Turcs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: va demanat la > va demanar la
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 3:
== Etimologia ==
{{VT|Turcs occidentals|Turcs orientals}}
La denominació de poble ''Türk'' es troba per primer cop en cròniques xineses del segle VI, quan es menciona que ''T'ou-kiue'' era el nom d'un clan dins d'una confederació de tribus nòmades més gran que duia la denominació pròpia "Türk", l'origen i llengua del qual no s'han pogut esbrinar unívocament. <ref>Carter Vaughn Findley, "The Turks a World History", Oxford University Press, el 2005, pàg. 39 </ref>
 
La paraula T'ou-kiue era l'equivalent xinès del turc "'''''Turküt'''''" o simplement "'''Turc'''" ('''''türk''''') que vol dir "fort" <ref>Pelliot, ''L'origine de T'ou-kiue, nom chinois des Turcs'', 1915</ref> i tenien com a tòtem al llop, ja que l'ancestre mític hauria estat alletat per una lloba; l'ancestre dels turcs va tenir segons la llegenda deu fills. Al damunt del pal de les seves banderes els turcs posaven una lloba d'or.
 
Probablement eren descendents de grups [[xiongnu]] i vivien principalment al [[Massís de l'Altai]]. Foren vassalls dels [[juanjuan]] i fidels aliats, atès que el [[546]] van alertar de la revolta dels [[Tolös]]; en aquest moment el seu khan era T'ou-men (en xinès) més conegut per la seva transcripció de [[Bumin]]. Quan aquest va demanar la mà d'una princesa juanjuan li fou negada. Llavors Bumin es va aliar al Si Wei del nord-oest de la Xina que li van concedir la mà d'una princesa imperial xinesa ([[551]]). A la guerra que va seguir amb els juanjuan, els turcs van conquerir Mongòlia i els juanjuan es va haver de refugiar a la frontera de Xina i foren establerts com a vigilants a les marques frontereres. Bumin portava el títol de [[khan]] o kakhan que havia estat en ús entre els juanjuan i era un títol mongol. Va establir la seva capital a l'alt [[Orkhon]].
Línia 11:
Bumin va morir el [[552]] i els seus dominis es van repartir entre els dos fills: Muhan (553-572) khan dels turcs que va dominar sobre les hordes orientals, i Istami, ''[[yabghu]]'' (príncep) supeditat a l'anterior, que va governar sobre les hordes occidentals.
 
Amb el sorgiment dels "Türk", el mot passa a ser la denominació política d'una sèrie sencera d'altres nòmades i pobles, i finalment, per un procés que a hores d'ara no s'ha comprès ben bé, passa a ser la denominació general d'una [[llengües turqueses|família de llengües]] i d'un [[Pobles turcs|conjunt de pobles]], una denominació que serà utilitzada primer pels erudits musulmans, i més tard a Europa.<ref name=EI">Ambros/Andrews/Balim/Golden/Gökalp/Karamustafa, "[http://web.archive.org/web/20051206011544/www1.encislam.brill.nl/data/EncIslam/C1/COM-1261.html ''Turks'']", in [[Encyclopaedia of Islam]], online ed.: ''The name Türk spread as a political designation during the period of Göktürk imperial hegemony to their subject Turkic and non-Turkic peoples. Subsequently, it was adopted as a generic ethnonym designating most if not all of the Turkic-speaking tribes in Central Asia by the Muslim peoples with whom they came into contact.''</ref> D'aquí en deriva també la denominació per a la població turca d'[[Anatòlia]].
 
== Història ==
Línia 23:
[[Fitxer:OttomanEmpireIn1683.png|thumb|L'Imperi Otomà]]
 
L'ascens dels turcs a potència islàmica començava ja al [[segle XI]], quan els [[Imperi Seljúcida|Seljúcides]] conqueriren una àrea enorme que arribava del [[Mar Mediterrània|Mediterrani]] fins a l'[[Àsia Central]]. <ref>Matuz (1985</ref> El començament de la conquesta turca d'[[Anatòlia]] el van marcar els seljúcides, amb la seva victoriosa [[Batalla de Manazkert]] de [[1071]].<ref name="Steinbach22"> Steinbach (1996), S. 22</ref><ref name="Matuz16">Matuz (1985), S. 16</ref> L'onada d'immigració de les tribus [[oghuz]], altres ètnies turques i d'elements mongols, va anar oscil·lant entre mitjans del [[segle XI]] i fins a finals del [[segle XV]]. Aquestes comunitats eren sempre poliètniques i de caràcter polític. Els seus membres havien nascut a la comunitat o bé s'havien unit a ella. Aproximadament van arribar fins al [[segle XII]], de 100.000 a 300.000 "turcs" a Anatòlia. I es trobaren allà amb dos a tres milions d'establerts des de feia molt de temps. Probablement aquests constituïen al segle 13 la majoria relativa a Anatòlia i, a tot estirar, al segle 15, la majoria absoluta de població.<ref>[[Klaus Kreiser]]: Der Osmanische Staat 1300-1922. München 2001, S. 5</ref> El turc s'imposà, en conseqüència ràpidament com a llengua usual entre les diferents parts de població. El persa era la llengua de formació i de literatura més important al costat de l'àrab. Totes les cròniques dels seljúcides del Rum es redactaven en persa. Sota la població cristiana eren les llengües de formació més importants eren l'arameu-sirià, l'armeni i l'àrab. L'àrab es va utilitzar, fins al [[segle XVI]] en l'imperi Otomà i els registres del Kadi, documents de fundació i inscripcions. A finals dels [[segle XVI]] va ser substituït pel [[turc otomà]]<ref>Klaus Kreiser in: Kreiser und Neumann: Kleine Geschichte der Türkei. Stuttgart 2003, S. 51 ff.</ref>
 
