Triòxid de dinitrogen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 35:
==Estructura, enllaç i propietats==
La longitud de l'enllaç N-N és anormalment gran (186 pm) comparat amb l'enllaç senzill de la hidrazina (145 pm). Les dades de longitud indiquen que el oxigen individual està unit al nitrogen per un doble enllaç, mentre que els altres dos enllaços oxigen-nitrogen tenen cadascun un ordre d'enllaç de 1.5. Aquest valor és la mitjana de les formes d'enllaç senzill i doble enllaç que es poden construir amb fórmula puntual.
<center>
[[image:Dinitrogen-trioxide-2D-geometry.png|400px|float|The bond lengths and angles of dinitrogen trioxide.|]]
</center>
El compost presenta les següents propietats termodinàmiques:
En fase líquida:
Línia 53:
</center>
==Obtenció==
El principal mètode d'obtenció és la reacció estequiomètrica de diòxid de nitrogen i òxid nítric a -21 °C (253 K)
:::::::::::NO(g) + NO<sub>2</sub>(g) ↔ N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>
Només el trobem a temperatures inferiors als 30 °C, ja que per sobre d'aquesta el equilibri anterior està desplaçat cap a l'esquerra i el triòxid de dinitrogen descompon donant monòxid de nitrogen i diòxid de nitrogen.
La barreja estequiomètrica d'òxid nítric amb oxigen també genera triòxid de dinitrogen
::::::::::: 4NO + O<sub>2</sub> → 2 N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>
Un mètode d'obtenció alternatiu és l'oxidació de coure metàl·lic en presència d'àcid nítric
::::::::::: 2Cu + 6 HNO<sub>3</sub> → 2Cu(NO<sub>3</sub>)<sub>2</sub> + N<sub>2</sub>O<sub>3</sub> + 3 H<sub>2</sub>O
Un altre mètode de producció és barrejar pols de triòxid d'arsènic amb àcid nítric
:::::::::::2 HNO<sub>3</sub>(aq)+ As<sub>2</sub>O<sub>3</sub>(s) → N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>(l) + 2 H<sub>3</sub>AsO<sub>4</sub>(aq) :<ref>G. Brauer (Hrsg.), ''Handbook of Preparative Inorganic Chemistry'' 2nd ed., vol. 1, Academic Press 1963,.</ref>
En presència d'àcid nitrós, el dímer del diòxid de nitrogen N<sub>2</sub>O<sub>4</sub> duu a terme una reacció àcid-base que també genera N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>
::::::::::: N<sub>2</sub>O<sub>4</sub> + HNO<sub>2</sub> ↔ HNO<sub>3</sub> + N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>
S'ha observat que també es pot preparar mitjançant la reacció de NO amb ONOO<sup>-</sup>
:::::::::::ONOO<sup>-</sup> + 2NO → N<sub>2</sub>O<sub>3</sub> + NO<sub>2</sub><sup>-</sup>
La nitració del naftalè (NaphH) mitjançant el tetròxid de dinitrogen genera també N<sub>2</sub>O<sub>3</sub> com a subproducte de reacció
::::::::::: NaphH + 2 N<sub>2</sub>O<sub>4</sub> → NaphNO<sub>2</sub> + HNO<sub>3</sub> + N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>
Línia 92:
:::::::::::N<sub>2</sub>O<sub>3</sub> + RS-H → NO<sub>2</sub><sup>-</sup> + RS-NO + H<sup>+</sup>
En presència d'un dissolvent apròtic (com per exemple sulfolà), dóna lloc a una dissociació iònica
:::::::::::N<sub>2</sub>O<sub>3</sub> ↔ NO<sup>+</sup> + NO<sub>2</sub><sup>-</sup>
| |||