Trasímac de Calcedó: diferència entre les revisions

No han sobreviscut escrits de Trasímac. En la versió definitiva del DK <ref> DK= ''Die Fragmente der Vorsokratiker'' de [[Herman Alexander Diels|Diels]] i [[Walther Kranz|Kranz]]</ref> hi ha 14 fragments en els que altres autors [[presocràtics]] parlen sobre la vida i ensenyaments de Trasímac a més de 8 autors que citen els escrits de Trasímac. Altres fonts indirectes per al seu estudi són: Climent d'Alexandria, Plató<ref>Platon, ''La república'' 336a-340a.</ref><ref> Plató, ''Fedre'' 266c</ref> i Aristòtil; més un apartat dedicat a ell a la [[Suda]] bizantina.

Existeix un personatge de nom Trasímac, esmentat a la ''República'' de Plató, que hauria enderrocat la democràcia de Cyme, però no se'n sap res d'aquest esdeveniment i, per tant, no es pot assegurar que es tracti de Trasímac de Calcedó.<ref>Aristòtil, ''República'' V, 1304b-1305a.</ref> Plató assenyala en un altre apartat<ref> Plató,''República'' 337d. </ref> que havia demanat diners per ensenyar i que va viatjar a diferents ciutats com a part de la seva activitat docent.<ref Name="GdGdP"/> Aristòtil esmenta Trasímac altre cop en les seva ''Refutació als Sofistes'' com un autor fonamental en el desenvolupament de la teoria retòrica.³ <ref>Aristòtil, ''Sophistical Refutations'' 183b22-34. En Pickard-Cambridge, W. A. (2001) [1941]. Richard McKeon, ed. The Basic Works of Aristotle, De Sophisticis Elenchis (Sobre les refutacions a sofistes). New York: Modern Library. p. 211. ISBN 0-375-75799-6.</ref>