Després de la conquesta de parts àmplies d'Anatòlia pels turcs, una branca d'aquests va fundar el [[Soldanat Seljúcida de Rüm]]. El ''Rüm'' representava el primer apogeu cultural i polític de la dominació dels turcs a Anatòlia.<ref> Steinbach (1996), S. 23 </ref>
Línia 29:
En un informe sobre la croada de [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic]] l'any 1190 (''Historia Peregrinorum'') apareix per primer cop el concepte "Turquia" en fonts occidentals. Al [[segle XIII]] es fa servir en moltes fonts europees. En l'àrab és la denominació ''barr al-turkiyya'' cobert (País de Turquia) des de començament del [[segle XIV]]<ref>Klaus Kreiser in: Kreiser und Neumann: ''Kleine Geschichte der Türkei''. Stuttgart 2003, S. 54</ref>
 
El concepte ''Türk'' o ''Türki'' referit al poble o a l'idioma, té un caràcter pejoratiu en diversos textos històrics i literaris de l'Imperi Otomà, tot i limitar-se a grups de població nòmades o rurals. <ref>Klaus Kreiser: Der Osmanische Staat 1300-1922. München 2001, S. 2</ref>
 
=== L'Imperi Otomà ===
Línia 41:
[[Fitxer:Turkoj en Bulgario.png|thumb|Proporció de turcs a Bulgària, d'acord amb el cens del 2001, a les [[Óblast|óblasti]]]]
 
Es considera que al món hi ha aproximadament 65 milions de turcs<ref>Helmut König, Manfred Sicking: ''Gehört die Türkei zu Europa?'', Bielefeld 2005, S. 137</ref> Al voltant de 58 milions de turcs<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/TU.html Central Intelligence Agency. The World Factbook: Turkey]</ref><ref>[http://countrystudies.us/turkey/27.htm Turkey: A Country Study]</ref> viuen principalment a la [[Turquia|República de Turquia]]. Com a minoria autòctona, es troben també a [[Xipre]] (265.000<ref>[http://nufussayimi.devplan.org/population%20%20and%20housing%20%20census.pdf ''The press statement of Prime Minister Ferdi Sabit Soyer on the tentative results of 2006 population and housing census'', 5. Mai 2006]</ref>) i a Europa de l'Est del sud, a [[Bulgària]] (746.664,<ref> [http://www.nsi.bg/Census/Ethnos.htm Zensus a Bulgària l'1 de març de 2001] </ref> sobretot a les ''Óblasti'' [[Província de Kardzhali|Kardzhali]], [[Província de Razgrad|Razgrad]], [[Província de Shumen|Shumen]], [[Província de Targovishte|Targovishte]] i [[Província de Silistra|Silistra]], [[Grècia]] (157.000.,<ref name="türk">[http://www.joshuaproject.net/peoples.php?rop3=113818 Joshua Project: Turcs]</ref> sobretot en les prefectures de [[Prefectura de Ròdope|Ròdope]] i [[Prefectura de Xanthi|Xanthi]], [[República de Macedònia|Macedònia]] (79.000.,<ref name="türk">[http://www.joshuaproject.net/peoples.php?rop3=113818 Joshua Project:Turcs]</ref> sobretot a [[Skopje]] i [[Gostivar)]], [[Romania]] (44.500,<ref>[factbook de https://www.cia.gov/library/publications/the-world/geos/Ro. HTML Central Intelligence Agency] </ref> (sobretot a la [[Província de Constanţa]]) i a [[Kosovo]] (22.500,<ref> [http://www.ks-gov.net/esk/esk/pdf/english/general/kosovo_figures_05.pdf de Kosovo a figures 2005]</ref> (sobretot a [[Prizren]] i [[Mamuša]]). Com a minories no autòctones viuen igual a Europa i a Amèrica del Nord, sobretot a [[Turcs a Alemanya|Alemanya]] (2.196.000.<ref name="türk">[http://www.joshuaproject.net/peoples.php?rop3=113818 Joshua Project: Turcs]</ref>), als [[Països Baixos]](400.000.<ref>[http://www.nisnews.nl/public/010307_2.htm Netherlands Info Services]</ref><ref>[http://www.dutchnews.nl/news/archives/2007/03/dutch_turks_swindled_afm_to_in.php Dutch News]</ref>), a [[França]] (224.000.<ref name="türk"> [http://www.joshuaproject.net/peoples.php?rop3=113818 Joshua Project: Turcs]</ref>), als [[Estats Units d'Amèrica]] (171.818.<ref>{{cite web |author=U.S. Census Bureau; American FactFinder |title=U.S. Census Tables |url=http://factfinder.census.gov/servlet/DTTable?_bm=y&-geo_id=D&-ds_name=D&-_lang=en&-redoLog=false&-mt_name=ACS_2002_EST_G2000_PCT026 |accessdate=2008-07-09}}</ref> ) i a [[Austràlia]] (150.000<ref>[http://www.smh.com.au/news/World/Old-foes-new-friends/2005/04/22/1114152326767.html Sydney Morning Herald]</ref>
 
== Religió ==