Diferència entre revisions de la pàgina «Trilema de Münchhausen»

m
Correcció tipogràfica: espais sobrants
m (Correcció tipogràfica: espais sobrants)
m (Correcció tipogràfica: espais sobrants)
El ''' trilema de Münchhausen ''' és un terme filosòfic que designa la impossibilitat de provar cap veritat fins i tot en els camps de la lògica i la matemàtica. S'anomena així en honor del [[baró de Münchhausen]], de qui es deia que havia pogut treure’s a si mateix i el cavall que muntava d'un pantà, estirant-se els seus propis cabells. També s'anomena '''trilema d'Agripa''' pel filòsof escèptic [[Agripa (filòsof)|Agripa]].
 
Va ser encunyat en el context de la [[teoria del coneixement]] a mitjan segle XX pel [[Karl Popper|popperià]] [[Hans Albert]], tot i que tradicionalment el seu argument és referit pel grec clàssic [[Diògenes Laerci]], <ref> Diogenes Lærtivs, IX. </ref> el filòsof [[escepticisme|escèptic]] [[Agripa (filòsof)|Agripa]] i és un atac a la possibilitat d'aconseguir una justificació última per a qualsevol [[proposició]], fins i tot en les [[ciències formals]] com la [[matemàtica]] i la [[lògica]]. Un trilema és un problema que admet només tres solucions, totes les quals semblen inacceptables. L'argument discorre així: qualsevol sigui la manera en què es justifiqui una proposició, si el que es vol és [[certesa]] absoluta, sempre serà necessari justificar els mitjans de la justificació, i després els mitjans d'aquesta nova justificació, etc. Aquesta simple observació condueix sense escapament a una de les següents tres alternatives (els tres banyes del trilema):
 
# Una [[regressió infinita]]: A es justifica per B, B es justifica per C, C es justifica per D, etc. ('' [[regressus ad infinitum]] '').
1.150.164

modificacions