<ref name=plainsintro>Rutherford, Andrew. 1987. Introducció a l'edició de "Plains Tales from the Hills," per Oxford World's Classics. Oxford University Press. ISBN 0-19-281652-7</ref><ref>James Joyce considerava [[Tolstoi]], [[Kipling]] i [[D'Annunzio]] com els "tres grans talents literaris del [[Segle XIX]]," i assenyalava que tots tres es van dedicar a objectius messiànics al final de la seua vida.</ref>

Rudyard Kipling va nàixer el [[30 de desembre]] de [[1865]] a [[Mumbai|Bombai]], [[Índia Britànica]], d'[[Alice Kipling]] (nascuda MacDonald) i [[John Lockwood Kipling]]. Alice Kipling (una de les quatre cèlebres germanes MacDonald)<ref> Flanders, Judith. 2005. ''A Circle of Sisters: Alice Kipling, Georgiana Burne-Jones, Agnes Poynter, and Louisa Baldwin''. W.W. Norton and Company, New York. ISBN 0-393-05210-9</ref> era una dona vivaç<ref name=gilmour>Gilmour, David. 2002. ''The Long Recessional: The Imperial Life of Rudyard Kipling'', Farrar, Straus, i Giroux, New York.</ref> a propòsit de la qual un futur [[Virrei de l'Índia]] va dir: "L'avorriment i Mrs. Kipling no poden existir en la mateixa habitació.".<ref name=rutherford/> Lockwood Kipling, un escultor i ceramista, era el director i alhora professor d'escultura arquitectònica en la recentment fundada ''Jejeebhoy School of Art and Industry'' de Bombai.<ref name=gilmour/>La parella, que s'havia traslladat a Índia a principis de l'any, havia iniciat les seues relacions dos anys abans a [[Rudyard Lake]], en la rural [[Staffordshire]], (Anglaterra), i s'havien quedat tan encisats per la bellesa del lloc que van decidir posar-li el seu nom al primogènit.<ref>{{citar web

}}</ref> El lloc de naixença de Kipling encara es manté al campus del [[Sir J.J. Institute of Applied Art]] a Mumbai i actualment se'l coneix com la residència del degà.<ref name="rkbirthplace">{{citar web

}}</ref> Kipling el va traduir com "joia de valor incalculable"). La casa encara es troba a Kipling Road, tres milles al nord de Brattleboro: una casa gran, aïllada, de color verd fosc, amb la teulada i els costats esglaonats, a la que Kipling anomenava el seu "vaixell", i que li va proporcionar "sol i claredat mental."<ref name=gilmour/>

La vida d'escriptor a ''Naulakha'' va ser interrompuda de vegades per visitants, incloent-hi [[John Lockwood Kipling|Lockwood Kipling]], qui el va visitar només prendre la jubilació l'any 1893,<ref name=gilmour/>i [[Arthur Conan Doyle]], qui el va portar a clubs de [[golf (esport)|golf]], va romandre dos dies, i va donar a Kipling una llarga lliçó d'aquest esport.<ref name=mallett>Mallet, Phillip. 2003. ''Rudyard Kipling: A Literary Life''. Palgrave Macmillan, New York. ISBN 0-333-55721-2</ref><ref name=ricketts>Ricketts, Harry. 1999. ''Rudyard Kipling: A life''. Carroll and Graf Publishers Inc., New York. ISBN 0-7867-0711-9.</ref> Sembla que Kipling es va aficionar al golf, practicant-lo ocasionalment amb el ministre congregacional local, fins i tot jugant amb boles roges quan el terreny estava cobert de neu.<ref name=ricketts/><ref name=carrington>Carrington, Charles. 1955. ''Rudyard Kipling: His Life and Work. Macmillan and Company, London and New York.</ref> Tanmateix, el darrer joc va ser "no exactament un èxit perquè en no haver-hi límits la bola va poder lliscar dues milles avall i fer cap al [[riu Connecticut]]."<ref name=carrington/>Des de qualsevol punt de vista, a Kipling li agradaven els espais oberts,<ref name=gilmour/>i una de les coses que l'encisava de [[Vermont]] era la caiguda de les fulles cada tardor:<blockquote>Un petit [[auró]] donava el senyal, encenent-se en un flamíger roig sang sobre el fons d'un pi verd fosc. L'endemà hi havia una resposta des dels aiguamolls on creixen els [[sumac]]s. Tres dies més tard, els vessants dels tossals, fins on la vista era capaç d'arribar, estaven encesos, i les carreteres pavimentades de carmesí i or. Aleshores bufava un vent humit, que s'emportava tots els uniformes d'aquell exèrcit meravellós, i els [[roure]]s, que s'havien mantingut a la rereguarda, mostraven les entumides [[cuirassa|cuirasses]] de bronze i romanien fins que queia la darrera fulla, fins que només s'hi veien els troncs pelats, i hom podia guaitar en el privat cor del bosc.<ref>Kipling, Rudyard. 1920. ''Letters of Travel (1892-1920)''. Macmillan and Company.</ref></blockquote>

Al febrer de 1896 va nàixer la segona filla del matrimoni, Elsie. En aquest temps, segons diversos biògrafs, la seua relació de parella no era ni de lluny apassionada ni espontània.<ref name=carrie>Nicholson, Adam. 2001. ''Carrie Kipling 1862-1939 : The Hated Wife''. Faber & Faber, London. ISBN 0-571-20835-5</ref> Tot i que romanien tots dos fidels, semblava que havien caigut en una farsa. <ref name=gilmour/>En una carta a un amic que va fer per aquell temps, un Kipling de 29 anys dóna aquest ombrívol consell: el matrimoni ensenya principalment "les virtuts més dures de complir — com la humilitat, la contenció, l'ordre i la prudència."<ref name=pinney>Pinney, Thomas (editor). ''Letters of Rudyard Kipling, volume 2''. Macmillan and Company, London and New York.</ref>