Skanderbeg: diferència entre les revisions

Fins al [[1448]] els otomans no van considerar la revolta com seriosa i van evitar els combats; fins i tot el [[1447]] es va aliar a les forces otomanes locals per arrabassar [[Dagno]] als venecians, territori que també reclamava el sultà; a l'estiu del [[1448]] les forces otomanes van ocupar Svetigrad (Kodjadjik Hisari) i van avançar cap a Croia que fou assetjada. Skanderberg va renunciar a Dagno per tractat de [[4 d'octubre]] de [[1448]] i els turc van marxar cap a [[Sofia]] al saber la invasió de territori turc per part d'[[Hunyadi]]. El [[1449]] va intentar recuperar Svetigrad junt al cap Mois Dibra, però foren rebutjats. El [[1450]] Murad va retornar a assetjar Croia (estiu) però la fortalesa va resistir i Skanderberg, retirat a les muntanyes, va fer atacs contra els assetjants, i aquestes es van retirar al cap de quatre mesos i mig. Si bé el setge es va aixecar els otomans van mantenir un bloqueig de la zona i Skanderberg va oferir la cessió de Croia a [[Venècia]], però al no obtenir l'acord, va fer aliança amb el rei català de Nàpols, [[Alfons el Magnànim|Alfons IV de Barcelona]], reconeixent la sobirania del rei ([[26 de març]] de [[1451]]) <ref> A l'acord entre catalans i albanesos, Skanderberg s'anomena Jordi Castrioti, senyor de la ciutat de [[Croya]], i fa el tractat en nom propi i de "soi parenti, baruni in Albania" o sigui els seus parents barons a Albània, perquè hi havia llaços familiars entre Jordi i els caps de les demes famílies albaneses </ref> al que entregaria Croia <ref>forces napolitanes formades per petits destacaments entrenats en les armes de foc, van ocupar Croia el juny del [[1451]]</ref> rebent alguns subsidis en espècie <ref>1500 ducats</ref> i li entregà terres del sud d'Itàlia per tal de millorar el finançament de la guerra.

Aquesta aliança va desagradar a Venècia que va pressionar a alguns caps albanesos els quals van tornar a l'aliança amb els otomans, com Pau Dukagin (Pavlo Dukagin) que s'havia revoltat el [[1449]] <ref> el març del [[1451]] els otomans li van retornar el seu ''timar'' o feu que li havia estat confiscat </ref> Mois Dibra, Jordi Balsha, i Hamza Castriota (nebot de Skanderbeg).

El [[1456]] Skanderberg va visitar al rei Alfons a Nàpols. El [[1455]] amb el suport d'uns mil napolitans, va assetjar [[Berat]] però fou rebutjat per reforços manats per [[Evrenos]] Isa Beg i la major part dels italians van morir a la batalla ([[26 de juliol]] de [[1455]]). L'any següent va obtenir una suposada victòria sobre els otomans als que hauria causat deu mil morts, però Mois Dibra i Hamza restaven al bàndol otomà i Dibra va cedir als turcs la fortalesa de Modric; sembla que en aquest temps Skanderberg mirava d'apoderar-se dels territoris dels altres caps albanesos. El [[1457]] Croia fou atacada per Isa Beg <ref> probablement el fill del governador Ishal Beg d'Uskub</ref> i Skanderberg va respondre atacant el seu campament a Albulena prop de la muntanya Tumenish, on va fer presoner a Hamza. Aquesta victòria fou molt celebrada a Itàlia i el Papa el va nomenar "Capità General de la Mar Sagrada" i li va enviar 500 ducats. El rei Alfons va morir el [[1458]] i el nou rei [[Ferran I de Nàpols|Ferran]] no li va donar el mateix suport, i el va cridar a Itàlia, com a qualsevol vassall, per combatre una revolta.

El [[1460]] va reconèixer la sobirania otomana <ref> igual ho van fer altres caps albanesos</ref> i pactà un [[alto el foc]] de tres anys <ref> "tregua per tre anni" al document original, de vegades traduït per treva de trenta anys </ref> amb el soldà [[Mehmet II]] pel que s'obligava a participar en les campanyes otomanes, pagar un tribut anual amb cabres i proveir de nois joves pels [[geníssers]]. Quant a que romania lleial a Nàpols va anar a Itàlia el [[1461]] a combatre als rebels tal com se li havia demanat i va tornar a Albània l'[[11 de febrer]] de [[1462]].

La treva fou renovada [[27 d'abril]] de l'any [[1463]]. A l'estiu següent l'[[Imperi Otomà]] i [[Venècia]] van entrar en guerra i Skanderberg va veure un nou aliat sòlid en els venecians amb els que va pactar el [[20 d'agost]] de [[1463]]; tropes venecianes es van establir a Croia; aquesta traïció a la paraula donada va provocar els atacs otomans del [[1464]] i [[1465]] dirigits pel governador d'Ochri, Balaban. Skanderberg va fer operacions de guerrilla; el cap Mois Dibra, que també s'havia revoltat, fou capturat i altres caps van ser també capturats o derrotats. El [[1466]] el sultà [[Mehmet II]] va marxar en persona contra el rebel. Va conquerir sis fortaleses (no s'esmenta el nom) i va construir una nova fortalesa, [[Elbasan]],<ref> aquesta fortalesa fou construïda en només 25 dies </ref> que asseguraria el control del país. Croia fou assetjada però Mehmet no va seguir al setge que va encarregar al governador Balaban. El desembre de [[1466]] Skanderberg va anar a Itàlia a demanar ajut i es va presentar a [[Roma]] el dia [[12 de desembre]] <ref> el Papa li va entregar 5000 ducats</ref> i després a [[Nàpols]].